CURS PER A NOUS DIRIGENTS D’AMPAs – DISSABTE, 24 DE NOVEMBRE

novembre 19th, 2018

Formeu part d’una AMPA o voleu formar-ne part? Teniu dubtes sobre la participació dels pares i les mares a l’escola? Voleu conèixer l’organització de les tasques habituals i la realització de projectes d’una AMPA? Quin és el paper de la Junta de l’AMPA?

Si alguna vegada us heu fet alguna d’aquestes preguntes o d’altres, teniu l’oportunitat d’obtenir totes les respostes a la nova edició del Curs per a nous dirigents d’AMPAs, que la CCAPAC organitza el dissabte, dia 24 de novembre, a la seu de la CCAPAC (c. dels Àngels, 18, 4t pis).

El curs, que tindrà lloc de 9 a 14 hores, comptarà amb la xerrada Presentació de la CCAPAC i definició de les AMPAs, a càrrec de membres de la Junta Directiva de la CCAPAC, i El funcionament de les AMPAs, el rol de la junta i com es pot millorar, a càrrec del conferenciant Juanjo Fernández.

ALBERT ALEGRE, NOU PRESIDENT DE LA CCAPAC

octubre 1st, 2018

La Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), que representa la majoria de les AMPAs de les escoles cristianes del país, té nou president. Albert Alegre accedeix al càrrec en substitució de Josep Maria Romagosa, que n’ha estat quatre anys al capdavant i que plega per centrar-se en la seva activitat professional.

Albert Alegre, en el seu primer discurs com a president de la CCAPAC, va assegurar que “la primera escola d’un infant és la seva família”, i va destacar el “paper cabdal” que aquesta ha de tenir dins la comunitat educativa, on ha d’estar representada. “Les nostres AMPAs no poden viure aïllades, ben al contrari, han de ser integrades dins d’un àmbit de col·laboració, solidaritat i servei que les faci més grans, més fortes, més representatives i que els doni més eines per dur a terme la seva funció”.

Alegre va agrair al president sortint, Josep Maria Romagosa, la tasca realitzada al capdavant de la CCAPAC i en va valorar “no només el lideratge al llarg d’aquests quatre anys i mig, sinó tot el temps que anteriorment, i des de diferents àmbits, ha dedicat a treballar amb i per a les AMPAs de l’Escola Cristiana de Catalunya”. Alegre també va recordar, parafrasejant Romagosa, “que la teva presidència ha estat plena de, com a tu t’agrada transmetre a les AMPAs, les tres is: il·lusió, implicació i integració, i nosaltres prendrem aquest teu llegat amb la força que ens has transmès”.

Alegre va dedicar en acabat un sentit agraïment als seus pares, “que ja van optar per donar-me l’educació amb el caràcter propi de l’Escola Cristiana de Catalunya. Alegre també va voler expressar el seu agraïment a l’AMPA Maristes Valldemia, l’escola de les seves filles, “que em va acollir amb els braços oberts” (i de la qual ha estat Secretari i President), a més de la Federació d’Associacions de Pares i Mares dels Col·legis Maristes de Catalunya (FAPAMAC) –on ha estat president el últims 7 anys–, i “que m’han permès formar-me en el coneixement del Sistema Educatiu i m’han donat el privilegi de poder arribar fins la Junta de la CCAPAC, de la qual em sento molt orgullós de formar part”.

ENTREVISTA PUBLICADA PER EUROPA PRESS- Padres de la concertada piden que el pacto de segregación escolar admita “infrafinanciación”

setembre 4th, 2018

El presidente de la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), Josep Maria Romagosa, ha reclamado que el pacto contra la segregación escolar que se trabaja con el liderazgo del Síndic de Greuges reconozca la “infrafinanciación” de la escuela concertada. En una entrevista de Europa Press, ha defendido que “como en cualquier pacto, todo el mundo tiene que ceder”, y ha lamentado que la iniciativa quedó encallada el curso pasado, por su complejidad y la amplia gama de sensibilidades entre los agentes educativos. Para avanzar en este documento –reactivado a finales de julio–, ha reclamado un reconocimiento de la falta de recursos de la escuela concertada: “El tema de la financiación está detrás de todo. ¿Quién paga aquella cuota del alumno de segregación escolar?”.

Además, niega que la escuela concertada no acoja alumnos con necesidades educativas específicas, y asegura que lo hace en un uno de cada tres casos, también por cuestiones socioeconómicas que acaban costeando padres de los centros. “Si superáramos este tema tendríamos mucho ganado”, según Romagosa, que ha lamentado que “los primeros segregados son las familias concertadas que se ven obligadas a pagar unas cuotas que, si no las pagaran, las escuelas no podrían funcionar”.

Leer más.

 

 

 

ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA DE LA CCAPAC – 19 DE SETEMBRE

setembre 3rd, 2018

En trobareu més informació i l’ordre del dia aquí. Confirmeu la vostra assistència en aquest formulari.

CARTA OBERTA DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC A LES FAMÍLIES: “ESCOLA CRISTIANA: VOLEM SER”

juny 20th, 2018

Davant dels que s’atribueixen la representativitat de la comunitat educativa de Catalunya i la defensen des d’un dogmatisme excloent, les famílies de l’escola cristiana, que representem més de 250.000 alumnes, no podem restar impassibles.

No som una anomalia. Tenim molt clar que les nostres escoles, des de la iniciativa privada amb vocació social, no són negocis mercantils. Ho demostra la seva trajectòria, en molts casos més que centenària, i ho ratifiquen les dades: segons IDESCAT, la totalitat d’ingressos de l’escola concertada religiosa de Catalunya l’any 2015 va ser de €1.271 milions, mentre que la globalitat de despeses va ser de €1.284 milions; em sembla que  queda clar que això no és un negoci.

No som segregadors. Al contrari, ens sentim discriminats. Avui, aquí, aquestes xifres només poden ser realitat amb la contribució de les famílies. No es compleix allò que estableix la Llei d’Educació de Catalunya en el sentit que tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i d’una dotació de recursos adequada en un marc, avui falsejat, d’universalització de l’educació gratuïta; i això obliga les famílies a realitzar contribucions per sostenir el funcionament de les escoles tot perjudicant el desitjat principi d’equitat que requereix d’un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Així, doncs, les famílies en som víctimes: amb els nostres impostos i els nostres recursos contribuïm al sosteniment del sistema (tant públic com concertat) i, a sobre, hem de contribuir al sosteniment de les nostres escoles. No sé si això és un pagament duplicat; el que sí que estic convençut és que és una discriminació flagrant.

No som uns empestats. Creiem en la formació integral de la persona, que inclou la seva dimensió transcendent. Considerem la interioritat i l’espiritualitat una dimensió fonamental de la persona i element clau en els seus processos de creixement i de maduració. No tenim cap monopoli ni veritat absoluta; només el nostre convenciment i la nostra fe. El rol educatiu de l’escola ha anat augmentant. Es vol formar per saber, però també reclamem la contribució a SER. I això, que no pot ser neutre ni homogeni, sembla topar amb aquells que encara viuen marcats per tòpics massa antics que els situen al terreny del nacionalcatolicisme i obliden el paper decisiu de l’escola cristiana en l’impuls educatiu de la transició i de la consolidació democràtica i la seva contribució al bastiment d’una escola catalana diversa i inclusiva; topa amb aquells que no tenen la més mínima idea de com es treballa aquest aspecte a les escoles cristianes. La imposició està més que superada. Avui es treballa des de la proposta i l’acompanyament, donant una importància clau al creixement integral de la persona. I les famílies ens sentim molt còmodes i agraïdes amb el compromís de mestres i professors, i de les institucions, sense els quals això no seria possible.

I no em val l’argument de la laïcitat o l’aconfessionalitat de l’Estat. Una laïcitat no ha de ser restrictiva ni excloent, sinó oberta a la diversitat. L’aconfessionalitat de l’Estat mai no pot implicar l’aconfessionalitat obligatòria de les persones. Al contrari, entenc que implica una neutralitat activa, posant-se a disposició dels ciutadans en la garantia dels seus drets i reconeixent, en aquest cas, la importància que pot tenir la vivència d’aquella dimensió espiritual, protegint la llibertat religiosa i de consciència.

No som subsidiaris. Estem convençuts que l’Administració no pot pretendre controlar-ho tot, amb un model on només allò públic és bo i està ben gestionat, menyspreant el valor social de la iniciativa privada. No creiem que l’Administració hagi de monopolitzar l’educació ni penalitzar les iniciatives que sumen; creiem en una Administració que fomenta i aprofita la riquesa de les iniciatives de la seva gent i del seu teixit social, que, a partir de la seva singularitat, doten el conjunt, la comunitat, d’una pluralitat que l’enriqueix.

No som el problema de l’escola pública. Al contrari, cada vegada és més clar que els obsessionats a atacar l’escola concertada en general, i l’escola cristiana en particular, sense ni tan sols conèixer-la i des de plantejaments dogmàtics, radicals i a la contra, van esdevenint un autèntic problema per a la mateixa escola pública.

Parlem sovint de treure l’educació del joc polític partidista i de donar estabilitat a la normativa educativa. A Catalunya, amb molts esforços i amb bona voluntat de tothom, això es va aconseguir i es va plasmar a la LEC.

Molt probablement, superada una situació de crisi econòmica, un dels reptes del nou govern serà augmentar la dotació per a educació. I l’escola concertada no en pot quedar al marge i n’ha de ser partícip. Al nou conseller li volem oferir mà estesa: cal que tots plegats ens posem a treballar pel desenvolupament del Servei d’Educació de Catalunya i ens deixem de polèmiques estèrils que hauríem d’haver superat.

Les famílies de l’escola cristiana som gent compromesa amb l’educació, implicats a fer créixer l’escola catalana. Som força il·lusió per esdevenir pedra angular en la construcció d’una societat plural i democràtica; som força confiança per seguir creixent i progressant de manera oberta, acollidora i transparent; som força compromís per una educació de qualitat en un marc de llibertat, pluralitat i equitat com a elements garants de la igualtat d’oportunitats.

Josep Maria Romagosa

                                                                                                                                                                     President de la CCAPAC

OBERTA LA CONVOCATÒRIA DELS DOS CONCURSOS FOTOGRÀFICS FEAC

juny 20th, 2018

Com cada any, convoquem totes les persones que integren les comunitats educatives d’escoles associades a la FECC a participar en un dels dos concursos fotogràfics FEAC que organitza l’Escola Cristiana de Catalunya, amb la col·laboració de la CCAPAC i el patrocini de Santillana.

El clàssic sobre la família, obert a totes les persones que integren les comunitats educatives -ara ja en la seva onzena convocatòria-, i l’específicament adreçat a alumnes de l’ESO, cicles i batxillerats.

Els cartells per imprimir i penjar arreu de l’escola, així com les bases, les trobareu a la pàgina del FEAC.

Per a més informació, consulta de dubtes i enviament de les fotografies participants, adreceu-vos a: feac@escolacristiana.org

LES AMPAs DE L’ESCOLA CONCERTADA DENUNCIEN INFRAFINANÇAMENT I RECLAMEN AVANÇAR EN L’EQUITAT

abril 26th, 2018

La Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), representants majoritàries de les AMPAs de les escoles concertades catalanes, han tornat a denunciar l’infrafinançament que pateix l’escola concertada i la discriminació que aquest fet suposa per a les famílies, per posar fi “a la desqualificació injustificada i demagògica contra les nostres escoles”.

El president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa, afirma que “amb les dades que presentem queda clara d’una manera explícita i transparent, la insuficiència de la dotació econòmica del concert que reben les nostres escoles i que ens obliga a contribuir-hi per tal que pugui oferir el servei educatiu que proposa, contravenint allò establert precisament a la LEC i dificultant l’equitat, amb la que tots ens sentim compromesos, buscant avançar cap a un sistema en que el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat”.

Amb les dades publicades per l’IDESCAT corresponents a 2015, i en relació al darrer estudi del 2010, “es fa palès que les famílies estem augmentant, en termes nets, la nostra aportació en 114 milions € al finançament de l’escola dels nostres fills i filles, quelcom que revela que el dret a la gratuïtat de l’educació establerta pels drets humans i les lleis no és efectiva i està en retrocés.

En aquesta línia, el president de la FAPEL, Josep Manuel Prats, sosté que el mòdul de concert per a despeses “ha disminuït un 16,1% en relació a un model que mantingui l’IPC”, i que l’aportació dels pressupostos de l’administració al finançament de l’escola “concertada s’ha reduït, aïllant l’efecte de l’increment d’alumnat, en 69 milions”.

“Mentre el cost de la plaça individual s’ha mantingut pràcticament invariable al voltant dels 5.000 €, la cobertura del seu finançament a través dels pressupostos s’ha reduït en cinc punts (de 60,4% a 55,4%)”, conclou Prats. “Queda clar, doncs, que les famílies ens veiem obligades a fer un esforç suplementari.”

“El finançament del sistema ha de ser igual per a tots, independentment que triem escola pública o concertada”, coincideixen Romagosa i Prats. “El nostre propòsit no és entrar en discussió amb qui menysté l’escola d’iniciativa social, sinó reclamar els drets dels pares i mares que han de suportar l’infrafinançament per part de l’administració”.

Romagosa recorda que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ja va admetre al 2017 que “l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, la qual cosa significa que les famílies han d’atendre un pagament”.

Prats també recorda que les conclusions del debat Ara és demà – Consell Escolar de Catalunya (2017) van posar de manifest que “el sistema educatiu ha de disposar d’un finançament suficient per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i del segon cicle de l’educació infantil en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics”, o que l’Informe del Síndic de Greuges (2016) La segregació escolar a Catalunya (II). Condicions d’escolarització, va admetre que “en alguns casos, l’import del concert educatiu pot resultar insuficient per garantir el funcionament ordinari del centre” i que “les aportacions econòmiques de les famílies esdevenen més necessàries”.

”Tots els pares i mares de Catalunya tenim dret a triar l’escola per als nostres fills i filles i a educar-los d’acord amb els nostres principis, i volem poder triar l’escola dels nostres fills en un marc de llibertat i d’equitat com a garants de la igualtat d’oportunitats”.

ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC PUBLICAT A EL PUNT AVUI: Concert educatiu: pluralitat

abril 19th, 2018

Assistim amb preocupació als atacs que, d’un temps ençà, rep l’escola concertada, talment com si s’hagués obert la veda contra aquest col·lectiu. Bé, parlem-ne amb coneixement de causa i, sobretot, amb honestedat. Algú pot menysprear la immensa tasca social que es fa des de tantes organitzacions de base impulsades des de les escoles cristianes i les seves AMPA? Es pot menystenir l’esforç d’integració i d’inclusió que fan els nostres mestres i professors? Se’ns acusa obertament de manllevar recursos a l’escola pública i es parla dels concerts com un instrument per institucionalitzar la segregació per raons socioeconòmiques o per creences religioses; fins i tot es posa sobre la taula la possibilitat d’eliminar l’escola concertada, la qual cosa representaria el més greu atac a la pluralitat educativa.

El primer element de segregació o discriminació en l’accés a les nostres escoles és, efectivament, de caire econòmic, sobretot perquè els centres concertats es veuen obligats al cobrament de quotes per cobrir les mancances de la dotació pel concert que reben, i som les famílies de l’escola concertada les perjudicades per aquesta segregació. Reconèixer explícitament aquest punt és fonamental i bàsic, oi?

Aquesta és la veritable discriminació/segregació que afecta més infants i famílies de la concertada, i s’hi posaria remei tan sols aplicant allò que estableix la llei d’educació de Catalunya: “Tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i una dotació de recursos adequada en un marc d’universalització de l’educació gratuïta.”

Així, només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Perquè els costos d’escolarització no haurien de ser en absolut un factor que incidís de manera determinant en la decisió que pares i mares han de prendre en un marc de llibertat d’elecció d’escola.

Cal assenyalar, doncs, el valor social dels concerts educatius com a element al servei de la pluralitat, i també denunciar el dèficit social que en comporta la insuficiència, la qual posa en perill precisament l’equitat que tots voldríem.

Anem més enllà. La desaparició de l’escola concertada, amb la seva llarga història de servei al país, suposaria el col·lapse i la inviabilitat d’un sistema universal d’interès públic, atès que impossibilitaria el pluralisme educatiu real i restringiria la llibertat d’elecció de centre de les famílies. Enviaria a centres sense cap finançament públic només aquelles famílies que ho poguessin pagar.

L’aplicació de l’article 155 no ha pogut canviar el model d’educació de Catalunya, un model d’èxit demostrat al servei del creixement dels nostres infants i joves, resultat de la tradició educativa i social catalana, com es reconeix a l’Estatut. No podem permetre tampoc que es pretengui, des de visions retrògrades i uniformitzadores pròpies d’altres segles i règims, trepitjant els nostres drets com a famílies i posant en risc la construcció d’una societat plural, justa i sinèrgicament diversa.

Josep Maria Romagosa

CAMPANYA CONTRA EL CIBERASSETJAMENT

febrer 1st, 2018

La inacció no pot ser UNA opció. Cadascú, des del seu lloc, ha d’aportar el seu granet de sorra per evitar qualsevol mena d’assetjament. Tots ens hi hem de comprometre!

ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC: DEIXIN TRANQUIL·LA L’ESCOLA, SI US PLAU

octubre 18th, 2017

Hem demanat reiteradament d’excloure el món de l’ensenyament del joc polític partidista, però sembla que no ens en sortim. Ans al contrari, no hi ha voluntat i sempre apareix algú disposat a posar-hi cullerada; anem a pitjor, amb actituds que posen en risc la mateixa convivència a les nostres escoles, tot mirant d’encendre un conflicte que no existeix.

No es pot dir, com ha fet el Ministre d’Afers Exteriors, que a les escoles catalanes no s’hi ensenya castellà o que l’espanyol està discriminat. És radicalment fals. No es pot dir, com han fet el Ministre d’Educació o la Cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, que hi ha un adoctrinament polític a les escoles catalanes i que és una de les causes de la crisi amb Catalunya. Això és mal intencionat. I és inconcebible dir, com ha fet un altre diputat, que a les escoles catalanes s’educa els alumnes per odiar Espanya. Això és una calúmnia i és temerari.

Aquestes vergonyoses infàmies les considerem una falta de respecte a les institucions educatives i als nostres mestres i professors, als quals les famílies valorem pel seu compromís i la seva implicació en l’educació dels nostres infants i joves i, en darrer terme, un menyspreu a la capacitat intel·lectual dels pares i mares, que mai permetríem cap mena de control políticament ideològic de l’educació; això esmicolaria la diversitat del nostre sistema educatiu i posaria en risc la pluralitat de la nostra societat.

És evident que els pares i mares influïm, cosa molt diferent d’adoctrinar, en els nostres fills. Ho fem amb el nostre exemple, amb les nostres accions i el nostre compromís, amb la manifestació de les nostres il·lusions i les nostres frustracions; ho fem amb la vivència del dia a dia, fidels a les nostres conviccions i cercant un medi escolar que sigui coherent amb aquest capteniment.

En una societat que sovint sembla omplir-se de buidor, ens cal un compromís ferm, un impuls decidit d’humanització dels processos de creixement de les persones, amb un acompanyament integral en les diferents dimensions que formen la personalitat pròpia de cadascú de manera que es possibiliti als nostres infants i joves anar conformant el seu projecte vital, fins a esdevenir plenament autònoms, la qual cosa, finalment, retroalimenta el creixement i progrés de la mateixa comunitat.  Estem convençuts que l’educació d’avui és, alhora, projecció i mirall de la societat del demà. El futur s’està jugant a l’escola i no pot ser que es jugui amb l’escola.

No podem acceptar l’afirmació que a les escoles de Catalunya s’hi produeixi adoctrinament polític.  Potser això és el que es pretén des d’algunes opcions: un control ideològic, de pensament únic, negant la diversitat que molts volem posar al servei de la construcció d’una societat plural. Els demanen, doncs, que deixin de mentir faltant a la veritat. És de mala educació. I els exigim que no ho facin en el nostre nom. Això ja és mesquí. Deixin tranquil·les les escoles en què confiem i els nostres fills, si us plau.