VACANCES I HORARI D’ESTIU

25 de juliol, 2017

La Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) romandrà tancada per vacances entre els dies 29 de juliol i 27 d’agost, ambdós inclosos.

L’horari d’oficina del 24 al 28 de juliol serà de 8 a 14 hores.

APROVAT EL DOCUMENT ‘ARA ÉS DEMÀ’, EN EL QUAL HA PARTICIPAT LA CCAPAC

25 de juliol, 2017

El document Ara és demà,  que va impulsar el Departament d’Ensenyament a instàncies de l’exconsellera, Meritxell Ruiz, ha estat aprovat pel Consell Escolar.

Ara és demà és el debat -en què ha participat la CCAPAC amb les seves propostes- “sobre el possible nou sistema educatiu per a Catalunya, que es basa en textos que han fet cinc experts en diferents àmbits. Durant el curs, s’ha demanat l’opinió a més de 100.000 persones, totes procedents dels diferents actors del sector. Amb totes les propostes, el Consell Escolar de Catalunya ha elaborat un text definitiu que lliurarà a la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, i que ella hauria de lliurar al Parlament”, tal com recull el diari ARA.

“En aquestes ponències s’ha discutit sobre arquitectura acadèmica –etapes educatives, transicions entre etapes–, sobre els centres docents –el projecte educatiu, l’autonomia–, el professorat, els alumnes i els grans principis que emmarquen aquests elements, com l’equitat o el pluralisme, entre altres”.

LA CCAPAC, ENTRE LES ENTITATS SIGNANTS DEL PACTE PER LA REFORMA HORÀRIA

25 de juliol, 2017

La CCAPAC és una de les 110 entitats i institucions que han signat el Pacte Nacional per la Reforma Horària, pel qual es comprometen a treballar per aconseguir que l’any 2025 els horaris de Catalunya s’hagin equiparat als dels països europeus i que, per tant, les persones tinguin uns horaris més racionals i saludables.

Aquest pacte inclou, a banda de l’àmbit de l’educació, els de la sanitat, la cultura, el comerç, la feina i l’administració. Entre els compromisos per al 2025, hi ha diferents objectius, com recuperar les dues hores de desfasament horari respecte a la resta del món i impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions, a favor de models més eficients i més flexibles, entre altres mesures.

CARTA DE FINAL DE CURS DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC

3 de juliol, 2017

Novament arribem a final de curs. Un altre pas endavant. Cap a on? Cap al somni, no en tingueu cap dubte.  Seguim progressant i seguim creixent. Potser poquet a poquet, o potser no tan de pressa com voldríem, però ho fem amb pas ferm i des del nostre compromís: compromís amb les nostres comunitats educatives i amb les nostres escoles; amb les nostres famílies i amb els nostres infants i joves.

Només des d’aquest compromís es poden obrir camins cap al somni.

I aquí i avui volem focalitzar el nostre somni per a l’educació, per al nostre sistema educatiu, fonament de la societat del demà, en dos grans eixos que considerem essencials i que han de guiar la nostra acció: pluralitat i equitat.

Pluralitat enfocada a la llibertat d’iniciativa i a la llibertat d’elecció. Equitat com a element d’equilibri i de justícia social que, avui, en el món educatiu, es concreta en la discriminació econòmica que patim els pares de l’escola concertada, obligats a pagar allò que l’Administració no cobreix (incomplint les seves obligacions legals) i que amaga, no publicant el cost de la plaça escolar, que hem demanat reiteradament.

Aquests dos eixos ens valen per al model educatiu, però també per al model social.

Creiem i treballem per una societat conscient que allò públic està al servei de la ciutadania, que fomenta i aprofita la riquesa de les iniciatives de la seva gent i del seu teixit social, que a partir de la seva singularitat dota el conjunt, la comunitat, d’una pluralitat que l’enriqueix, enfront d’una visió tuteladora mitjançant la imposició d’un model públic que ho vol abastar tot i que menysprea la iniciativa dels ciutadans als quals considera més aviat súbdits inútils.

En paraules de Roser Farràs (una de les persones que ens ofereix les seves conferències al nostre catàleg), “per fer realitat els somnis cal caminar amb ells”.

I això és el que us animem a fer el que volem fer des de la Junta de la CCAPAC tot treballant al vostre servei: viure cada dia el camí.

Enguany, la CCAPAC celebra els 40 anys; 40 ANYS DE COMPROMÍS. 40 anys treballant pel somni de tantes persones que ens empeny a anar endavant, a seguir somniant. I volem agrair i reconèixer la feina de totes les persones que han passat per la Junta de la CCAPAC o de les diferents federacions d’AMPAs al llarg d’aquests 40 anys. Com també volem agrair i reconèixer la feina de totes les persones que heu treballat a les AMPAs del nostre país per integrar les famílies a les comunitats educatives. El vostre somni és viu i es va fent realitat dia rere dia.

Des de la Junta de la CCAPAC hem viscut el curs amb molta intensitat. AMPAs en xarxa, espais de formació, trobades individuals i una fantàstica FestAMPA ens han permès d’apropar-nos, dialogar, compartir, millorar i créixer.

Desitgem que aquests dies d’estiu trobeu espais que us enriqueixin i us omplin: espais de pausa i de reflexió, espais de trobada familiar, espais de connexió amb vosaltres mateixos. Ah! I al setembre, piles carregades. Ens caldrà l’energia de tots.

I no ho oblideu: SOM FORÇAForça gent i força de les famílies i de l’escola cristiana. Bon estiu i endavant!

ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC PUBLICAT A EL PUNT AVUI: ‘CAL TRIAR, CAL DEFINIR MODELS’

22 de juny, 2017

Josep Maria Romagosa, president de la CCAPAC

Potser amb la voluntat de construir un nou país, o potser perquè ens cal repensar el model de societat que volem per al segle XXI, som en un moment d’ebullició i de reflexió sobre l’educació, pilar bàsic per a la construcció d’una societat més justa i solidària, inclusiva i integradora, plural i diversa.

És per això que no podem ajornar més el debat sobre el model educatiu que volem. Perquè no aporten res de constructiu aquells que, des del desconeixement o des de la mala fe, consideren que l’escola d’iniciativa social té un objectiu purament mercantil, o que la singularitat equival a privilegi, o que la igualtat d’oportunitats consisteix a tractar tothom de la mateixa manera.

La qüestió de fons no és l’estèril debat entre escola pública i escola concertada. L’autèntic debat de fons és de model educatiu, però també de societat. I aquí és on demanem que els nostres polítics es mullin. Els nostres infants i joves s’ho mereixen; és una qüestió de dignitat i de responsabilitat. No els podem fallar.

Cal triar entre un model homogeneïtzador o un model divers; entre l’adoctrinament uniformitzador o el respecte a la llibertat individual; cal triar entre l’igualitarisme que amaga oportunitats i problemes o l’acompanyament personal en el procés de creixement; entre una innovació impostada o la iniciativa pedagògica que cerca nous camins per fer créixer les persones i preparar-les per al futur; cal triar entre la imposició de centre educatiu per part de l’administració o l’exercici del dret dels pares a triar l’educació que volen per als seus fills; entre una neutralitat deshumanitzadora o l’educació integral de la persona a partir d’una proposta clara i d’un acompanyament ferm; cal triar entre la formació tecnocràtica o l’educació que surt del cor; en definitiva, cal triar entre enterrar la LEC o enfortir-la a partir dels fonaments del Servei d’Educació de Catalunya.

Més encara, cal triar entre la imposició d’un model públic dominant, que menysprea la iniciativa dels ciutadans, o una societat conscient que allò públic està al servei de la ciutadania, fomenta i aprofita la riquesa de les iniciatives del teixit social, que a partir de la seva singularitat doten la comunitat d’una pluralitat que l’enriqueix; cal triar entre una societat que entén la laïcitat com a imposició i negació del fet religiós o una societat amb una “laïcitat oberta” (en paraules de Francesc Torralba), que reconeix l’espiritualitat com a proposta i via de creixement de les persones.

Nosaltres, famílies que apreciem i valorem la feina que fa l’escola com a part essencial de l’educació dels nostres fills, convençuts que cal dotar-la de coherència; creiem en una educació amb projectes basats en un caràcter propi que singularitza i que esdevé element de diversitat, donant opció a les famílies a decidir els camins per on orientar, de manera coherent, el creixement dels seus infants. Apostem per un model social obert i plural, que en un marc de llibertat i respecte fomenti el desenvolupament integral de les persones.

També el podeu llegir directament al web del diari.

SÓN ELS NOSTRES VALORS – FEM XARXA

21 d'abril, 2017

Veure vídeo.

CRÒNICA VISUAL DE LA FESTAMPA

18 d'abril, 2017

Veure vídeo.

CRÒNICA DE LA 6a TROBADA FAMILIAR DE L’ESCOLA CRISTIANA

4 d'abril, 2017

L’Escola Pia Sarrià-Calassanç de Barcelona va acollir el passat diumenge, 2 d’abril, la 6a Trobada Familiar de l’Escola Cristiana (FestAMPA), que, organitzada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), va aplegar més de 300 persones i va comptar amb la participació dels Tabalers de Mataró, una jam session a càrrec del grup Pink Lizard, la conferència Passió per educar. Donem el que som, del filòsof Francesc Torralba, i l’espectacle La màgia del Mag Lari, que va provocar l’admiració i els somriures dels assistents. També va tenir lloc una Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i l’espai AMPAs en Xarxa. Compartim projectes, en què diverses AMPAs adherides a la CCAPAC van exposar projectes que han presentat en alguna de les trobades AMPAs en Xarxa que s’han fet al llarg del territori.

En el marc de la trobada també es van lliurar els guardons de la primera edició del premi CCAPAC Compromís Educatiu, que enguany ha reconegut a títol pòstum el pedagog Xavier Melgarejo. Va recollir el premi la seva esposa i els seus dos fills enmig de l’emoció de la sala i de forts aplaudiments a peu dret. La menció especial de comunicació va ser per al suplement Criatures, del diari Ara. La seva coordinadora, Aure Ferran, el va recollir.

A la seva ponència, Francesc Torralba va afirmar que el “vertader aprenentatge” no té res a veure amb la innovació perquè l’ensenyament només es pot produir a través d’encontres presencials (o online) durant un període perllongat, ja que “sense coneixença entre l’ensenyant i l’alumne no hi pot haver ensenyament ni aprenentatge de cap mena”.

El professor de la Universitat Ramon Llull (URL) també va afirmar que, malgrat “el present materialista en què vivim”, el que “donem quan eduquem són intangibles”, i va destacar el paper cabdal de la família en aquest procés, ja que l’aprenentatge es produeix per mimesi. “Aprenem per imitació, que és la clau de l’aprenentatge, i això ens obliga a ser referents”.

Torralba va assegurar que l’aprenentatge es produeix per “repetició”, i que malgrat que actualment “aquesta repetició ens afeixuga, és l’única cosa que ens permet aprendre”. “Naturalment que la repetició és feixuga i constant, però el fi que pretenem és ben noble”.

L’escriptor i pensador va concloure que “no hi ha educació sense confiança” i que “tothom té potencialitats i talents que, treballats, poden florir”. Per aquest motiu “els pares confiem en l’escola, perquè extregui talents dels nostres fills i filles”.

L’acte es va cloure amb els parlaments del president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa (que hem transcrit quasi en la seva totalitat en aquest butlletí); el secretari general Fundació Escola Cristiana de Catalunya, P. Enric Puig, qui va remarcar la importància de l’escola cristiana en el funcionament del Servei d’Educació de Catalunya, i la consellera del departament d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que va reconèixer la tasca cabdal que l’escola concertada porta a terme al país.

A l’acte hi van assistir Mons. Lluís Martínez Sistach, Cardenal i Arquebisbe emèrit de Barcelona; Miquel Garcia Casaponsa, Director General de Centres Concertats i Centres Privats del departament d’Ensenyament; Jordi Miró Meix, Director General d’Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa del departament d’Ensenyament; Lluís Font i Espinós, President del Consell Escolar de Catalunya.

En podeu veure més fotografies aquí.

DISCURS DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC A LA FESTAMPA

4 d'abril, 2017

En primer lloc us vull fer avinent el nostre agraïment per haver volgut compartir aquesta festa amb nosaltres. Ens ho prenem com una mostra de reconeixement a la feina que es fa des de l’escola cristiana, que em consta que valoreu molt positivament, i ens ho prenem com a alenada que ens impulsa a seguir treballant i creixent, a seguir compromesos i il·lusionats.

També voldria transmetre l’agraïment de les famílies a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i, molt particularment, al Pare Enric Puig pel seu suport, i a tot el personal de la fundació, sense els quals se’ns faria molt difícil arribar a tots vosaltres.

I com a famílies penso que també hem de reconèixer el treball, l’esforç i la dedicació de mestres i professors, de les institucions titulars i de tantes persones implicades i compromeses amb l’educació dels nostres fills i filles.

Finalment, el meu reconeixement a tota la gent que heu fet vostra aquesta jornada. Agraeixo el vostre compromís, que ens omple de força per seguir treballant per l’educació dels nostres fills i filles i per l’educació al nostre país. I gràcies a la gent de l’Escola Pia pel vostre acolliment i la vostra disponibilitat. Per cert, felicitats pels vostres 400 anys.

El nostre compromís el posem al servei de l’educació en un moment en què, en paraules de Lluís Font,  president del Consell Escolar de Catalunya, “l’ecosistema educatiu està en ebullició”. I des de l’escola cristiana no renunciem al nostre paper; al contrari, volem ser, com ho hem estat en la nostra llarga trajectòria, protagonistes (en la part que ens toca) d’aquesta transformació innovadora, que no creiem que s’hagi de veure com un objectiu en si mateixa ni com la solució de tots els problemes, sinó com un instrument al servei de les persones i al servei d’una educació que ha de sortir del cor per arribar al cor, al servei de l’acompanyament a les persones que tant singularitza i identifica l’escola cristiana.

Una educació que, no ho oblidem, és un dels principals actius de progrés d’un país i que cal entendre-la, en definició de la UNESCO, com a bé comú, un bé que, independentment del seu origen públic o privat, es caracteritza per una destinació vinculant i necessària per a la realització dels drets fonamentals de les persones, fent una crida a protegir els quatre pilars de l’educació: saber, fer, ser i viure junts.

Si ens creiem aquest substrat i aquests pilars, penso que tindrem clar que el procés educatiu, que no pot ser neutre, necessita pluralitat. I aquesta qüestió, que des del meu punt de vista és una qüestió que pensava que havia estat superada el segle passat, encara és utilitzada demagògicament com a font de conflicte per aquells que semblen advocar per l’homogeneïtzació. I això em sembla propi d’altres èpoques afortunadament superades.

L’escola cristiana, des del seu caràcter propi, fonamentat en els valors de l’evangeli de Jesús, presenta a la societat i a les famílies la seva proposta, tant des d’un punt de vista pedagògic com des d’un punt de vista vivencial, posant-la al servei dels processos de creixement i maduració dels nostres infants i joves.

I les famílies hem de poder exercir el dret a triar l’educació per als nostres fills en un marc de llibertat i diversitat. Aquest és el nostre “dret a decidir”. Hi ha qui, des d’aquella visió homogeneïtzadora i igualitarista, el nega.

Per què aquests intents uniformitzadors, al meu parer, tan tronats com perillosos? Per què aquests intents de desprestigi de l’escola concertada i, especialment, de l’escola cristiana, acusant-nos de tots els mals de l’escola pública? Per què aquest atac constant per evitar el desenvolupament espiritual de les persones? Per què aquest intent de considerar l’escola concertada com a anomalia i com a subsidiària de l’escola pública, anant contra tota lògica històrica i contra la voluntat de construir?

Ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou de mentides. Ja n’hi ha prou d’insults. Ja n’hi ha prou de manca de respecte.  ¿Com es pot aspirar a construir una societat plural si es pretén uniformitzar l’educació, si es pretén eliminar la diferència?

L’ambient està ple de silencis còmplices, i ja n’hi ha prou. Que no ens desconcertin. I ja m’enteneu. Cal dir alt i clar que som aquí per sumar, per contribuir a millorar l’educació al nostre país i per ser una opció per a les famílies. Perquè el nostre dret a triar l’educació que volem per als nostres fills s’està posant en qüestió.   Volen eliminar el nostre dret a triar escola.

Permeteu-me que us doni la meva resposta a tots aquests perquès: des del meu punt de vista i, per tant, opinió subjectiva, el motiu és polític: volen el control ideològic de l’educació; ens volen uniformes. Estan per un adoctrinament uniformitzador que tendeixi a eliminar la diferència, que corre el risc de matar el talent i que anul·la la vivència d’uns valors triats des de la llibertat d’opció de les famílies. I els qui volem optar, els qui volem triar i demanem pluralitat, molestem.

Nosaltres creiem en una escola oberta i diversa que contribueix de manera decisiva que l’educació esdevingui pedra angular en la construcció d’una societat plural, democràtica i més justa, on tothom hi té cabuda i en la capacitat de sumar per fer-la créixer i progressar. I les famílies no ens amaguem. Les famílies de l’escola cristiana ens sentim plenament compromeses i volem reforçar i empoderar la vivència de la identitat pròpia i de comunitat amb l’escola per tal de bastir aquest model social plural.

I jo em permeto demanar-vos, Consellera, que entre tots siguem capaços de crear espais de diàleg sincer i obert, que ens permetin superar aquests prejudicis i aquestes visions retrògrades que ens impedeixen construir l’escola del segle XXI. Nosaltres hi estem disposats. De tot cor. Però sense agressions i sense qüestionaments de base sobre la nostra existència.

El futur s’està jugant a l’escola, i no pot ser que es jugui amb l’escola. Està clar que no podem donar respostes del segle XIX a les preguntes i els reptes que ens planteja l’educació i la construcció de la nostra societat al segle XXI.

Perquè estic convençut que aquesta pluralitat necessita col·laboració pública-privada. Respectem molt l’escola pública. Però també volem ser respectats. Estic convençut que el model que tenim a Catalunya és un model d’èxit i referent, amb un equilibri públic-privat que serveix d’una banda a la pluralitat i d’altra banda, a l’equitat.

Parlem un moment d’equitat i d’igualtat d’oportunitats. En nom de l’equitat, i d’una manera que m’atreveixo a qualificar de demagògica i barroera, s’acusa l’escola concertada i, en particular, l’escola cristiana, de segregadora i elitista per raons econòmiques. I això em sembla al·lucinant. Podem entendre que hi ha limitacions de recursos, però no podem entendre la persecució a què som sotmesos. Tots sabem que el finançament que reben els centre concertats no és suficient, per la qual cosa les famílies hi hem de contribuir per tal que des de l’escola s’ofereixi el servei educatiu que es proposa i, fins i tot, per tal de garantir la supervivència de la mateixa escola.

Només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. En aquest àmbit, com a mínim, necessitem que aquests esforços siguin reconeguts per part de tothom. I una manera de fer-ho seria publicar el cost de la plaça escolar, i el que l’administració aporta a una plaça pública i a una de concertada. Perquè, al capdavall, amb els nostres impostos i recursos, contribuïm al sosteniment del sistema (tant públic com concertat) i, a sobre, hem de contribuir al sosteniment de les nostres escoles. Això no és un pagament duplicat?

Us agraïm, Consellera, la vostra valentia en reconèixer públicament aquest fet. Però em permeto demanar un pas més endavant: publiquin, si us plau, el cost de la plaça escolar per una qüestió de transparència i per fer callar aquests arguments demagògics i injustos. L’Administració en té les dades. Sabem que hi pot haver diferències en funció de la metodologia. Però fins i tot es van publicar les balances fiscals. ¿És el cost de la plaça escolar més misteriós? Tots sabem per on aniran els trets i que com a mínim serveixi per a una qüestió de transparència, d’una banda, i de dignitat de l’altra. Perquè cal tenir present el valor social dels concerts educatius i el dèficit social que en comporta la insuficiència. Penso que les famílies ens ho mereixem.

I permeteu-me acabar amb un missatge per a les AMPAs. Sabeu que teniu el nostre reconeixement i que estem a la vostra disposició per tal de col·laborar en tot allò que pugueu necessitar i per empènyer i encomanar il·lusió, compromís i passió.

Us animo que la feina que feu des de les AMPAs estigui sempre impregnada de les 3 is: il·lusió, implicació i integració. Actueu amb optimisme i entusiasme, amb autenticitat i empatia. Només així podreu teixir un vincle de confiança indestructible amb les nostres escoles, que tindrà un efecte multiplicador en l’educació dels nostres fills i filles, fonament d’un sistema educatiu al servei de la construcció d’una societat més justa.

Ens faria molta il·lusió que aquesta trobada hagi servit per reforçar la nostra identitat i el nostre sentiment de pertinença a l’Escola Cristiana de Catalunya.

Ens faria molta il·lusió que sortíssim d’aquí amb les piles carregades d’il·lusió, amb el nostre compromís enfortit i disposats a omplir de passió la feina que fem dia rere dia. Ens faria molta il·lusió que sortim d’aquí disposats a encomanar el que hem viscut.

Perquè no ho oblidem: som força. Força entesa com a potència i vigor i força entesa com a quantitat.

Força de les famílies i de l’escola cristiana que camina amb pas ferm i decidit per millorar cada dia i per contribuir a la construcció del nostre sistema educatiu i d’una societat més justa i plural.

I força gent, com avui esteu demostrant, disposada a comprometre’s i a encomanar la seva il·lusió, el seu compromís i la seva passió.

Moltes gràcies i endavant.

Llegir discurs íntegre.

RESSÒ DEL DISCURS DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC A LA PREMSA

4 d'abril, 2017

LA VANGUARDIALes Ampes cristianes demanen que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada per acabar amb les “difamacions”. Llegir la notícia completa.

CATALUNYA RELIGIÓ Les AMPA cristianes demanen a Ensenyament la publicació del cost per alumne. Llegir la notícia completa.

EL PUNT AVUIEscola Cristiana vol que es publiqui el cost de la plaça en la pública i en la concertada. Llegir la notícia completa.

VILAWEB – Les Ampes cristianes demanen que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada per acabar amb les “difamacions”. Llegir la notícia completa.

LA MAÑANA DE LLEIDA – Les Ampes cristianes demanen que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada per acabar amb les “difamacions”. Llegir la notícia completa.