CURS PER A NOUS DIRIGENTS D’AMPAs (EDICIÓ TARRAGONA) – 20 de maig

27 d'abril, 2017

Programa || Inscripcions

SÓN ELS NOSTRES VALORS – FEM XARXA

21 d'abril, 2017

Veure vídeo.

CRÒNICA VISUAL DE LA FESTAMPA

18 d'abril, 2017

Veure vídeo.

CRÒNICA DE LA 6a TROBADA FAMILIAR DE L’ESCOLA CRISTIANA

4 d'abril, 2017

L’Escola Pia Sarrià-Calassanç de Barcelona va acollir el passat diumenge, 2 d’abril, la 6a Trobada Familiar de l’Escola Cristiana (FestAMPA), que, organitzada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), va aplegar més de 300 persones i va comptar amb la participació dels Tabalers de Mataró, una jam session a càrrec del grup Pink Lizard, la conferència Passió per educar. Donem el que som, del filòsof Francesc Torralba, i l’espectacle La màgia del Mag Lari, que va provocar l’admiració i els somriures dels assistents. També va tenir lloc una Eucaristia presidida per l’Arquebisbe Emèrit de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i l’espai AMPAs en Xarxa. Compartim projectes, en què diverses AMPAs adherides a la CCAPAC van exposar projectes que han presentat en alguna de les trobades AMPAs en Xarxa que s’han fet al llarg del territori.

En el marc de la trobada també es van lliurar els guardons de la primera edició del premi CCAPAC Compromís Educatiu, que enguany ha reconegut a títol pòstum el pedagog Xavier Melgarejo. Va recollir el premi la seva esposa i els seus dos fills enmig de l’emoció de la sala i de forts aplaudiments a peu dret. La menció especial de comunicació va ser per al suplement Criatures, del diari Ara. La seva coordinadora, Aure Ferran, el va recollir.

A la seva ponència, Francesc Torralba va afirmar que el “vertader aprenentatge” no té res a veure amb la innovació perquè l’ensenyament només es pot produir a través d’encontres presencials (o online) durant un període perllongat, ja que “sense coneixença entre l’ensenyant i l’alumne no hi pot haver ensenyament ni aprenentatge de cap mena”.

El professor de la Universitat Ramon Llull (URL) també va afirmar que, malgrat “el present materialista en què vivim”, el que “donem quan eduquem són intangibles”, i va destacar el paper cabdal de la família en aquest procés, ja que l’aprenentatge es produeix per mimesi. “Aprenem per imitació, que és la clau de l’aprenentatge, i això ens obliga a ser referents”.

Torralba va assegurar que l’aprenentatge es produeix per “repetició”, i que malgrat que actualment “aquesta repetició ens afeixuga, és l’única cosa que ens permet aprendre”. “Naturalment que la repetició és feixuga i constant, però el fi que pretenem és ben noble”.

L’escriptor i pensador va concloure que “no hi ha educació sense confiança” i que “tothom té potencialitats i talents que, treballats, poden florir”. Per aquest motiu “els pares confiem en l’escola, perquè extregui talents dels nostres fills i filles”.

L’acte es va cloure amb els parlaments del president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa (que hem transcrit quasi en la seva totalitat en aquest butlletí); el secretari general Fundació Escola Cristiana de Catalunya, P. Enric Puig, qui va remarcar la importància de l’escola cristiana en el funcionament del Servei d’Educació de Catalunya, i la consellera del departament d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que va reconèixer la tasca cabdal que l’escola concertada porta a terme al país.

A l’acte hi van assistir Mons. Lluís Martínez Sistach, Cardenal i Arquebisbe emèrit de Barcelona; Miquel Garcia Casaponsa, Director General de Centres Concertats i Centres Privats del departament d’Ensenyament; Jordi Miró Meix, Director General d’Atenció a la Família i a la Comunitat Educativa del departament d’Ensenyament; Lluís Font i Espinós, President del Consell Escolar de Catalunya.

En podeu veure més fotografies aquí.

DISCURS DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC A LA FESTAMPA

4 d'abril, 2017

En primer lloc us vull fer avinent el nostre agraïment per haver volgut compartir aquesta festa amb nosaltres. Ens ho prenem com una mostra de reconeixement a la feina que es fa des de l’escola cristiana, que em consta que valoreu molt positivament, i ens ho prenem com a alenada que ens impulsa a seguir treballant i creixent, a seguir compromesos i il·lusionats.

També voldria transmetre l’agraïment de les famílies a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i, molt particularment, al Pare Enric Puig pel seu suport, i a tot el personal de la fundació, sense els quals se’ns faria molt difícil arribar a tots vosaltres.

I com a famílies penso que també hem de reconèixer el treball, l’esforç i la dedicació de mestres i professors, de les institucions titulars i de tantes persones implicades i compromeses amb l’educació dels nostres fills i filles.

Finalment, el meu reconeixement a tota la gent que heu fet vostra aquesta jornada. Agraeixo el vostre compromís, que ens omple de força per seguir treballant per l’educació dels nostres fills i filles i per l’educació al nostre país. I gràcies a la gent de l’Escola Pia pel vostre acolliment i la vostra disponibilitat. Per cert, felicitats pels vostres 400 anys.

El nostre compromís el posem al servei de l’educació en un moment en què, en paraules de Lluís Font,  president del Consell Escolar de Catalunya, “l’ecosistema educatiu està en ebullició”. I des de l’escola cristiana no renunciem al nostre paper; al contrari, volem ser, com ho hem estat en la nostra llarga trajectòria, protagonistes (en la part que ens toca) d’aquesta transformació innovadora, que no creiem que s’hagi de veure com un objectiu en si mateixa ni com la solució de tots els problemes, sinó com un instrument al servei de les persones i al servei d’una educació que ha de sortir del cor per arribar al cor, al servei de l’acompanyament a les persones que tant singularitza i identifica l’escola cristiana.

Una educació que, no ho oblidem, és un dels principals actius de progrés d’un país i que cal entendre-la, en definició de la UNESCO, com a bé comú, un bé que, independentment del seu origen públic o privat, es caracteritza per una destinació vinculant i necessària per a la realització dels drets fonamentals de les persones, fent una crida a protegir els quatre pilars de l’educació: saber, fer, ser i viure junts.

Si ens creiem aquest substrat i aquests pilars, penso que tindrem clar que el procés educatiu, que no pot ser neutre, necessita pluralitat. I aquesta qüestió, que des del meu punt de vista és una qüestió que pensava que havia estat superada el segle passat, encara és utilitzada demagògicament com a font de conflicte per aquells que semblen advocar per l’homogeneïtzació. I això em sembla propi d’altres èpoques afortunadament superades.

L’escola cristiana, des del seu caràcter propi, fonamentat en els valors de l’evangeli de Jesús, presenta a la societat i a les famílies la seva proposta, tant des d’un punt de vista pedagògic com des d’un punt de vista vivencial, posant-la al servei dels processos de creixement i maduració dels nostres infants i joves.

I les famílies hem de poder exercir el dret a triar l’educació per als nostres fills en un marc de llibertat i diversitat. Aquest és el nostre “dret a decidir”. Hi ha qui, des d’aquella visió homogeneïtzadora i igualitarista, el nega.

Per què aquests intents uniformitzadors, al meu parer, tan tronats com perillosos? Per què aquests intents de desprestigi de l’escola concertada i, especialment, de l’escola cristiana, acusant-nos de tots els mals de l’escola pública? Per què aquest atac constant per evitar el desenvolupament espiritual de les persones? Per què aquest intent de considerar l’escola concertada com a anomalia i com a subsidiària de l’escola pública, anant contra tota lògica històrica i contra la voluntat de construir?

Ja n’hi ha prou. Ja n’hi ha prou de mentides. Ja n’hi ha prou d’insults. Ja n’hi ha prou de manca de respecte.  ¿Com es pot aspirar a construir una societat plural si es pretén uniformitzar l’educació, si es pretén eliminar la diferència?

L’ambient està ple de silencis còmplices, i ja n’hi ha prou. Que no ens desconcertin. I ja m’enteneu. Cal dir alt i clar que som aquí per sumar, per contribuir a millorar l’educació al nostre país i per ser una opció per a les famílies. Perquè el nostre dret a triar l’educació que volem per als nostres fills s’està posant en qüestió.   Volen eliminar el nostre dret a triar escola.

Permeteu-me que us doni la meva resposta a tots aquests perquès: des del meu punt de vista i, per tant, opinió subjectiva, el motiu és polític: volen el control ideològic de l’educació; ens volen uniformes. Estan per un adoctrinament uniformitzador que tendeixi a eliminar la diferència, que corre el risc de matar el talent i que anul·la la vivència d’uns valors triats des de la llibertat d’opció de les famílies. I els qui volem optar, els qui volem triar i demanem pluralitat, molestem.

Nosaltres creiem en una escola oberta i diversa que contribueix de manera decisiva que l’educació esdevingui pedra angular en la construcció d’una societat plural, democràtica i més justa, on tothom hi té cabuda i en la capacitat de sumar per fer-la créixer i progressar. I les famílies no ens amaguem. Les famílies de l’escola cristiana ens sentim plenament compromeses i volem reforçar i empoderar la vivència de la identitat pròpia i de comunitat amb l’escola per tal de bastir aquest model social plural.

I jo em permeto demanar-vos, Consellera, que entre tots siguem capaços de crear espais de diàleg sincer i obert, que ens permetin superar aquests prejudicis i aquestes visions retrògrades que ens impedeixen construir l’escola del segle XXI. Nosaltres hi estem disposats. De tot cor. Però sense agressions i sense qüestionaments de base sobre la nostra existència.

El futur s’està jugant a l’escola, i no pot ser que es jugui amb l’escola. Està clar que no podem donar respostes del segle XIX a les preguntes i els reptes que ens planteja l’educació i la construcció de la nostra societat al segle XXI.

Perquè estic convençut que aquesta pluralitat necessita col·laboració pública-privada. Respectem molt l’escola pública. Però també volem ser respectats. Estic convençut que el model que tenim a Catalunya és un model d’èxit i referent, amb un equilibri públic-privat que serveix d’una banda a la pluralitat i d’altra banda, a l’equitat.

Parlem un moment d’equitat i d’igualtat d’oportunitats. En nom de l’equitat, i d’una manera que m’atreveixo a qualificar de demagògica i barroera, s’acusa l’escola concertada i, en particular, l’escola cristiana, de segregadora i elitista per raons econòmiques. I això em sembla al·lucinant. Podem entendre que hi ha limitacions de recursos, però no podem entendre la persecució a què som sotmesos. Tots sabem que el finançament que reben els centre concertats no és suficient, per la qual cosa les famílies hi hem de contribuir per tal que des de l’escola s’ofereixi el servei educatiu que es proposa i, fins i tot, per tal de garantir la supervivència de la mateixa escola.

Només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. En aquest àmbit, com a mínim, necessitem que aquests esforços siguin reconeguts per part de tothom. I una manera de fer-ho seria publicar el cost de la plaça escolar, i el que l’administració aporta a una plaça pública i a una de concertada. Perquè, al capdavall, amb els nostres impostos i recursos, contribuïm al sosteniment del sistema (tant públic com concertat) i, a sobre, hem de contribuir al sosteniment de les nostres escoles. Això no és un pagament duplicat?

Us agraïm, Consellera, la vostra valentia en reconèixer públicament aquest fet. Però em permeto demanar un pas més endavant: publiquin, si us plau, el cost de la plaça escolar per una qüestió de transparència i per fer callar aquests arguments demagògics i injustos. L’Administració en té les dades. Sabem que hi pot haver diferències en funció de la metodologia. Però fins i tot es van publicar les balances fiscals. ¿És el cost de la plaça escolar més misteriós? Tots sabem per on aniran els trets i que com a mínim serveixi per a una qüestió de transparència, d’una banda, i de dignitat de l’altra. Perquè cal tenir present el valor social dels concerts educatius i el dèficit social que en comporta la insuficiència. Penso que les famílies ens ho mereixem.

I permeteu-me acabar amb un missatge per a les AMPAs. Sabeu que teniu el nostre reconeixement i que estem a la vostra disposició per tal de col·laborar en tot allò que pugueu necessitar i per empènyer i encomanar il·lusió, compromís i passió.

Us animo que la feina que feu des de les AMPAs estigui sempre impregnada de les 3 is: il·lusió, implicació i integració. Actueu amb optimisme i entusiasme, amb autenticitat i empatia. Només així podreu teixir un vincle de confiança indestructible amb les nostres escoles, que tindrà un efecte multiplicador en l’educació dels nostres fills i filles, fonament d’un sistema educatiu al servei de la construcció d’una societat més justa.

Ens faria molta il·lusió que aquesta trobada hagi servit per reforçar la nostra identitat i el nostre sentiment de pertinença a l’Escola Cristiana de Catalunya.

Ens faria molta il·lusió que sortíssim d’aquí amb les piles carregades d’il·lusió, amb el nostre compromís enfortit i disposats a omplir de passió la feina que fem dia rere dia. Ens faria molta il·lusió que sortim d’aquí disposats a encomanar el que hem viscut.

Perquè no ho oblidem: som força. Força entesa com a potència i vigor i força entesa com a quantitat.

Força de les famílies i de l’escola cristiana que camina amb pas ferm i decidit per millorar cada dia i per contribuir a la construcció del nostre sistema educatiu i d’una societat més justa i plural.

I força gent, com avui esteu demostrant, disposada a comprometre’s i a encomanar la seva il·lusió, el seu compromís i la seva passió.

Moltes gràcies i endavant.

Llegir discurs íntegre.

RESSÒ DEL DISCURS DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC A LA PREMSA

4 d'abril, 2017

LA VANGUARDIALes Ampes cristianes demanen que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada per acabar amb les “difamacions”. Llegir la notícia completa.

CATALUNYA RELIGIÓ Les AMPA cristianes demanen a Ensenyament la publicació del cost per alumne. Llegir la notícia completa.

EL PUNT AVUIEscola Cristiana vol que es publiqui el cost de la plaça en la pública i en la concertada. Llegir la notícia completa.

VILAWEB – Les Ampes cristianes demanen que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada per acabar amb les “difamacions”. Llegir la notícia completa.

LA MAÑANA DE LLEIDA – Les Ampes cristianes demanen que es faci públic el cost d’una plaça d’escola concertada per acabar amb les “difamacions”. Llegir la notícia completa.

Per contactar amb nosaltres…

25 de novembre, 2009

contactarConfederació Cristiana d’Associacions
de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC)
c. Àngels, 18, 6a. 08001 Barcelona
Tel 93 302 34 43
Fax 93 317 45 04 e-mail: ccapac@escolacristiana.org