VACANCES I HORARI D’ESTIU A LA CCAPAC

9 de juliol, 2018

La Confederació Cristiana d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya romandrà tancada per vacances entre els dies 30 de juliol i 26 d’agost, ambdós inclosos.

L’horari d’oficina del 23 al 27 de juliol serà de 8 a 14 hores.

Pel que fa al servei específic del CESEC en l’àmbit de la gestió laboral, les escoles adherides ja coneixen i han rebut informació dels mecanismes de contacte per a qüestions urgents.

CARTA OBERTA DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC A LES FAMÍLIES: “ESCOLA CRISTIANA: VOLEM SER”

20 de juny, 2018

Davant dels que s’atribueixen la representativitat de la comunitat educativa de Catalunya i la defensen des d’un dogmatisme excloent, les famílies de l’escola cristiana, que representem més de 250.000 alumnes, no podem restar impassibles.

No som una anomalia. Tenim molt clar que les nostres escoles, des de la iniciativa privada amb vocació social, no són negocis mercantils. Ho demostra la seva trajectòria, en molts casos més que centenària, i ho ratifiquen les dades: segons IDESCAT, la totalitat d’ingressos de l’escola concertada religiosa de Catalunya l’any 2015 va ser de €1.271 milions, mentre que la globalitat de despeses va ser de €1.284 milions; em sembla que  queda clar que això no és un negoci.

No som segregadors. Al contrari, ens sentim discriminats. Avui, aquí, aquestes xifres només poden ser realitat amb la contribució de les famílies. No es compleix allò que estableix la Llei d’Educació de Catalunya en el sentit que tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i d’una dotació de recursos adequada en un marc, avui falsejat, d’universalització de l’educació gratuïta; i això obliga les famílies a realitzar contribucions per sostenir el funcionament de les escoles tot perjudicant el desitjat principi d’equitat que requereix d’un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Així, doncs, les famílies en som víctimes: amb els nostres impostos i els nostres recursos contribuïm al sosteniment del sistema (tant públic com concertat) i, a sobre, hem de contribuir al sosteniment de les nostres escoles. No sé si això és un pagament duplicat; el que sí que estic convençut és que és una discriminació flagrant.

No som uns empestats. Creiem en la formació integral de la persona, que inclou la seva dimensió transcendent. Considerem la interioritat i l’espiritualitat una dimensió fonamental de la persona i element clau en els seus processos de creixement i de maduració. No tenim cap monopoli ni veritat absoluta; només el nostre convenciment i la nostra fe. El rol educatiu de l’escola ha anat augmentant. Es vol formar per saber, però també reclamem la contribució a SER. I això, que no pot ser neutre ni homogeni, sembla topar amb aquells que encara viuen marcats per tòpics massa antics que els situen al terreny del nacionalcatolicisme i obliden el paper decisiu de l’escola cristiana en l’impuls educatiu de la transició i de la consolidació democràtica i la seva contribució al bastiment d’una escola catalana diversa i inclusiva; topa amb aquells que no tenen la més mínima idea de com es treballa aquest aspecte a les escoles cristianes. La imposició està més que superada. Avui es treballa des de la proposta i l’acompanyament, donant una importància clau al creixement integral de la persona. I les famílies ens sentim molt còmodes i agraïdes amb el compromís de mestres i professors, i de les institucions, sense els quals això no seria possible.

I no em val l’argument de la laïcitat o l’aconfessionalitat de l’Estat. Una laïcitat no ha de ser restrictiva ni excloent, sinó oberta a la diversitat. L’aconfessionalitat de l’Estat mai no pot implicar l’aconfessionalitat obligatòria de les persones. Al contrari, entenc que implica una neutralitat activa, posant-se a disposició dels ciutadans en la garantia dels seus drets i reconeixent, en aquest cas, la importància que pot tenir la vivència d’aquella dimensió espiritual, protegint la llibertat religiosa i de consciència.

No som subsidiaris. Estem convençuts que l’Administració no pot pretendre controlar-ho tot, amb un model on només allò públic és bo i està ben gestionat, menyspreant el valor social de la iniciativa privada. No creiem que l’Administració hagi de monopolitzar l’educació ni penalitzar les iniciatives que sumen; creiem en una Administració que fomenta i aprofita la riquesa de les iniciatives de la seva gent i del seu teixit social, que, a partir de la seva singularitat, doten el conjunt, la comunitat, d’una pluralitat que l’enriqueix.

No som el problema de l’escola pública. Al contrari, cada vegada és més clar que els obsessionats a atacar l’escola concertada en general, i l’escola cristiana en particular, sense ni tan sols conèixer-la i des de plantejaments dogmàtics, radicals i a la contra, van esdevenint un autèntic problema per a la mateixa escola pública.

Parlem sovint de treure l’educació del joc polític partidista i de donar estabilitat a la normativa educativa. A Catalunya, amb molts esforços i amb bona voluntat de tothom, això es va aconseguir i es va plasmar a la LEC.

Molt probablement, superada una situació de crisi econòmica, un dels reptes del nou govern serà augmentar la dotació per a educació. I l’escola concertada no en pot quedar al marge i n’ha de ser partícip. Al nou conseller li volem oferir mà estesa: cal que tots plegats ens posem a treballar pel desenvolupament del Servei d’Educació de Catalunya i ens deixem de polèmiques estèrils que hauríem d’haver superat.

Les famílies de l’escola cristiana som gent compromesa amb l’educació, implicats a fer créixer l’escola catalana. Som força il·lusió per esdevenir pedra angular en la construcció d’una societat plural i democràtica; som força confiança per seguir creixent i progressant de manera oberta, acollidora i transparent; som força compromís per una educació de qualitat en un marc de llibertat, pluralitat i equitat com a elements garants de la igualtat d’oportunitats.

Josep Maria Romagosa

                                                                                                                                                                     President de la CCAPAC

OBERTA LA CONVOCATÒRIA DELS DOS CONCURSOS FOTOGRÀFICS FEAC

20 de juny, 2018

Com cada any, convoquem totes les persones que integren les comunitats educatives d’escoles associades a la FECC a participar en un dels dos concursos fotogràfics FEAC que organitza l’Escola Cristiana de Catalunya, amb la col·laboració de la CCAPAC i el patrocini de Santillana.

El clàssic sobre la família, obert a totes les persones que integren les comunitats educatives -ara ja en la seva onzena convocatòria-, i l’específicament adreçat a alumnes de l’ESO, cicles i batxillerats.

Els cartells per imprimir i penjar arreu de l’escola, així com les bases, les trobareu a la pàgina del FEAC.

Per a més informació, consulta de dubtes i enviament de les fotografies participants, adreceu-vos a: feac@escolacristiana.org

LES AMPAs DE L’ESCOLA CONCERTADA DENUNCIEN INFRAFINANÇAMENT I RECLAMEN AVANÇAR EN L’EQUITAT

26 d'abril, 2018

La Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), representants majoritàries de les AMPAs de les escoles concertades catalanes, han tornat a denunciar l’infrafinançament que pateix l’escola concertada i la discriminació que aquest fet suposa per a les famílies, per posar fi “a la desqualificació injustificada i demagògica contra les nostres escoles”.

El president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa, afirma que “amb les dades que presentem queda clara d’una manera explícita i transparent, la insuficiència de la dotació econòmica del concert que reben les nostres escoles i que ens obliga a contribuir-hi per tal que pugui oferir el servei educatiu que proposa, contravenint allò establert precisament a la LEC i dificultant l’equitat, amb la que tots ens sentim compromesos, buscant avançar cap a un sistema en que el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat”.

Amb les dades publicades per l’IDESCAT corresponents a 2015, i en relació al darrer estudi del 2010, “es fa palès que les famílies estem augmentant, en termes nets, la nostra aportació en 114 milions € al finançament de l’escola dels nostres fills i filles, quelcom que revela que el dret a la gratuïtat de l’educació establerta pels drets humans i les lleis no és efectiva i està en retrocés.

En aquesta línia, el president de la FAPEL, Josep Manuel Prats, sosté que el mòdul de concert per a despeses “ha disminuït un 16,1% en relació a un model que mantingui l’IPC”, i que l’aportació dels pressupostos de l’administració al finançament de l’escola “concertada s’ha reduït, aïllant l’efecte de l’increment d’alumnat, en 69 milions”.

“Mentre el cost de la plaça individual s’ha mantingut pràcticament invariable al voltant dels 5.000 €, la cobertura del seu finançament a través dels pressupostos s’ha reduït en cinc punts (de 60,4% a 55,4%)”, conclou Prats. “Queda clar, doncs, que les famílies ens veiem obligades a fer un esforç suplementari.”

“El finançament del sistema ha de ser igual per a tots, independentment que triem escola pública o concertada”, coincideixen Romagosa i Prats. “El nostre propòsit no és entrar en discussió amb qui menysté l’escola d’iniciativa social, sinó reclamar els drets dels pares i mares que han de suportar l’infrafinançament per part de l’administració”.

Romagosa recorda que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ja va admetre al 2017 que “l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, la qual cosa significa que les famílies han d’atendre un pagament”.

Prats també recorda que les conclusions del debat Ara és demà – Consell Escolar de Catalunya (2017) van posar de manifest que “el sistema educatiu ha de disposar d’un finançament suficient per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i del segon cicle de l’educació infantil en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics”, o que l’Informe del Síndic de Greuges (2016) La segregació escolar a Catalunya (II). Condicions d’escolarització, va admetre que “en alguns casos, l’import del concert educatiu pot resultar insuficient per garantir el funcionament ordinari del centre” i que “les aportacions econòmiques de les famílies esdevenen més necessàries”.

”Tots els pares i mares de Catalunya tenim dret a triar l’escola per als nostres fills i filles i a educar-los d’acord amb els nostres principis, i volem poder triar l’escola dels nostres fills en un marc de llibertat i d’equitat com a garants de la igualtat d’oportunitats”.

ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC PUBLICAT A EL PUNT AVUI: Concert educatiu: pluralitat

19 d'abril, 2018

Assistim amb preocupació als atacs que, d’un temps ençà, rep l’escola concertada, talment com si s’hagués obert la veda contra aquest col·lectiu. Bé, parlem-ne amb coneixement de causa i, sobretot, amb honestedat. Algú pot menysprear la immensa tasca social que es fa des de tantes organitzacions de base impulsades des de les escoles cristianes i les seves AMPA? Es pot menystenir l’esforç d’integració i d’inclusió que fan els nostres mestres i professors? Se’ns acusa obertament de manllevar recursos a l’escola pública i es parla dels concerts com un instrument per institucionalitzar la segregació per raons socioeconòmiques o per creences religioses; fins i tot es posa sobre la taula la possibilitat d’eliminar l’escola concertada, la qual cosa representaria el més greu atac a la pluralitat educativa.

El primer element de segregació o discriminació en l’accés a les nostres escoles és, efectivament, de caire econòmic, sobretot perquè els centres concertats es veuen obligats al cobrament de quotes per cobrir les mancances de la dotació pel concert que reben, i som les famílies de l’escola concertada les perjudicades per aquesta segregació. Reconèixer explícitament aquest punt és fonamental i bàsic, oi?

Aquesta és la veritable discriminació/segregació que afecta més infants i famílies de la concertada, i s’hi posaria remei tan sols aplicant allò que estableix la llei d’educació de Catalunya: “Tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i una dotació de recursos adequada en un marc d’universalització de l’educació gratuïta.”

Així, només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Perquè els costos d’escolarització no haurien de ser en absolut un factor que incidís de manera determinant en la decisió que pares i mares han de prendre en un marc de llibertat d’elecció d’escola.

Cal assenyalar, doncs, el valor social dels concerts educatius com a element al servei de la pluralitat, i també denunciar el dèficit social que en comporta la insuficiència, la qual posa en perill precisament l’equitat que tots voldríem.

Anem més enllà. La desaparició de l’escola concertada, amb la seva llarga història de servei al país, suposaria el col·lapse i la inviabilitat d’un sistema universal d’interès públic, atès que impossibilitaria el pluralisme educatiu real i restringiria la llibertat d’elecció de centre de les famílies. Enviaria a centres sense cap finançament públic només aquelles famílies que ho poguessin pagar.

L’aplicació de l’article 155 no ha pogut canviar el model d’educació de Catalunya, un model d’èxit demostrat al servei del creixement dels nostres infants i joves, resultat de la tradició educativa i social catalana, com es reconeix a l’Estatut. No podem permetre tampoc que es pretengui, des de visions retrògrades i uniformitzadores pròpies d’altres segles i règims, trepitjant els nostres drets com a famílies i posant en risc la construcció d’una societat plural, justa i sinèrgicament diversa.

Josep Maria Romagosa

CRÒNICA DE LA 7a TROBADA “AMPAS EN XARXA”

6 de febrer, 2018

Xavier Melgarejo va dir en una entrevista que “per defensar (sostenir) un projecte o tenir una bona relació, és essencial parlar bé».

Doncs puc afirmar que el diumenge 25 en el març, a la 7a trobada AMPAs en Xarxa que es va celebrar al col·legi Claret de Barcelona, d’on en Xavier va ser director, es va parlar, i molt bé, a les presentacions dels diferents projectes de Reciclatge i reutilització de llibres.

Intervencions molt interessants que van assolir amb escreix els objectius principals de la trobada: compartir i fer xarxa.

L’AMPA Vedruna Vall de Terrassa va iniciar la matinal amb un projecte de socialització de llibres de text que és possible gràcies a la il·lusió i l’empenta que hi posen els promotors. Seguidament, l’AFA FEDAC Sant Andreu va mostrar com és possible trobar la implicació de les famílies amb el projecte No em ratllis. L’AMPA Jesuïtes Bellvitge Joan XXIII, amb la presentació d’una App d’intercanvi, ens va recordar la importància de tenir mares i pares a la Junta que ofereixin els seus coneixements i temps per tal de col·laborar en la millora de l’entorn educatiu dels seus fills i dels seus companys. I, per acabar, l’AMPA Claret de Barcelona va explicar com socialitzar llibres de lectura mitjançant una biblioteca mòbil.

Quatre excel·lents projectes que podeu consultar al web de la CCAPAC www.ampas.cat (espai reservat> apartat d’accés restringit> Documentació d’interès> AMPAs en xarxa> Trobada AMPAs en xarxa 25.02.2018) que segurament us ajudaran a posar fil a l’agulla si la intenció es iniciar o millorar propostes de reutilització de llibres a la vostra escola.

En Xavier també deia que “ens equivoquem si pensem que el sistema educatiu només inclou l’escola, perquè té tres potes: escola, família i societat”. I aquests projectes són l’exemple perquè assoleixin l’èxit gracies a la cooperació i participació de tots els agents de les respectives comunitats educatives. Junts assolirem més fites i la satisfacció serà més gran.

Un especial agraïment tant al col·legi Claret com a la seva AMPA per acollir-nos i fer-nos sentir com a casa des del primer moment.

«Penso donar tota la guerra que pugui per millorar l’educació. Si me’n surto, fantàstic. Si no, hauré tingut una vida molt maca» (Xavier Melgarejo).

Andrés Cardenal (responsable projecte AMPAs en xarxa)

CAMPANYA CONTRA EL CIBERASSETJAMENT

1 de febrer, 2018

La inacció no pot ser UNA opció. Cadascú, des del seu lloc, ha d’aportar el seu granet de sorra per evitar qualsevol mena d’assetjament. Tots ens hi hem de comprometre!

ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC: DEIXIN TRANQUIL·LA L’ESCOLA, SI US PLAU

18 d'octubre, 2017

Hem demanat reiteradament d’excloure el món de l’ensenyament del joc polític partidista, però sembla que no ens en sortim. Ans al contrari, no hi ha voluntat i sempre apareix algú disposat a posar-hi cullerada; anem a pitjor, amb actituds que posen en risc la mateixa convivència a les nostres escoles, tot mirant d’encendre un conflicte que no existeix.

No es pot dir, com ha fet el Ministre d’Afers Exteriors, que a les escoles catalanes no s’hi ensenya castellà o que l’espanyol està discriminat. És radicalment fals. No es pot dir, com han fet el Ministre d’Educació o la Cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, que hi ha un adoctrinament polític a les escoles catalanes i que és una de les causes de la crisi amb Catalunya. Això és mal intencionat. I és inconcebible dir, com ha fet un altre diputat, que a les escoles catalanes s’educa els alumnes per odiar Espanya. Això és una calúmnia i és temerari.

Aquestes vergonyoses infàmies les considerem una falta de respecte a les institucions educatives i als nostres mestres i professors, als quals les famílies valorem pel seu compromís i la seva implicació en l’educació dels nostres infants i joves i, en darrer terme, un menyspreu a la capacitat intel·lectual dels pares i mares, que mai permetríem cap mena de control políticament ideològic de l’educació; això esmicolaria la diversitat del nostre sistema educatiu i posaria en risc la pluralitat de la nostra societat.

És evident que els pares i mares influïm, cosa molt diferent d’adoctrinar, en els nostres fills. Ho fem amb el nostre exemple, amb les nostres accions i el nostre compromís, amb la manifestació de les nostres il·lusions i les nostres frustracions; ho fem amb la vivència del dia a dia, fidels a les nostres conviccions i cercant un medi escolar que sigui coherent amb aquest capteniment.

En una societat que sovint sembla omplir-se de buidor, ens cal un compromís ferm, un impuls decidit d’humanització dels processos de creixement de les persones, amb un acompanyament integral en les diferents dimensions que formen la personalitat pròpia de cadascú de manera que es possibiliti als nostres infants i joves anar conformant el seu projecte vital, fins a esdevenir plenament autònoms, la qual cosa, finalment, retroalimenta el creixement i progrés de la mateixa comunitat.  Estem convençuts que l’educació d’avui és, alhora, projecció i mirall de la societat del demà. El futur s’està jugant a l’escola i no pot ser que es jugui amb l’escola.

No podem acceptar l’afirmació que a les escoles de Catalunya s’hi produeixi adoctrinament polític.  Potser això és el que es pretén des d’algunes opcions: un control ideològic, de pensament únic, negant la diversitat que molts volem posar al servei de la construcció d’una societat plural. Els demanen, doncs, que deixin de mentir faltant a la veritat. És de mala educació. I els exigim que no ho facin en el nostre nom. Això ja és mesquí. Deixin tranquil·les les escoles en què confiem i els nostres fills, si us plau.

COMUNICAT: L’ESCOLA CRISTIANA NEGA ADOCTRINAMENT A LES AULES

17 d'octubre, 2017

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), entitat representativa dels titulars de les 400 escoles cristianes, organització majoritària de l’escola concertada a Catalunya, nega que a les aules s’adoctrini, tal com ha afirmat recentment un diputat del Parlament català. “No podem acceptar missatges que vulguin incitar a l’odi i a la falta de respecte als nostres professors i professores, que, amb un gran sentit de coherència i convenciment, ensenyen els nois i noies que siguin conscients de les injustícies socials i es comprometin en favor d’una societat més justa i fraterna”, ha declarat el secretari general de la FECC, Enric Puig.

“En els nostres idearis, d’una clara i manifesta arrel evangèlica”, ha remarcat Puig, “hi és ben present la voluntat d’estimular la convivència, d’impulsar l’acceptació de l’altre, el treball en equip, les relacions fraternes, el respecte de les opinions i de tota creença, idea o costum”. El secretari general de la FECC també assegura que “els nostres caràcters propis volen donar especial importància, en una societat multicultural i multireligiosa, al respecte a la diversitat i singularitat de les persones, a la participació en l’exercici democràtic, el creixement de l’amistat, l’estima de la pròpia cultura com a font d’enriquiment personal i grupal, mai com a causa d’exclusió”.

La reacció de la FECC té lloc després que un diputat català afirmés que “no pot ser que a la majoria de l’escola pública, i especialment en determinats territoris de la Catalunya interior, en comptes d’ensenyar, als nens se’ls eduqui per odiar Espanya”.  En el cas de les escoles concertades, aquesta acusació “incideix directament en les Titularitats dels centres i en els docents que duen a terme la tasca educativa, i és “un debat que no podem entendre ni admetre, perquè no és just i no és en absolut sincer ni pacificador”.

Des de la FECC segueixen insistint que, “ara més que mai”, es precisa una “lectura serena dels esdeveniments i actuar en conseqüència”. El secretari general adjunt de la FECC, Miquel Mateo, afegeix que “són necessàries paraules i accions de saviesa, d’una saviesa que posseeix un esperit intel·ligent, amant del bé i que estima les persones”. Conclou que “tots la necessitem, més en un temps en què les decisions que es prenguin s’han d’inspirar en la pau i la convivència, lluny de discursos que incitin la confrontació estèril i perjudicial entre les persones utilitzant els infants i adolescents que creixen i es fan grans en edat i en saviesa a les escoles de Catalunya”. Finalment, la FECC s’adhereix a la defensa que la Consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha fet de l’escola catalana davant les “inexactituds i els atacs intolerables” formulats per representants del poble a la Cambra catalana i per alts càrrecs del Govern de l’Estat.

LES AMPAs CRISTIANES DAVANT LA SITUACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA

21 de setembre, 2017

Davant el moment històric que viu Catalunya, i després d’assistir amb preocupació als últims esdeveniments i desmesurades actuacions dutes a terme al nostre país des de diferents estaments estatals, des de la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) manifestem el nostre suport a les institucions catalanes i el nostre compromís amb el dret a decidir i la llibertat d’expressió en un marc de pau, convivència i democràcia, que és el que entenem que ha d’impregnar una societat plural i lliure, quelcom fonamental en el procés educatiu i de creixement dels nostres infants i joves.

Rebutgem qualsevol mena de violència i d’amenaça com les que s’han posat de manifest les darreres hores per tal d’impedir l’exercici de drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya i volem enviar el nostre suport a totes les persones, entitats i institucions que treballen per la garantia dels drets esmentats, sempre des del màxim respecte a les sensibilitats de tots els membres que conformen la comunitat educativa de l’Escola Cristiana de Catalunya. Així mateix, apel·lem al seny, responsabilitat, serenor i mesura de tots aquells que tenen responsabilitats en aquest procés.

Finalment, i com ja han expressat algunes de les nostres escoles, defensem el dret a participar de forma pacífica i cívica en les manifestacions i accions a favor del dret del poble de Catalunya a ser consultat sobre el seu futur.