Archive for Abril, 2018

LES AMPAs DE L’ESCOLA CONCERTADA DENUNCIEN INFRAFINANÇAMENT I RECLAMEN AVANÇAR EN L’EQUITAT

Dijous, Abril 26th, 2018

La Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), representants majoritàries de les AMPAs de les escoles concertades catalanes, han tornat a denunciar l’infrafinançament que pateix l’escola concertada i la discriminació que aquest fet suposa per a les famílies, per posar fi “a la desqualificació injustificada i demagògica contra les nostres escoles”.

El president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa, afirma que “amb les dades que presentem queda clara d’una manera explícita i transparent, la insuficiència de la dotació econòmica del concert que reben les nostres escoles i que ens obliga a contribuir-hi per tal que pugui oferir el servei educatiu que proposa, contravenint allò establert precisament a la LEC i dificultant l’equitat, amb la que tots ens sentim compromesos, buscant avançar cap a un sistema en que el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat”.

Amb les dades publicades per l’IDESCAT corresponents a 2015, i en relació al darrer estudi del 2010, “es fa palès que les famílies estem augmentant, en termes nets, la nostra aportació en 114 milions € al finançament de l’escola dels nostres fills i filles, quelcom que revela que el dret a la gratuïtat de l’educació establerta pels drets humans i les lleis no és efectiva i està en retrocés.

En aquesta línia, el president de la FAPEL, Josep Manuel Prats, sosté que el mòdul de concert per a despeses “ha disminuït un 16,1% en relació a un model que mantingui l’IPC”, i que l’aportació dels pressupostos de l’administració al finançament de l’escola “concertada s’ha reduït, aïllant l’efecte de l’increment d’alumnat, en 69 milions”.

“Mentre el cost de la plaça individual s’ha mantingut pràcticament invariable al voltant dels 5.000 €, la cobertura del seu finançament a través dels pressupostos s’ha reduït en cinc punts (de 60,4% a 55,4%)”, conclou Prats. “Queda clar, doncs, que les famílies ens veiem obligades a fer un esforç suplementari.”

“El finançament del sistema ha de ser igual per a tots, independentment que triem escola pública o concertada”, coincideixen Romagosa i Prats. “El nostre propòsit no és entrar en discussió amb qui menysté l’escola d’iniciativa social, sinó reclamar els drets dels pares i mares que han de suportar l’infrafinançament per part de l’administració”.

Romagosa recorda que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ja va admetre al 2017 que “l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, la qual cosa significa que les famílies han d’atendre un pagament”.

Prats també recorda que les conclusions del debat Ara és demà – Consell Escolar de Catalunya (2017) van posar de manifest que “el sistema educatiu ha de disposar d’un finançament suficient per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i del segon cicle de l’educació infantil en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics”, o que l’Informe del Síndic de Greuges (2016) La segregació escolar a Catalunya (II). Condicions d’escolarització, va admetre que “en alguns casos, l’import del concert educatiu pot resultar insuficient per garantir el funcionament ordinari del centre” i que “les aportacions econòmiques de les famílies esdevenen més necessàries”.

”Tots els pares i mares de Catalunya tenim dret a triar l’escola per als nostres fills i filles i a educar-los d’acord amb els nostres principis, i volem poder triar l’escola dels nostres fills en un marc de llibertat i d’equitat com a garants de la igualtat d’oportunitats”.

ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC PUBLICAT A EL PUNT AVUI: Concert educatiu: pluralitat

Dijous, Abril 19th, 2018

Assistim amb preocupació als atacs que, d’un temps ençà, rep l’escola concertada, talment com si s’hagués obert la veda contra aquest col·lectiu. Bé, parlem-ne amb coneixement de causa i, sobretot, amb honestedat. Algú pot menysprear la immensa tasca social que es fa des de tantes organitzacions de base impulsades des de les escoles cristianes i les seves AMPA? Es pot menystenir l’esforç d’integració i d’inclusió que fan els nostres mestres i professors? Se’ns acusa obertament de manllevar recursos a l’escola pública i es parla dels concerts com un instrument per institucionalitzar la segregació per raons socioeconòmiques o per creences religioses; fins i tot es posa sobre la taula la possibilitat d’eliminar l’escola concertada, la qual cosa representaria el més greu atac a la pluralitat educativa.

El primer element de segregació o discriminació en l’accés a les nostres escoles és, efectivament, de caire econòmic, sobretot perquè els centres concertats es veuen obligats al cobrament de quotes per cobrir les mancances de la dotació pel concert que reben, i som les famílies de l’escola concertada les perjudicades per aquesta segregació. Reconèixer explícitament aquest punt és fonamental i bàsic, oi?

Aquesta és la veritable discriminació/segregació que afecta més infants i famílies de la concertada, i s’hi posaria remei tan sols aplicant allò que estableix la llei d’educació de Catalunya: “Tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i una dotació de recursos adequada en un marc d’universalització de l’educació gratuïta.”

Així, només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Perquè els costos d’escolarització no haurien de ser en absolut un factor que incidís de manera determinant en la decisió que pares i mares han de prendre en un marc de llibertat d’elecció d’escola.

Cal assenyalar, doncs, el valor social dels concerts educatius com a element al servei de la pluralitat, i també denunciar el dèficit social que en comporta la insuficiència, la qual posa en perill precisament l’equitat que tots voldríem.

Anem més enllà. La desaparició de l’escola concertada, amb la seva llarga història de servei al país, suposaria el col·lapse i la inviabilitat d’un sistema universal d’interès públic, atès que impossibilitaria el pluralisme educatiu real i restringiria la llibertat d’elecció de centre de les famílies. Enviaria a centres sense cap finançament públic només aquelles famílies que ho poguessin pagar.

L’aplicació de l’article 155 no ha pogut canviar el model d’educació de Catalunya, un model d’èxit demostrat al servei del creixement dels nostres infants i joves, resultat de la tradició educativa i social catalana, com es reconeix a l’Estatut. No podem permetre tampoc que es pretengui, des de visions retrògrades i uniformitzadores pròpies d’altres segles i règims, trepitjant els nostres drets com a famílies i posant en risc la construcció d’una societat plural, justa i sinèrgicament diversa.

Josep Maria Romagosa