ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC PUBLICAT A EL PUNT AVUI: Concert educatiu: pluralitat

Assistim amb preocupació als atacs que, d’un temps ençà, rep l’escola concertada, talment com si s’hagués obert la veda contra aquest col·lectiu. Bé, parlem-ne amb coneixement de causa i, sobretot, amb honestedat. Algú pot menysprear la immensa tasca social que es fa des de tantes organitzacions de base impulsades des de les escoles cristianes i les seves AMPA? Es pot menystenir l’esforç d’integració i d’inclusió que fan els nostres mestres i professors? Se’ns acusa obertament de manllevar recursos a l’escola pública i es parla dels concerts com un instrument per institucionalitzar la segregació per raons socioeconòmiques o per creences religioses; fins i tot es posa sobre la taula la possibilitat d’eliminar l’escola concertada, la qual cosa representaria el més greu atac a la pluralitat educativa.

El primer element de segregació o discriminació en l’accés a les nostres escoles és, efectivament, de caire econòmic, sobretot perquè els centres concertats es veuen obligats al cobrament de quotes per cobrir les mancances de la dotació pel concert que reben, i som les famílies de l’escola concertada les perjudicades per aquesta segregació. Reconèixer explícitament aquest punt és fonamental i bàsic, oi?

Aquesta és la veritable discriminació/segregació que afecta més infants i famílies de la concertada, i s’hi posaria remei tan sols aplicant allò que estableix la llei d’educació de Catalunya: “Tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i una dotació de recursos adequada en un marc d’universalització de l’educació gratuïta.”

Així, només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Perquè els costos d’escolarització no haurien de ser en absolut un factor que incidís de manera determinant en la decisió que pares i mares han de prendre en un marc de llibertat d’elecció d’escola.

Cal assenyalar, doncs, el valor social dels concerts educatius com a element al servei de la pluralitat, i també denunciar el dèficit social que en comporta la insuficiència, la qual posa en perill precisament l’equitat que tots voldríem.

Anem més enllà. La desaparició de l’escola concertada, amb la seva llarga història de servei al país, suposaria el col·lapse i la inviabilitat d’un sistema universal d’interès públic, atès que impossibilitaria el pluralisme educatiu real i restringiria la llibertat d’elecció de centre de les famílies. Enviaria a centres sense cap finançament públic només aquelles famílies que ho poguessin pagar.

L’aplicació de l’article 155 no ha pogut canviar el model d’educació de Catalunya, un model d’èxit demostrat al servei del creixement dels nostres infants i joves, resultat de la tradició educativa i social catalana, com es reconeix a l’Estatut. No podem permetre tampoc que es pretengui, des de visions retrògrades i uniformitzadores pròpies d’altres segles i règims, trepitjant els nostres drets com a famílies i posant en risc la construcció d’una societat plural, justa i sinèrgicament diversa.

Josep Maria Romagosa