La Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), representants majoritàries de les AMPAs de les escoles concertades catalanes, han tornat a denunciar l’infrafinançament que pateix l’escola concertada i la discriminació que aquest fet suposa per a les famílies, per posar fi “a la desqualificació injustificada i demagògica contra les nostres escoles”.
El president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa, afirma que “amb les dades que presentem queda clara d’una manera explícita i transparent, la insuficiència de la dotació econòmica del concert que reben les nostres escoles i que ens obliga a contribuir-hi per tal que pugui oferir el servei educatiu que proposa, contravenint allò establert precisament a la LEC i dificultant l’equitat, amb la que tots ens sentim compromesos, buscant avançar cap a un sistema en que el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat”.
Amb les dades publicades per l’IDESCAT corresponents a 2015, i en relació al darrer estudi del 2010, “es fa palès que les famílies estem augmentant, en termes nets, la nostra aportació en 114 milions € al finançament de l’escola dels nostres fills i filles, quelcom que revela que el dret a la gratuïtat de l’educació establerta pels drets humans i les lleis no és efectiva i està en retrocés.
En aquesta línia, el president de la FAPEL, Josep Manuel Prats, sosté que el mòdul de concert per a despeses “ha disminuït un 16,1% en relació a un model que mantingui l’IPC”, i que l’aportació dels pressupostos de l’administració al finançament de l’escola “concertada s’ha reduït, aïllant l’efecte de l’increment d’alumnat, en 69 milions”.
“Mentre el cost de la plaça individual s’ha mantingut pràcticament invariable al voltant dels 5.000 €, la cobertura del seu finançament a través dels pressupostos s’ha reduït en cinc punts (de 60,4% a 55,4%)”, conclou Prats. “Queda clar, doncs, que les famílies ens veiem obligades a fer un esforç suplementari.”
“El finançament del sistema ha de ser igual per a tots, independentment que triem escola pública o concertada”, coincideixen Romagosa i Prats. “El nostre propòsit no és entrar en discussió amb qui menysté l’escola d’iniciativa social, sinó reclamar els drets dels pares i mares que han de suportar l’infrafinançament per part de l’administració”.
Romagosa recorda que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ja va admetre al 2017 que “l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, la qual cosa significa que les famílies han d’atendre un pagament”.
Prats també recorda que les conclusions del debat Ara és demà – Consell Escolar de Catalunya (2017) van posar de manifest que “el sistema educatiu ha de disposar d’un finançament suficient per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i del segon cicle de l’educació infantil en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics”, o que l’Informe del Síndic de Greuges (2016) La segregació escolar a Catalunya (II). Condicions d’escolarització, va admetre que “en alguns casos, l’import del concert educatiu pot resultar insuficient per garantir el funcionament ordinari del centre” i que “les aportacions econòmiques de les famílies esdevenen més necessàries”.
”Tots els pares i mares de Catalunya tenim dret a triar l’escola per als nostres fills i filles i a educar-los d’acord amb els nostres principis, i volem poder triar l’escola dels nostres fills en un marc de llibertat i d’equitat com a garants de la igualtat d’oportunitats”.