Hem demanat reiteradament d’excloure el món de l’ensenyament del joc polític partidista, però sembla que no ens en sortim. Ans al contrari, no hi ha voluntat i sempre apareix algú disposat a posar-hi cullerada; anem a pitjor, amb actituds que posen en risc la mateixa convivència a les nostres escoles, tot mirant d’encendre un conflicte que no existeix.
No es pot dir, com ha fet el Ministre d’Afers Exteriors, que a les escoles catalanes no s’hi ensenya castellà o que l’espanyol està discriminat. És radicalment fals. No es pot dir, com han fet el Ministre d’Educació o la Cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, que hi ha un adoctrinament polític a les escoles catalanes i que és una de les causes de la crisi amb Catalunya. Això és mal intencionat. I és inconcebible dir, com ha fet un altre diputat, que a les escoles catalanes s’educa els alumnes per odiar Espanya. Això és una calúmnia i és temerari.
Aquestes vergonyoses infàmies les considerem una falta de respecte a les institucions educatives i als nostres mestres i professors, als quals les famílies valorem pel seu compromís i la seva implicació en l’educació dels nostres infants i joves i, en darrer terme, un menyspreu a la capacitat intel·lectual dels pares i mares, que mai permetríem cap mena de control políticament ideològic de l’educació; això esmicolaria la diversitat del nostre sistema educatiu i posaria en risc la pluralitat de la nostra societat.
És evident que els pares i mares influïm, cosa molt diferent d’adoctrinar, en els nostres fills. Ho fem amb el nostre exemple, amb les nostres accions i el nostre compromís, amb la manifestació de les nostres il·lusions i les nostres frustracions; ho fem amb la vivència del dia a dia, fidels a les nostres conviccions i cercant un medi escolar que sigui coherent amb aquest capteniment.
En una societat que sovint sembla omplir-se de buidor, ens cal un compromís ferm, un impuls decidit d’humanització dels processos de creixement de les persones, amb un acompanyament integral en les diferents dimensions que formen la personalitat pròpia de cadascú de manera que es possibiliti als nostres infants i joves anar conformant el seu projecte vital, fins a esdevenir plenament autònoms, la qual cosa, finalment, retroalimenta el creixement i progrés de la mateixa comunitat. Estem convençuts que l’educació d’avui és, alhora, projecció i mirall de la societat del demà. El futur s’està jugant a l’escola i no pot ser que es jugui amb l’escola.
No podem acceptar l’afirmació que a les escoles de Catalunya s’hi produeixi adoctrinament polític. Potser això és el que es pretén des d’algunes opcions: un control ideològic, de pensament únic, negant la diversitat que molts volem posar al servei de la construcció d’una societat plural. Els demanen, doncs, que deixin de mentir faltant a la veritat. És de mala educació. I els exigim que no ho facin en el nostre nom. Això ja és mesquí. Deixin tranquil·les les escoles en què confiem i els nostres fills, si us plau.