ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC PUBLICAT A EL PUNT AVUI: Concert educatiu: pluralitat

Abril 19th, 2018

Assistim amb preocupació als atacs que, d’un temps ençà, rep l’escola concertada, talment com si s’hagués obert la veda contra aquest col·lectiu. Bé, parlem-ne amb coneixement de causa i, sobretot, amb honestedat. Algú pot menysprear la immensa tasca social que es fa des de tantes organitzacions de base impulsades des de les escoles cristianes i les seves AMPA? Es pot menystenir l’esforç d’integració i d’inclusió que fan els nostres mestres i professors? Se’ns acusa obertament de manllevar recursos a l’escola pública i es parla dels concerts com un instrument per institucionalitzar la segregació per raons socioeconòmiques o per creences religioses; fins i tot es posa sobre la taula la possibilitat d’eliminar l’escola concertada, la qual cosa representaria el més greu atac a la pluralitat educativa.

El primer element de segregació o discriminació en l’accés a les nostres escoles és, efectivament, de caire econòmic, sobretot perquè els centres concertats es veuen obligats al cobrament de quotes per cobrir les mancances de la dotació pel concert que reben, i som les famílies de l’escola concertada les perjudicades per aquesta segregació. Reconèixer explícitament aquest punt és fonamental i bàsic, oi?

Aquesta és la veritable discriminació/segregació que afecta més infants i famílies de la concertada, i s’hi posaria remei tan sols aplicant allò que estableix la llei d’educació de Catalunya: “Tots els centres han de disposar d’un finançament suficient i una dotació de recursos adequada en un marc d’universalització de l’educació gratuïta.”

Així, només podem parlar d’equitat en un sistema en què el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat. Perquè els costos d’escolarització no haurien de ser en absolut un factor que incidís de manera determinant en la decisió que pares i mares han de prendre en un marc de llibertat d’elecció d’escola.

Cal assenyalar, doncs, el valor social dels concerts educatius com a element al servei de la pluralitat, i també denunciar el dèficit social que en comporta la insuficiència, la qual posa en perill precisament l’equitat que tots voldríem.

Anem més enllà. La desaparició de l’escola concertada, amb la seva llarga història de servei al país, suposaria el col·lapse i la inviabilitat d’un sistema universal d’interès públic, atès que impossibilitaria el pluralisme educatiu real i restringiria la llibertat d’elecció de centre de les famílies. Enviaria a centres sense cap finançament públic només aquelles famílies que ho poguessin pagar.

L’aplicació de l’article 155 no ha pogut canviar el model d’educació de Catalunya, un model d’èxit demostrat al servei del creixement dels nostres infants i joves, resultat de la tradició educativa i social catalana, com es reconeix a l’Estatut. No podem permetre tampoc que es pretengui, des de visions retrògrades i uniformitzadores pròpies d’altres segles i règims, trepitjant els nostres drets com a famílies i posant en risc la construcció d’una societat plural, justa i sinèrgicament diversa.

Josep Maria Romagosa

CAMPANYA CONTRA EL CIBERASSETJAMENT

Febrer 1st, 2018

La inacció no pot ser UNA opció. Cadascú, des del seu lloc, ha d’aportar el seu granet de sorra per evitar qualsevol mena d’assetjament. Tots ens hi hem de comprometre!

ARTICLE DEL PRESIDENT DE LA CCAPAC: DEIXIN TRANQUIL·LA L’ESCOLA, SI US PLAU

Octubre 18th, 2017

Hem demanat reiteradament d’excloure el món de l’ensenyament del joc polític partidista, però sembla que no ens en sortim. Ans al contrari, no hi ha voluntat i sempre apareix algú disposat a posar-hi cullerada; anem a pitjor, amb actituds que posen en risc la mateixa convivència a les nostres escoles, tot mirant d’encendre un conflicte que no existeix.

No es pot dir, com ha fet el Ministre d’Afers Exteriors, que a les escoles catalanes no s’hi ensenya castellà o que l’espanyol està discriminat. És radicalment fals. No es pot dir, com han fet el Ministre d’Educació o la Cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, que hi ha un adoctrinament polític a les escoles catalanes i que és una de les causes de la crisi amb Catalunya. Això és mal intencionat. I és inconcebible dir, com ha fet un altre diputat, que a les escoles catalanes s’educa els alumnes per odiar Espanya. Això és una calúmnia i és temerari.

Aquestes vergonyoses infàmies les considerem una falta de respecte a les institucions educatives i als nostres mestres i professors, als quals les famílies valorem pel seu compromís i la seva implicació en l’educació dels nostres infants i joves i, en darrer terme, un menyspreu a la capacitat intel·lectual dels pares i mares, que mai permetríem cap mena de control políticament ideològic de l’educació; això esmicolaria la diversitat del nostre sistema educatiu i posaria en risc la pluralitat de la nostra societat.

És evident que els pares i mares influïm, cosa molt diferent d’adoctrinar, en els nostres fills. Ho fem amb el nostre exemple, amb les nostres accions i el nostre compromís, amb la manifestació de les nostres il·lusions i les nostres frustracions; ho fem amb la vivència del dia a dia, fidels a les nostres conviccions i cercant un medi escolar que sigui coherent amb aquest capteniment.

En una societat que sovint sembla omplir-se de buidor, ens cal un compromís ferm, un impuls decidit d’humanització dels processos de creixement de les persones, amb un acompanyament integral en les diferents dimensions que formen la personalitat pròpia de cadascú de manera que es possibiliti als nostres infants i joves anar conformant el seu projecte vital, fins a esdevenir plenament autònoms, la qual cosa, finalment, retroalimenta el creixement i progrés de la mateixa comunitat.  Estem convençuts que l’educació d’avui és, alhora, projecció i mirall de la societat del demà. El futur s’està jugant a l’escola i no pot ser que es jugui amb l’escola.

No podem acceptar l’afirmació que a les escoles de Catalunya s’hi produeixi adoctrinament polític.  Potser això és el que es pretén des d’algunes opcions: un control ideològic, de pensament únic, negant la diversitat que molts volem posar al servei de la construcció d’una societat plural. Els demanen, doncs, que deixin de mentir faltant a la veritat. És de mala educació. I els exigim que no ho facin en el nostre nom. Això ja és mesquí. Deixin tranquil·les les escoles en què confiem i els nostres fills, si us plau.

COMUNICAT: L’ESCOLA CRISTIANA NEGA ADOCTRINAMENT A LES AULES

Octubre 17th, 2017

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), entitat representativa dels titulars de les 400 escoles cristianes, organització majoritària de l’escola concertada a Catalunya, nega que a les aules s’adoctrini, tal com ha afirmat recentment un diputat del Parlament català. “No podem acceptar missatges que vulguin incitar a l’odi i a la falta de respecte als nostres professors i professores, que, amb un gran sentit de coherència i convenciment, ensenyen els nois i noies que siguin conscients de les injustícies socials i es comprometin en favor d’una societat més justa i fraterna”, ha declarat el secretari general de la FECC, Enric Puig.

“En els nostres idearis, d’una clara i manifesta arrel evangèlica”, ha remarcat Puig, “hi és ben present la voluntat d’estimular la convivència, d’impulsar l’acceptació de l’altre, el treball en equip, les relacions fraternes, el respecte de les opinions i de tota creença, idea o costum”. El secretari general de la FECC també assegura que “els nostres caràcters propis volen donar especial importància, en una societat multicultural i multireligiosa, al respecte a la diversitat i singularitat de les persones, a la participació en l’exercici democràtic, el creixement de l’amistat, l’estima de la pròpia cultura com a font d’enriquiment personal i grupal, mai com a causa d’exclusió”.

La reacció de la FECC té lloc després que un diputat català afirmés que “no pot ser que a la majoria de l’escola pública, i especialment en determinats territoris de la Catalunya interior, en comptes d’ensenyar, als nens se’ls eduqui per odiar Espanya”.  En el cas de les escoles concertades, aquesta acusació “incideix directament en les Titularitats dels centres i en els docents que duen a terme la tasca educativa, i és “un debat que no podem entendre ni admetre, perquè no és just i no és en absolut sincer ni pacificador”.

Des de la FECC segueixen insistint que, “ara més que mai”, es precisa una “lectura serena dels esdeveniments i actuar en conseqüència”. El secretari general adjunt de la FECC, Miquel Mateo, afegeix que “són necessàries paraules i accions de saviesa, d’una saviesa que posseeix un esperit intel·ligent, amant del bé i que estima les persones”. Conclou que “tots la necessitem, més en un temps en què les decisions que es prenguin s’han d’inspirar en la pau i la convivència, lluny de discursos que incitin la confrontació estèril i perjudicial entre les persones utilitzant els infants i adolescents que creixen i es fan grans en edat i en saviesa a les escoles de Catalunya”. Finalment, la FECC s’adhereix a la defensa que la Consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha fet de l’escola catalana davant les “inexactituds i els atacs intolerables” formulats per representants del poble a la Cambra catalana i per alts càrrecs del Govern de l’Estat.

APROVAT EL DOCUMENT ‘ARA ÉS DEMÀ’, EN EL QUAL HA PARTICIPAT LA CCAPAC

Juliol 25th, 2017

El document Ara és demà,  que va impulsar el Departament d’Ensenyament a instàncies de l’exconsellera, Meritxell Ruiz, ha estat aprovat pel Consell Escolar.

Ara és demà és el debat -en què ha participat la CCAPAC amb les seves propostes- “sobre el possible nou sistema educatiu per a Catalunya, que es basa en textos que han fet cinc experts en diferents àmbits. Durant el curs, s’ha demanat l’opinió a més de 100.000 persones, totes procedents dels diferents actors del sector. Amb totes les propostes, el Consell Escolar de Catalunya ha elaborat un text definitiu que lliurarà a la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, i que ella hauria de lliurar al Parlament”, tal com recull el diari ARA.

“En aquestes ponències s’ha discutit sobre arquitectura acadèmica –etapes educatives, transicions entre etapes–, sobre els centres docents –el projecte educatiu, l’autonomia–, el professorat, els alumnes i els grans principis que emmarquen aquests elements, com l’equitat o el pluralisme, entre altres”.

LA CCAPAC, ENTRE LES ENTITATS SIGNANTS DEL PACTE PER LA REFORMA HORÀRIA

Juliol 25th, 2017

La CCAPAC és una de les 110 entitats i institucions que han signat el Pacte Nacional per la Reforma Horària, pel qual es comprometen a treballar per aconseguir que l’any 2025 els horaris de Catalunya s’hagin equiparat als dels països europeus i que, per tant, les persones tinguin uns horaris més racionals i saludables.

Aquest pacte inclou, a banda de l’àmbit de l’educació, els de la sanitat, la cultura, el comerç, la feina i l’administració. Entre els compromisos per al 2025, hi ha diferents objectius, com recuperar les dues hores de desfasament horari respecte a la resta del món i impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions, a favor de models més eficients i més flexibles, entre altres mesures.

SÓN ELS NOSTRES VALORS – FEM XARXA

Abril 21st, 2017

Veure vídeo.

Per contactar amb nosaltres…

Novembre 25th, 2009

contactarConfederació Cristiana d’Associacions
de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC)
c. Àngels, 18, 6a. 08001 Barcelona
Tel 93 302 34 43
Fax 93 317 45 04 e-mail: ccapac@escolacristiana.org