Notícies CCAPAC

La Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL), representants majoritàries de les AMPAs de les escoles concertades catalanes, han tornat a denunciar l’infrafinançament que pateix l’escola concertada i la discriminació que aquest fet suposa per a les famílies, per posar fi “a la desqualificació injustificada i demagògica contra les nostres escoles”.

El president de la CCAPAC, Josep Maria Romagosa, afirma que “amb les dades que presentem queda clara d’una manera explícita i transparent, la insuficiència de la dotació econòmica del concert que reben les nostres escoles i que ens obliga a contribuir-hi per tal que pugui oferir el servei educatiu que proposa, contravenint allò establert precisament a la LEC i dificultant l’equitat, amb la que tots ens sentim compromesos, buscant avançar cap a un sistema en que el finançament estigui garantit per a totes les famílies en condicions d’igualtat”.

Amb les dades publicades per l’IDESCAT corresponents a 2015, i en relació al darrer estudi del 2010, “es fa palès que les famílies estem augmentant, en termes nets, la nostra aportació en 114 milions € al finançament de l’escola dels nostres fills i filles, quelcom que revela que el dret a la gratuïtat de l’educació establerta pels drets humans i les lleis no és efectiva i està en retrocés.

En aquesta línia, el president de la FAPEL, Josep Manuel Prats, sosté que el mòdul de concert per a despeses “ha disminuït un 16,1% en relació a un model que mantingui l’IPC”, i que l’aportació dels pressupostos de l’administració al finançament de l’escola “concertada s’ha reduït, aïllant l’efecte de l’increment d’alumnat, en 69 milions”.

“Mentre el cost de la plaça individual s’ha mantingut pràcticament invariable al voltant dels 5.000 €, la cobertura del seu finançament a través dels pressupostos s’ha reduït en cinc punts (de 60,4% a 55,4%)”, conclou Prats. “Queda clar, doncs, que les famílies ens veiem obligades a fer un esforç suplementari.”

“El finançament del sistema ha de ser igual per a tots, independentment que triem escola pública o concertada”, coincideixen Romagosa i Prats. “El nostre propòsit no és entrar en discussió amb qui menysté l’escola d’iniciativa social, sinó reclamar els drets dels pares i mares que han de suportar l’infrafinançament per part de l’administració”.

Romagosa recorda que la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, ja va admetre al 2017 que “l’educació en els centres concertats no és gratuïta del tot perquè la Generalitat no paga el 100% de l’escolarització, la qual cosa significa que les famílies han d’atendre un pagament”.

Prats també recorda que les conclusions del debat Ara és demà – Consell Escolar de Catalunya (2017) van posar de manifest que “el sistema educatiu ha de disposar d’un finançament suficient per garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i del segon cicle de l’educació infantil en tots els centres educatius sostinguts amb fons públics”, o que l’Informe del Síndic de Greuges (2016) La segregació escolar a Catalunya (II). Condicions d’escolarització, va admetre que “en alguns casos, l’import del concert educatiu pot resultar insuficient per garantir el funcionament ordinari del centre” i que “les aportacions econòmiques de les famílies esdevenen més necessàries”.

”Tots els pares i mares de Catalunya tenim dret a triar l’escola per als nostres fills i filles i a educar-los d’acord amb els nostres principis, i volem poder triar l’escola dels nostres fills en un marc de llibertat i d’equitat com a garants de la igualtat d’oportunitats”.

Hem demanat reiteradament d’excloure el món de l’ensenyament del joc polític partidista, però sembla que no ens en sortim. Ans al contrari, no hi ha voluntat i sempre apareix algú disposat a posar-hi cullerada; anem a pitjor, amb actituds que posen en risc la mateixa convivència a les nostres escoles, tot mirant d’encendre un conflicte que no existeix.

No es pot dir, com ha fet el Ministre d’Afers Exteriors, que a les escoles catalanes no s’hi ensenya castellà o que l’espanyol està discriminat. És radicalment fals. No es pot dir, com han fet el Ministre d’Educació o la Cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, que hi ha un adoctrinament polític a les escoles catalanes i que és una de les causes de la crisi amb Catalunya. Això és mal intencionat. I és inconcebible dir, com ha fet un altre diputat, que a les escoles catalanes s’educa els alumnes per odiar Espanya. Això és una calúmnia i és temerari.

Aquestes vergonyoses infàmies les considerem una falta de respecte a les institucions educatives i als nostres mestres i professors, als quals les famílies valorem pel seu compromís i la seva implicació en l’educació dels nostres infants i joves i, en darrer terme, un menyspreu a la capacitat intel·lectual dels pares i mares, que mai permetríem cap mena de control políticament ideològic de l’educació; això esmicolaria la diversitat del nostre sistema educatiu i posaria en risc la pluralitat de la nostra societat.

És evident que els pares i mares influïm, cosa molt diferent d’adoctrinar, en els nostres fills. Ho fem amb el nostre exemple, amb les nostres accions i el nostre compromís, amb la manifestació de les nostres il·lusions i les nostres frustracions; ho fem amb la vivència del dia a dia, fidels a les nostres conviccions i cercant un medi escolar que sigui coherent amb aquest capteniment.

En una societat que sovint sembla omplir-se de buidor, ens cal un compromís ferm, un impuls decidit d’humanització dels processos de creixement de les persones, amb un acompanyament integral en les diferents dimensions que formen la personalitat pròpia de cadascú de manera que es possibiliti als nostres infants i joves anar conformant el seu projecte vital, fins a esdevenir plenament autònoms, la qual cosa, finalment, retroalimenta el creixement i progrés de la mateixa comunitat.  Estem convençuts que l’educació d’avui és, alhora, projecció i mirall de la societat del demà. El futur s’està jugant a l’escola i no pot ser que es jugui amb l’escola.

No podem acceptar l’afirmació que a les escoles de Catalunya s’hi produeixi adoctrinament polític.  Potser això és el que es pretén des d’algunes opcions: un control ideològic, de pensament únic, negant la diversitat que molts volem posar al servei de la construcció d’una societat plural. Els demanen, doncs, que deixin de mentir faltant a la veritat. És de mala educació. I els exigim que no ho facin en el nostre nom. Això ja és mesquí. Deixin tranquil·les les escoles en què confiem i els nostres fills, si us plau.

La Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), entitat representativa dels titulars de les 400 escoles cristianes, organització majoritària de l’escola concertada a Catalunya, nega que a les aules s’adoctrini, tal com ha afirmat recentment un diputat del Parlament català. “No podem acceptar missatges que vulguin incitar a l’odi i a la falta de respecte als nostres professors i professores, que, amb un gran sentit de coherència i convenciment, ensenyen els nois i noies que siguin conscients de les injustícies socials i es comprometin en favor d’una societat més justa i fraterna”, ha declarat el secretari general de la FECC, Enric Puig.

“En els nostres idearis, d’una clara i manifesta arrel evangèlica”, ha remarcat Puig, “hi és ben present la voluntat d’estimular la convivència, d’impulsar l’acceptació de l’altre, el treball en equip, les relacions fraternes, el respecte de les opinions i de tota creença, idea o costum”. El secretari general de la FECC també assegura que “els nostres caràcters propis volen donar especial importància, en una societat multicultural i multireligiosa, al respecte a la diversitat i singularitat de les persones, a la participació en l’exercici democràtic, el creixement de l’amistat, l’estima de la pròpia cultura com a font d’enriquiment personal i grupal, mai com a causa d’exclusió”.

La reacció de la FECC té lloc després que un diputat català afirmés que “no pot ser que a la majoria de l’escola pública, i especialment en determinats territoris de la Catalunya interior, en comptes d’ensenyar, als nens se’ls eduqui per odiar Espanya”.  En el cas de les escoles concertades, aquesta acusació “incideix directament en les Titularitats dels centres i en els docents que duen a terme la tasca educativa, i és “un debat que no podem entendre ni admetre, perquè no és just i no és en absolut sincer ni pacificador”.

Des de la FECC segueixen insistint que, “ara més que mai”, es precisa una “lectura serena dels esdeveniments i actuar en conseqüència”. El secretari general adjunt de la FECC, Miquel Mateo, afegeix que “són necessàries paraules i accions de saviesa, d’una saviesa que posseeix un esperit intel·ligent, amant del bé i que estima les persones”. Conclou que “tots la necessitem, més en un temps en què les decisions que es prenguin s’han d’inspirar en la pau i la convivència, lluny de discursos que incitin la confrontació estèril i perjudicial entre les persones utilitzant els infants i adolescents que creixen i es fan grans en edat i en saviesa a les escoles de Catalunya”. Finalment, la FECC s’adhereix a la defensa que la Consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, ha fet de l’escola catalana davant les “inexactituds i els atacs intolerables” formulats per representants del poble a la Cambra catalana i per alts càrrecs del Govern de l’Estat.

El document Ara és demà,  que va impulsar el Departament d’Ensenyament a instàncies de l’exconsellera, Meritxell Ruiz, ha estat aprovat pel Consell Escolar.

Ara és demà és el debat -en què ha participat la CCAPAC amb les seves propostes- “sobre el possible nou sistema educatiu per a Catalunya, que es basa en textos que han fet cinc experts en diferents àmbits. Durant el curs, s’ha demanat l’opinió a més de 100.000 persones, totes procedents dels diferents actors del sector. Amb totes les propostes, el Consell Escolar de Catalunya ha elaborat un text definitiu que lliurarà a la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, i que ella hauria de lliurar al Parlament”, tal com recull el diari ARA.

“En aquestes ponències s’ha discutit sobre arquitectura acadèmica –etapes educatives, transicions entre etapes–, sobre els centres docents –el projecte educatiu, l’autonomia–, el professorat, els alumnes i els grans principis que emmarquen aquests elements, com l’equitat o el pluralisme, entre altres”.

Veure vídeo.

Confederació Cristiana d’Associacions
de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC)
c. Àngels, 18, 6a. 08001 Barcelona
Tel 93 302 34 43
Fax 93 317 45 04 e-mail: ccapac@escolacristiana.org