Família Escola Acció Compartida
2019
93
El tren de la vida
El Tren de la Vida
A la vida se%7ns ofereix contínuament diferents oportunitats que de vegades deixem passar, altres les aprofitem el millor que podem i sabem. Aquesta convivència és una més, podem quedar-nos mirant com passa el tren de la vida al nostre costat, o podem pujar al tren i implicar-nos, donant tot el que tenim, el millor que tenim. El centre representa aquest vaixell de càrrega en el qual tot jove, tota persona té un lloc per créixer, per avançar ... una oportunitat, una esperança. Aquesta història de Leonardo Boff, acompanya durant aquest curs a cada membre de la nostra comunitat educativa i entre tots volem fer més agradable i humana el viatge particular i personal de cada persona. Entre tots seguim buscant el Sentit de la Vida. Volem descobrir al costat dels nens, joves i pares la gratuïtat del tren i la presència de Déu, com aquell Passatger present però invisible, potser. Hi ha un bon destí per a tots, a la mida de cadascú de nosaltres. Com viatgem?  
 
Paràbola del Tren de la Vida Un tren avança, esplèndid i veloç, cap al seu destí. Talla els camps com una fletxa. Penetra les muntanyes. Traspassa els rius. Creua les ciutats, llisca com una serp mecànica, sense obstacles. La seva forma, el color, la velocitat: tot a la perfecció. Dins del comboi té lloc el desenvolupament d%7un drama: el drama de la humanitat. Gent de tota raça. Gent que conversa i gent que calla. Gent que treballa i gent que dormita. Gent que Contempla el paisatge. Gent que negocia, preocupada. Gent que neix i gent que mor. Gent que estima i gent que odia secretament. Gent que discuteix la direcció del tren: el comboi va prendre una direcció equivocada! Gent que creu que s’ha confós de tren. Gent que protesta. Fins i tot, contra el tren mateix: %13No s%7hauria d%7haver construït cap tren, ja que ...!%13 Gent que projecta trens més ràpids. Gent que accepta el tren agraïda, gaudint i celebrant els seus avantatges. Gent que no es fa problema: sap que arribarà amb seguretat al seu destí. Perquè preocupar-se? Gent que corre nerviosa, cap als primers vagons: voldria arribar més de pressa! Gent contradictòria, que va en direcció oposada a la del comboi, caminant absurdament cap al vagó de cua: voldria fugir del tren! I el tren segueix corrent, impassible, cap a la seva prefixada destinació. Transporta pacientment a tots, sense distingir entre l%7amargat i el compromès. Ni deixa tampoc de transportar gentilment als seus contraris. A ningú es nega. I a tots ofereix l%7oportunitat de realitzar un viatge esplèndid i feliç, així com la garantia d%7arribar a la ciutat del sol i del descans. El viatge és gratuït per a tots. Ningú pot sortir ni evadir-se. Es viu dins del tren. I aquí és on s%7exercita la llibertat: es pot anar cap endavant o cap enrere: cal modificar els vagons o deixar-los intactes: es pot gaudir del paisatge o avorrir amb els veïns: és possible acceptar gustosament el tren o rebutjar amb acritud. Però no per això deixa el comboi de córrer cap a la seva infatigable destinació ni de carregar cortès i gentilment amb tots.    
 
Educació Infantil
Consentir rebequeries?

Ja s’està acabant el curs i l’ambient es nota tens. Les famílies comencen a planificar les vacances, la recerca de casals, l’adaptació als nous horaris, la gestió familiar quan acabin les classes...

Els nens perceben aquesta sensació d’estrès;...

Qüestions per al diàleg
Educació Primària
Saber confiar en els fills

Avui en Xavier i la Marta van a acomiadar els seus dos fills a la sortida dels campaments de 12 dies que faran amb l’esplai. En Jofre, el gran, ja en té 17 i va d’intendent, mentre que en Marcel, el petit, en té 12 i va com a nen. Els dos hi van molt contents. La perspectiva de 12 dies fora de casa i lluny dels pares els...

Qüestions per al diàleg
Educació Secundària
Diàleg i adolescència

Converses:  

Joan (35 anys, pare de la Marta, de 10 anys) —    No sé què li passa a la Lucía. Fa una setmana que ha tornat de colònies i no ha explicat pràcticament res. Quan li pregunto alguna cosa,...

Créixer en la fe
Esperança

Fa uns anys vaig llegir aquest article a la web de Jorge Bucay. Avui la web de l'autor ja no existeix, però per sort he pogut recuperar i traduir el text que ara us ofereixo.

Moltes persones tenen un amant i d’altres voldrien tenir-ne. També hi ha qui no en té perquè no el...

És bo SABER-HO
L'ofici de viure bé, Gaspar Hernàndez. Columna Edicions

Viure és un art, una ocupació, i requereix consciència, amor, humilitat. Aprenem a caminar, a llegir, a escriure, però no sabem res sobre l'ofici de viure. La felicitat és una conquesta i va de la mà d'una tasca personal. No es tracta de descobrir nous paisatges, sinó de contemplar els antics amb ulls...

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart