Família Escola Acció Compartida
2018
88
Acceptem les amistats dels fills i filles?

L’AMISTAT, UN TRESOR! Sophia Blasco Castell, assessora i coach

 Entre els amics brolla l’afecte, la confiança i la il·lusió per compartir activitats, sentiments, preferències, … Hi ha certa afinitat en la manera de ser i de pensar, i estem convençuts que comptem, l’un per l’altre, recíprocament. Entre amics, hi ha una forma especial d’estimació, basada en el respecte i en el foment de la llibertat, en els amics trobem recolzament per a fer realitat els nostres somnis, els amics ens fan créixer les ales.

L’amistat es manifesta per:
– La simpatia mútua.
– El goig per compartir activitats, gustos, records, …
– Una estimació corresposta.
– La confiança i la sinceritat hi són presents, afavorint els comportaments assertius; parlem i actuem amb naturalitat quan estem amb els nostres amics, ens expressem amb absoluta llibertat, respectant-nos mútuament.
– Ens interessem pels nostres amics, pel seu benestar, pels seus problemes, pels seus èxits. Aquest interès és mutu.

L’amistat té dos grans pilars: La descoberta i el cultiu.
La descoberta, en les relacions socials descobrim persones amb les que tenim afinitat i simpatia mútua que el tracte sovintejat confirma i enforteix. Les relacions socials ens porten a descobrir amics entre els companys d’estudis, de feina o d’altres activitats; amb algunes persones amb les que ens relacionem ens agradaria fer amistat. D’entre els coneguts, descobrim algunes persones especials, amb les que ens agradaria caminar per la vida junts i decidirem cultivar l’amistat amb elles.

“Només protegim allò que estimem,
només estimem allò que coneixem,
només coneixem allò que ens ensenyen”.
Babà Dioum (poeta senegalès)

 

El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry, ens il·lustra en el cultiu de l’amistat, en el fragment del diàleg entre el Petit Príncep i la Guineu.

(…) “-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist …
-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar amb tu. No estic domesticada.
-Ah! perdona -va fer el petit príncep.
Però, després d’una reflexió, afegí: -Què vol dir «domesticar»?”
(…) “-És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir «crear lligams».
-Crear lligams?
-Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
-Començo a entendre -digué el petit príncep-”
(…) “-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir, com una música. I després, mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és, de trist, això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m’agradarà la remor del vent entre el blat …
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
-Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.


Convé tenir certes precaucions a l’hora de cultivar l’amistat. Les relacions personals són generadores de goig i satisfacció, encara que també ens poden comportar riscos, per això ens convé adoptar certes precaucions a l’hora de cultivar les relacions per descobrir les que són tòxiques, relacions amb persones aprofitades, victimistes, possessives, …
Els aprofitats practiquen allò de “Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija”, sempre se’ns apropen per a rebre serveis, favors, diners, influència, … i la sensació de frustració que ens produirà la descoberta del seu oportunisme es fa sentir a diversos nivells.
Els victimistes ens bolquen els seus planys i laments permanents; la seva vida és una tragèdia on ells són la víctima perpètua. Consideren que sols rebran atenció fent llàstima, no els interessa resoldre els conflictes on estan immersos. La relació amb aquestes persones ens entristeix i ens frustra, tots els nostres esforços per ajudar-los a sortir de la situació que els causa dany no tindran èxit; el seu objectiu és mantenir-la; si la resolen, qui els farà cas?
Els possessius imposen i exigeixen atenció i dedicació exclusives, no accepten que ens relacionem amb ningú més, si atenem les seves exigències la nostra llibertat minvarà i ens ofegarem.

 

Educació Infantil
Acceptar les amistats dels fills

Avui el Pol surt molt content de l’escola. Normalment ho fa però, avui, de manera especial. Un nen de la classe li ha donat una invitació d’aniversari i està tan entusiasmat, que gairebé no li surten les paraules:

- Iaia, Arnau, “cumpleaños”! -diu emocionat. L’àvia està més per...

Qüestions per al diàleg
Educació Primària
Amistats dels fills

En Pau i la Neus són germans bessons i fan quart de primària. Falta un mes per al seu aniversari, però des de fa dies han començat una competició aferrissada per veure quin dels dos convida més amics.   La Gina i la Meritxell, les mares, n’estan una mica tipes, perquè sembla que si conviden més o menys nens de la...

Qüestions per al diàleg
Educació Secundària
Amics i amigues dels nostres fills i filles

Converses a cau d’orella Maria (43 anys, mare de la Irene, de 13 anys, i d'en Llorenç, de 9) —    Fa dies que la Irene que em dona la llauna perquè vol obrir un compte de Facebook, però jo no ho tinc clar perquè crec que és molt petita. Diu que les seves amigues són com ella i totes tenen...

Qüestions per al diàleg
Una pel·lícula per VEURE
CINEMA PARADISO, Itàlia, 1988

Roma, anys vuitanta, el famós director itàlia Salvatore Di Vita torna a casa entrada la mitjanit. La seva parella l'informa, somnolenta, que la seva mare ha trucat per dir-li que un tal Alfredo ha mort. Salvatore no ha tornat al seu poble natal de Giancaldo, Sicília, des de fa trenta anys seguint el consell d'un vell amic. Mentre la parella li pregunta sobre...

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart