Família Escola Acció Compartida
2016
80
Difícil conciliació - article de Francesc Torralba

Fa més de vint anys que sento parlar de la necessària conciliació entre la vida laboral i la vida familiar. He llegit tota mena d%7estudis, alguns molt ben fets a casa nostra, sobre la urgència de conciliar aquests dos mons tal com es fa en altres països més desenvolupats socialment i econòmicament que nosaltres. Amb tot, observo reiteradament que la conciliació és, encara, una utopia i que, tret d%7algunes organitzacions empresarials, sensibles i responsables socialment, estem a anys llum d%7una vertadera conciliació entre la vida laboral i la vida familiar.

La crisi estructural que estem patint encara ho agreuja més, perquè és tan difícil tenir feina i mantenir-la que les preocupacions familiars i socials passen a un segon ordre. La paradoxa és màxima si tenim en compte que el vertader refugi de la crisi per a moltes persones és la família, tan oblidada i maltractada socialment i laboralment.

Marxem molt d%7hora de casa i tornem molt tard. Amb tot, no rendim com altres països que tenen una jornada laboral més curta. La nostra productivitat és menor. La casa queda buida i els pares i els fills es troben a darrera hora pràcticament sense esma per saludar-se. La majoria dels meus alumnes no dinen ni sopen mai amb els seus pares. Els horaris laborals són infinits i la crisi encara exigeix més als treballadors, han de fer més amb menys. La conseqüència és que roben temps de vida familiar, temps educatiu, temps de lleure. Això crea malestar, fins i tot la sensació de culpa, la de no estar en el lloc que cal estar, la de no realitzar les obligacions lligades a la paternitat i a la maternitat.

Dins del concepte ampli de responsabilitat social corporativa, la conciliació entre la vida laboral i la familiar hi juga un paper de primer ordre. A l%7empresa li interessa tenir col·laboradors competents, però també equilibrats emocionalment i socialment, feliços amb els seus vincles. El desgast laboral mina la salut de moltes famílies i fa que la trobada entre pares i fills sigui molt rara i, per tant, la possibilitat d%7educar, de crear bons hàbits i de desenvolupar capacitats. L%7escola en pateix les conseqüències.

En època de crisi és més necessari que mai potenciar el vincle i l%7harmonia entre l%7esfera familiar i la laboral. No cal renunciar a la paternitat o a la maternitat per tenir feina, però la realitat és que conciliar la dura competitivitat amb les exigències i els deures d%7educar és cada cop més heroic.

Els governs haurien de reconèixer i premiar les empreses sensibles a la conciliació, que creen i mantenen programes de conciliació, que fan còmoda i fàcil la vida, que no obliguen els seus col·laboradors a haver de triar entre caixa o faixa. El debat sobre obrir les botigues en diumenge entra en aquest terreny. La lluita per la supervivència econòmica acaba destruint vincles afectius i la mateixa llar.

Al capdavall, la família és una estructura vulnerable i fràgil que també es trenca quan se la sotmet a molta pressió i, quan es trenca, el cost emocional, social i educatiu és elevadíssim per a un país. Sembla que defensar aquest vincle i el vertader valor de la conciliació sigui un discurs caspós i anacrònic a favor de la família tradicional. És erroni aquest judici. Els països més desenvolupats socialment, on hi ha més progrés econòmic i humà és en els quals la conciliació no és una utopia, sinó una realitat. Cal poder conjugar el dret que té tot ésser humà a treballar en condicions dignes i el dret que té a fundar una família i a vetllar pel seu benestar.  

Publicat al El Punt avui 18 febrer 2015

Educació Infantil
L'educació comença a casa

Dilluns passat la Sandra, una mare de l’escola, ens demanava ajuda per una situació que ella no podia controlar i que trobava vergonyosa.  

El fet és que, a la porta del centre, un grup de nens jugava, com és normal; però, en un moment del joc, li va cridar...

Qüestions per al diàleg
Educació Primària
Responsabilitat familiar

L’Alba viu a Barcelona, en un pis nou de l’Eixample. Té 14 anys i és la gran de tres germans: en Miquel, d’11, i la Lali, de 6. És una bona nena, espavilada, desperta, divertida i força intel·ligent. Es treu els cursos sempre bé, estudia, fa dansa i va a un esplai des que era ben petita. No...

Qüestions per al diàleg
Educació Secundària
Responsabilitat, normes, família

Per fer el treball de natus, podem quedar demà, que tenim festa a la tarda. Vens a dinar a casa i després ens hi posem. Potser l'acabem en un dia, proposa la Maria a l'Helena amb un to optimista.

- Però... que no treballa, la teva mare?, pregunta l'Helena.

- Sí, però ja ens apanyarem.

- I ja ho sap, que m'has convidat? Te...

Qüestions per al diàleg
Créixer en la fe
Siguem models de vida

Matí d’un dia feiner del temps de vacances escolars. Estació del metro. Un grup nombrós d’infants d’uns sis i set anys es concentra davant les portes  mecanitzades d’accés a les andanes. Els acompanyen un monitor i una monitora. Agrupen els infants de tres en tres. La monitora porta la targeta...

Qüestions per al diàleg
És bo SABER-HO
Icona bizantina que simbolitza la unió familiar; un nucli de vida basat en l'amor, la confiança i la responsabilitat.

http://blogs.escolacristiana.org/feac/sagrada-familia/

"La família constitueix el lloc natural i l'instrument més eficaç...

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart