En Miquel i la Maria són parella i pares de bessons, la Lina i en Lluc. Els pares són mestres.  

La Maria fa classes a l'institut a nois i noies d'ESO i batxillerat i en Miquel a alumnat de 4rt de Primària.  

Tots dos estan molt contents de la feina que fan. I els fills són bons estudiants i estan del tot adaptats a l'escola on van, que no és la mateixa on treballen els pares. Per això en Miquel i la Maria van quedar molt sorpresos quan el trimestre passat els van avisar per a una reunió d'urgència amb el tutor de la Lina.  

El tutor, que ja coneixia els bessons del curs anterior (ha fet 5è i 6è de primària amb ells), els va comentar que veia la Lina molt desmotivada, semblava que res no li importava. I que si continuava així les notes se'n veurien afectades.  

Els pares es van amoïnar perquè a casa no havien notat res. Ni els semblava que hagués passat res que justifiqués aquesta manca d'interès. I més sabent que la Lina és una nena de bones notes (potser massa, i tot).

En arribar a casa, el Miquel era partidari d'afrontar la qüestió directament amb la Lina i preguntar-li què passava. Però la Maria era més partidària de parlar amb al Lluc i veure si ell en sabia alguna cosa, o havia percebut quelcom...

Però com es veu la Lina? Està començant a entrar en l’adolescència, el seu cos canvia i no s’hi sent a gust; les companyes també estan rares i no acaba de saber comunicar el que li passa. Està trista i estranya, però a casa es viu bé i sap que és el lloc de confort. No sap què li passa, tot sembla conegut i res no té interès: les activitats, els profes i els companys, no entén per què se sent tant apàtica...