La felicitat és un camí que dura tota la vida. Sentir-se bé no vol dir estar sempre content. La voluntat i la consciència de ser feliç es pot treballar. Intentem viure en positiu i gaudir de les petites coses?

Una mateixa situació es pot viure amb insatisfacció o satisfacció depenent de l'actitud amb què l'encarem. Posar l'accent en el que no tenim, en el que no hem fet, en el que encara ens falta per aconseguir, produeix insatisfacció. Posar l'accent en el camí recorregut, en el que hem aconseguit, produeix satisfacció. Com encarem la vida? Som de mena "rondinaire" o gaudim dels petis èxits i del camí que fem?

L'aïllament adolescent genera infelicitat. Sentir-se acollit és font de felicitat. Sabem acompanyar els nostres fills i alumnes a trobar-se bé amb ells mateixos i a construir la seva felicitat?

Renunciar no és un verb que tingui gaire bona premsa. Vivim en una societat on a l' infància no se li nega quasi res. Trobem necessari educar-los en la capacitat de renúncia? Ho considerem un valor a promoure?

A quins dels valors clàssics aniria bé canviar-los el nom o la forma de referir-nos-hi per posar-los més a l'abast dels adolescents i joves?

Com que és important que vegin coherència i models d'actuació en els adults, quines renúncies poden observar en nosaltres? Com els podem transmetre el seu valor i el seu sentit? Quines renúncies podem promoure o proposar a casa i a l'escola?

Com orientar les renuncies que ja fan els adolescents o joves cap a ideals més altruistes? Quines oportunitats posem al seu abast? Quins models poden veure?

Sovint els fills/alumnes adolescents es poden il·lusionar per una causa a partir de les informacions que reben.Tanmateix, la seva capacitat per fer-se responsables de les seves decisions ha de ser encara acompanyada pels adults responsables. Com manifestar la nostra desaprovació, si cal, sense desqualificar-los a ells ni les seves "causes" ?

L'esforç que un adolescent o un jove està disposat a fer quan se sent "atrapat per una causa" pot ser molt gran. Com ho fem per posar a l'abast dels nostres fills i alumnes la "causa del planeta" de manera que la puguin fer seva?

Pares i professors som models o testimonis per als nostres fills i alumnes. I també ho són altres familiars, amics o persones més "publiques" De quina manera els ajudem a destacar els valors que aquestes persones encarnen i les dificultats que han hagut de superar per tirar endavant ?

Quan parlem de salut i adolescents, sovint ens aturem en drogues, alimentació i sexualitat. De quins altres temes cal fer responsables els nois i noies sobre la seva pròpia salut?

A quina concepció de la pròpia responsabilitat sobre la salut respon l'afirmació següent? "Si em poso malalt, ja em curaran.. per això hi ha metges!" A qui li heu sentit dir una cosa similar alguna vegada?

De quines maneres podem ajudar els adolescents i joves a prendre consciència i responsabilitzar-se progressivament de la seva salut i fer-se càrrec regular d'algunes qüestions ells mateixos?