Família Escola Acció Compartida
2018
88
La pèrdua

Cita evangèlica: Marc 13, 32 – 37

D%7aquell dia i d%7aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare. Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment. Passa com amb un home que se%7n va a terres llunyanes. Deixa casa seva, després de donar facultats als seus servents i confiar a cada un la seva tasca; i al porter li mana que vetlli. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l%7amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada; no fos cas que arribés sobtadament i us trobés dormint. El que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu!

Document marc: “Les pèrdues ens ensenyen molt, ens fan més humils i més compassius Francesc Torralba. Filòsof, escriptor i director de la Càtedra Ethos d%7ètica aplicada de la URLL.

De què parlem quan parlem de dol?

Parlem d’un procés que té com a finalitat la digestió emocional d’una pèrdua que pot ser d’una persona, un estat de salut, una feina... Es tracta d’un procés que no és gens fàcil i que no podem fixar temporalment, ja que dependrà molt de la persona i de com significativa és la pèrdua.   

Com acostuma a desenvolupar-se aquest procés?  En el procés de dol hi ha unes fases que s’acostumen a donar en la majoria de persones, amb tot, cada persona és un món i de vegades aquestes classificacions no inclouen la riquesa de cada singularitat.

La primera es caracteritza per la desesperació i la negació. Un no assumeix aquella pèrdua i s’indigna i vol viure com si allò no ho hagués perdut. En veure que allò que tenia ja no ho té, no té un altre remei que resignar-se. És una segona fase que és la de la resignació.    I després, hi ha una tercera fase que és l’acceptació, que és la més difícil. Vol dir que tenim en bon record aquella persona, entorn o feina que hem perdut però a la vegada acceptem la situació i ens obrim a noves possibilitats. Ja no vivim ancorats en aquell passat sinó que acceptem el present i afrontem el futur amb esperança. És molt difícil arribar a aquesta última fase, però és el punt on podríem dir que el dol ha conclòs.   

Podem treure alguna cosa positiva d’aquest procés? 

Les pèrdues no agraden a ningú però sempre tenen un aprenentatge. Si som capaços de dirigir-les aprenem molt: aprenem a valorar i gaudir més el que tenim i a entendre millor els altres. Ens fan més humils i més compassius. Llegir-ne més aquí.  

Educació Infantil
Acceptar les amistats dels fills

Avui el Pol surt molt content de l’escola. Normalment ho fa però, avui, de manera especial. Un nen de la classe li ha donat una invitació d’aniversari i està tan entusiasmat, que gairebé no li surten les paraules:

- Iaia, Arnau, “cumpleaños”! -diu emocionat. L’àvia està més per...

Qüestions per al diàleg
Educació Primària
Amistats dels fills

En Pau i la Neus són germans bessons i fan quart de primària. Falta un mes per al seu aniversari, però des de fa dies han començat una competició aferrissada per veure quin dels dos convida més amics.   La Gina i la Meritxell, les mares, n’estan una mica tipes, perquè sembla que si conviden més o menys nens de la...

Qüestions per al diàleg
Educació Secundària
Amics i amigues dels nostres fills i filles

Converses a cau d’orella Maria (43 anys, mare de la Irene, de 13 anys, i d'en Llorenç, de 9) —    Fa dies que la Irene que em dona la llauna perquè vol obrir un compte de Facebook, però jo no ho tinc clar perquè crec que és molt petita. Diu que les seves amigues són com ella i totes tenen...

Qüestions per al diàleg
Créixer en la fe
El tresor de l'amistat

Aquesta història va passar en un poblet de muntanya. La Laia feia dies que no anava a escola. Estava molt malalta i els pares l'havien ingressat en un gran hospital de la ciutat.

La mestra i els companys de classe estaven ben preocupats i volien anar-la a veure, però era molt lluny. Finalment,...

Qüestions per al diàleg
Una pel·lícula per VEURE
CINEMA PARADISO, Itàlia, 1988

Roma, anys vuitanta, el famós director itàlia Salvatore Di Vita torna a casa entrada la mitjanit. La seva parella l'informa, somnolenta, que la seva mare ha trucat per dir-li que un tal Alfredo ha mort. Salvatore no ha tornat al seu poble natal de Giancaldo, Sicília, des de fa trenta anys seguint el consell d'un vell amic. Mentre la parella li pregunta sobre...

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart