Família Escola Acció Compartida
2018
88
El tren de la vida
El Tren de la Vida
A la vida se%7ns ofereix contínuament diferents oportunitats que de vegades deixem passar, altres les aprofitem el millor que podem i sabem. Aquesta convivència és una més, podem quedar-nos mirant com passa el tren de la vida al nostre costat, o podem pujar al tren i implicar-nos, donant tot el que tenim, el millor que tenim. El centre representa aquest vaixell de càrrega en el qual tot jove, tota persona té un lloc per créixer, per avançar ... una oportunitat, una esperança. Aquesta història de Leonardo Boff, acompanya durant aquest curs a cada membre de la nostra comunitat educativa i entre tots volem fer més agradable i humana el viatge particular i personal de cada persona. Entre tots seguim buscant el Sentit de la Vida. Volem descobrir al costat dels nens, joves i pares la gratuïtat del tren i la presència de Déu, com aquell Passatger present però invisible, potser. Hi ha un bon destí per a tots, a la mida de cadascú de nosaltres. Com viatgem?  
 
Paràbola del Tren de la Vida Un tren avança, esplèndid i veloç, cap al seu destí. Talla els camps com una fletxa. Penetra les muntanyes. Traspassa els rius. Creua les ciutats, llisca com una serp mecànica, sense obstacles. La seva forma, el color, la velocitat: tot a la perfecció. Dins del comboi té lloc el desenvolupament d%7un drama: el drama de la humanitat. Gent de tota raça. Gent que conversa i gent que calla. Gent que treballa i gent que dormita. Gent que Contempla el paisatge. Gent que negocia, preocupada. Gent que neix i gent que mor. Gent que estima i gent que odia secretament. Gent que discuteix la direcció del tren: el comboi va prendre una direcció equivocada! Gent que creu que s’ha confós de tren. Gent que protesta. Fins i tot, contra el tren mateix: %13No s%7hauria d%7haver construït cap tren, ja que ...!%13 Gent que projecta trens més ràpids. Gent que accepta el tren agraïda, gaudint i celebrant els seus avantatges. Gent que no es fa problema: sap que arribarà amb seguretat al seu destí. Perquè preocupar-se? Gent que corre nerviosa, cap als primers vagons: voldria arribar més de pressa! Gent contradictòria, que va en direcció oposada a la del comboi, caminant absurdament cap al vagó de cua: voldria fugir del tren! I el tren segueix corrent, impassible, cap a la seva prefixada destinació. Transporta pacientment a tots, sense distingir entre l%7amargat i el compromès. Ni deixa tampoc de transportar gentilment als seus contraris. A ningú es nega. I a tots ofereix l%7oportunitat de realitzar un viatge esplèndid i feliç, així com la garantia d%7arribar a la ciutat del sol i del descans. El viatge és gratuït per a tots. Ningú pot sortir ni evadir-se. Es viu dins del tren. I aquí és on s%7exercita la llibertat: es pot anar cap endavant o cap enrere: cal modificar els vagons o deixar-los intactes: es pot gaudir del paisatge o avorrir amb els veïns: és possible acceptar gustosament el tren o rebutjar amb acritud. Però no per això deixa el comboi de córrer cap a la seva infatigable destinació ni de carregar cortès i gentilment amb tots.    
 
Educació Infantil
Acceptar les amistats dels fills

Avui el Pol surt molt content de l’escola. Normalment ho fa però, avui, de manera especial. Un nen de la classe li ha donat una invitació d’aniversari i està tan entusiasmat, que gairebé no li surten les paraules:

- Iaia, Arnau, “cumpleaños”! -diu emocionat. L’àvia està més per...

Qüestions per al diàleg
Educació Primària
Amistats dels fills

En Pau i la Neus són germans bessons i fan quart de primària. Falta un mes per al seu aniversari, però des de fa dies han començat una competició aferrissada per veure quin dels dos convida més amics.   La Gina i la Meritxell, les mares, n’estan una mica tipes, perquè sembla que si conviden més o menys nens de la...

Qüestions per al diàleg
Educació Secundària
Amics i amigues dels nostres fills i filles

Converses a cau d’orella Maria (43 anys, mare de la Irene, de 13 anys, i d'en Llorenç, de 9) —    Fa dies que la Irene que em dona la llauna perquè vol obrir un compte de Facebook, però jo no ho tinc clar perquè crec que és molt petita. Diu que les seves amigues són com ella i totes tenen...

Qüestions per al diàleg
Créixer en la fe
El tresor de l'amistat

Aquesta història va passar en un poblet de muntanya. La Laia feia dies que no anava a escola. Estava molt malalta i els pares l'havien ingressat en un gran hospital de la ciutat.

La mestra i els companys de classe estaven ben preocupats i volien anar-la a veure, però era molt lluny. Finalment,...

Qüestions per al diàleg
Una pel·lícula per VEURE
CINEMA PARADISO, Itàlia, 1988

Roma, anys vuitanta, el famós director itàlia Salvatore Di Vita torna a casa entrada la mitjanit. La seva parella l'informa, somnolenta, que la seva mare ha trucat per dir-li que un tal Alfredo ha mort. Salvatore no ha tornat al seu poble natal de Giancaldo, Sicília, des de fa trenta anys seguint el consell d'un vell amic. Mentre la parella li pregunta sobre...

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart