Família Escola Acció Compartida
2014
69
El tren de la vida
El Tren de la Vida
A la vida se%7ns ofereix contínuament diferents oportunitats que de vegades deixem passar, altres les aprofitem el millor que podem i sabem. Aquesta convivència és una més, podem quedar-nos mirant com passa el tren de la vida al nostre costat, o podem pujar al tren i implicar-nos, donant tot el que tenim, el millor que tenim. El centre representa aquest vaixell de càrrega en el qual tot jove, tota persona té un lloc per créixer, per avançar ... una oportunitat, una esperança. Aquesta història de Leonardo Boff, acompanya durant aquest curs a cada membre de la nostra comunitat educativa i entre tots volem fer més agradable i humana el viatge particular i personal de cada persona. Entre tots seguim buscant el Sentit de la Vida. Volem descobrir al costat dels nens, joves i pares la gratuïtat del tren i la presència de Déu, com aquell Passatger present però invisible, potser. Hi ha un bon destí per a tots, a la mida de cadascú de nosaltres. Com viatgem?  
 
Paràbola del Tren de la Vida Un tren avança, esplèndid i veloç, cap al seu destí. Talla els camps com una fletxa. Penetra les muntanyes. Traspassa els rius. Creua les ciutats, llisca com una serp mecànica, sense obstacles. La seva forma, el color, la velocitat: tot a la perfecció. Dins del comboi té lloc el desenvolupament d%7un drama: el drama de la humanitat. Gent de tota raça. Gent que conversa i gent que calla. Gent que treballa i gent que dormita. Gent que Contempla el paisatge. Gent que negocia, preocupada. Gent que neix i gent que mor. Gent que estima i gent que odia secretament. Gent que discuteix la direcció del tren: el comboi va prendre una direcció equivocada! Gent que creu que s’ha confós de tren. Gent que protesta. Fins i tot, contra el tren mateix: %13No s%7hauria d%7haver construït cap tren, ja que ...!%13 Gent que projecta trens més ràpids. Gent que accepta el tren agraïda, gaudint i celebrant els seus avantatges. Gent que no es fa problema: sap que arribarà amb seguretat al seu destí. Perquè preocupar-se? Gent que corre nerviosa, cap als primers vagons: voldria arribar més de pressa! Gent contradictòria, que va en direcció oposada a la del comboi, caminant absurdament cap al vagó de cua: voldria fugir del tren! I el tren segueix corrent, impassible, cap a la seva prefixada destinació. Transporta pacientment a tots, sense distingir entre l%7amargat i el compromès. Ni deixa tampoc de transportar gentilment als seus contraris. A ningú es nega. I a tots ofereix l%7oportunitat de realitzar un viatge esplèndid i feliç, així com la garantia d%7arribar a la ciutat del sol i del descans. El viatge és gratuït per a tots. Ningú pot sortir ni evadir-se. Es viu dins del tren. I aquí és on s%7exercita la llibertat: es pot anar cap endavant o cap enrere: cal modificar els vagons o deixar-los intactes: es pot gaudir del paisatge o avorrir amb els veïns: és possible acceptar gustosament el tren o rebutjar amb acritud. Però no per això deixa el comboi de córrer cap a la seva infatigable destinació ni de carregar cortès i gentilment amb tots.    
 
Educació Infantil
Jo sóc... la iaia

La família Cortina marxa de vacances al poble. És tot un enrenou preparar les maletes per a dues setmanes en un poble de pocs habitants i sense botigues. Ella, la Joana, s’estimaria més passar uns dies a saludar els iaios i prou; però l’Alberto pensa que és bo per als nens, ja que necessiten desfogar-se de l’energia acumulada...

Qüestions per al diàleg
Educació Primària
Jo sóc... mare, mestra

Aquesta tarda la Núria porta els seus fills a la placeta. Ja fa uns vint dies que ha començat el curs i encara no ha pogut estar cap tarda amb la mainada perquè sempre se li ha fet tard. "Com costa arrencar el curs", pensa mentre fa balanç. Els seus dos fills, en Pau i en Bernat, salten contents: per fi podran jugar amb els companys de classe de...

Qüestions per al diàleg
Educació Secundària
Jo sóc... el teu amic

En Joan i en Miquel són companys de classe des que eren ben petits. Ja des de l’escola bressol havien estat, fins i tot, a la mateixa aula, malgrat que no ho recordin. Les mares, que tenien certa amistat -atès que les àvies respectives havien estudiat també juntes-, veien amb freqüència en Joan o en Miquel a casa tot compartint el dinar,...

Qüestions per al diàleg
Créixer en la fe
Companys de camí

Darrere nostre hi ha un seguit de persones que ens ajuden a ser. Des del pare i la mare -que ens han donat la vida, ajudat a créixer i a esdevenir adults-, fins a aquells altres que incideixen en nosaltres des de l’exercici professional o des del voluntariat: els mestres i professors, els monitors, els caps, els catequistes, els consiliaris... D'altres es creuen en la...

Qüestions per al diàleg
És bo SABER-HO
Educar els fills és cada dia més difícil

“EDUCAR ELS FILLS CADA DIA ÉS MÉS DIFÍCIL”. (Lluís Folch Camarasa, Jordi Folch Soler i Lluís Folch Soler). Ed. EUMO. Aquest llibre recull el pensament d'un pedagog, el Dr. Folch i Camarasa, amb una llarga experiència en els problemes que planteja el desenvolupament i...

Una pel·lícula per VEURE
El club dels poetes morts

En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat del "carpe diem" -aprofitar el moment- i la importància vital de lluitar per assolir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments amb mètodes poc convencionals.

El programa FEAC és una iniciativa de l’Escola Cristiana de Catalunya (amb la col·laboració de la CCAPAC) per afavorir la relació família escola en el centres educatius
www.escolacristiana.org/feac | feac@escolacristiana.org





Butlletí FEAC de Fundació Escola Cristiana de Catalunya està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
Avís Legal
Redacció de continguts: Equip FEAC de la FECC | Disseny i programació: Clickart