- Àvia, per què no plou cap amunt?- pregunta en Guillem tot mirant enlaire.
L'àvia, que camina tranquil·lament tot agafant-li la mà, mira el seu nét i somriu.
Pel seu costat passen mares i pares estirant criatures, fent-los apressar, renyant-los perquè es mullen, esquivant paraigües de coloraines... Tot plegat,...
"Quan està enrabiada m'agredeix i jo m'enfado i ens acabem barallant, i la cosa s'embolica perquè sempre he de ser jo qui cedeix... i no pot ser! "
Aquest fragment de conversa, que es podria donar entre dues criatures de primària al pati de l'escola, la vaig sentir l'altre dia a l'autobús en boca d'una noia que parlava...
- Vinga, nens! Hora de llevar-se, que és tard! -diu la mare mentre entra a l'habitació de la Núria i en Jan, de 6 i 4 anys, respectivament, i apuja una mica la persiana.
Surt i va a la cuina. El pare és a punt de marxar a treballar i ja ha deixat enllestit l'esmorzar dels nens.
- Recorda que avui la mare del Toni s'emporta en Jan a...
- És que no puc!..... Mirà, NO puc!....Mare! Que no ho veus? Ho veus MARE?!-Crida en Joan desesperat, caminant unes passes per darrera de la seva mare, a la sortida de l'escola. Arrossega la cartera per terra, com si pesés molt i fa cara d'esforç.
La seva mare es gira una mica i li diu:
- Au, va vinga! I no cridis!
En Joan, en sentir...
