CONVERSES

Paco (46 anys, pare de la Sílvia, de 12 anys)

—Fa dies que la Sílvia no para de donar-nos la llauna perquè li comprem un mòbil. Diu que a la seva colla gairebé tothom en té i que se sent desplaçada del grup perquè no en té. Nosaltres, la veritat, no ho veiem clar. Creiem que és important que en tingui, perquè així podríem contactar amb ella quan no la poguéssim anar a recollir a l'entrenament, per exemple. D'altra banda, considerem que és bo que estigui connectada a Internet, amb la de coses alarmants que s'expliquen sobre les xarxes socials. Així, està al cas de tot el que passa. De fet, tant a la seva mare com a mi ens agrada estar totalment connectats. I et dic més; al vespre, després de sopar, m’agrada estar a soles amb el mòbil i així ningú m’atabala. Ja m’ho diu la Sílvia, que no li faig cas, però mira, noia, és el meu moment del dia sense estrès.

Juliana (48 anys, mare del Kevin, de 14 anys)

—Jo ho tinc clar. Sempre estic pendent del mòbil. No puc deixar de mirar si m’arriben whatsapps. De fet, al principi de tot, deia als meus fills que a l’hora dels àpats no els volia a taula amb els telèfons. Però ens hem anat relaxant tant, que fins i tot en Kevin em diu: Mama, deixa el mòbil! Però, és clar, ell tampoc el deixa. Suposo que hauré de fer un pensament.

Maria ( 43 anys, mare de la Raquel, de 13 anys)

- La Raquel no vol mòbil. Diu que des que jo el faig servir tot el dia, que no l’escolto, que no li faig cas, que m’explica les coses i que després li pregunto mil vegades perquè no he posat atenció. Està tan enfadada amb mi que no m’explicarà res més. Crec que, si no hi poso remei, em perdo l’adolescència de la meva filla.

Extret i adaptat de Família i Escola.