Maria (estudiant d’ESO): “No sé què estudiar l’any vinent. Diuen els col·legues que és un pal continuar estudiant, però a mi m’agrada. El problema és decidir què fer l’any vinent. I si escullo quelcom ràpid i així de seguida puc treballar?

Roser (mare d’un alumne d’ESO): “En Miquel diu que ho té clar. Vol posar-se a treballar. Diu que així guanyarà diners i, quan sàpiga què vol estudiar, llavors s’hi posarà de valent. Ara, no vol ni sap què escollir. Però demà li ho dic: has d’estudiar i punt!”

Joan (estudiant d’ESO): “Que guai avui a l’escola! La tutora ens ha parlat sobre el futur, sobre el nostre futur. M’ha agradat molt quan ens ha explicat que, primer de tot, ens hem de preguntar qui vull ser, com vull ser. Ens ha dit que dediquéssim temps i energia a saber què ens agrada i què no. També que valoréssim les nostres aficions, les nostres motivacions i interessos. Vaja, què volem aconseguir, quin objectiu tenim. Tot això, no t’ho perdis, ha estat perquè fóssim capaços de saber escollir el nostre futur. De fet, jo ho tinc clar. Vull ser metge”.

Enric (pare d’una noia d’ESO): Jo ja li he dit moltes vegades que, amb això que vol estudiar, no es guanyarà mai la vida i és una pèrdua de temps. Ha d’estudiar per viure i tenir qualitat de vida. Si no, a la mínima, no en tindrà ni cinc. Hi ha moltes despeses, a més a més estem acostumats a viure bé i, clar, necessita fer uns estudis que li permetin mantenir aquest ritme de vida. És igual si al principi no li agrada...”