Avui, els pares d’en Marçal i la Marina es troben a mitja tarda. Han hagut de combinar un munt de coses: la feina, les activitats extraescolars, el cangur dels bessons, l’agenda que treu fum, tant la del pare com la de la mare...
Una reunió a les vuit del vespre! A qui se li acut!
Però l’ocasió s’ho val. Van a la primera reunió de l’esplai dels fills. Ja fa un parell d’anys que s’ho plantegen, i per fi hi han pogut accedir.

Els nens es fan grans: ja cursen segon de primària. Tenen totes les tardes ocupades: fan anglès els dimarts i els dijous, piscina els dimecres; els dilluns, iniciació a l’esport; divendres els van a buscar els avis, que els porten a la casa que tenen fora de la ciutat, on passen tots els caps de setmana. Els nens són molt actius i moguts: a casa corren tot el dia amunt i avall fent jocs i activitats, i sembla que no se’ls acaba mai la corda. Per això, ara que ja comencen a ser més autònoms i obedients, als pares els sembla que una estona de jocs amb altres nens de la seva edat els anirà molt bé.

L’Enric, el pare, encara recorda les tardes de dissabte passades al cau. I evoca, sovint amb certa nostàlgia, la formació que hi va rebre enmig de caps de setmana a la muntanya, en campaments, gràcies als seus caps i monitors, amb qui encara l'uneix una amistat ben sincera.

La Meritxell, la mare, no ho té tan clar, però també recorda les tardes de jocs amb la colla del poble, les excursions amb bicicleta, les aventures a les basses del riu, etc. Ella també vol que els fills puguin gaudir d’amics fora de l’escola.

En acabar la reunió, decideixen pujar a peu cap a casa. Són vint minuts caminant i els anirà bé per estirar les cames.

L’Enric està entusiasmat: - Has vist, quins locals més xulos tenen! I la programació d’activitats està molt ben plantejada. Que bé que s’ho passaran aquest any, els nens!

La Marina està molt callada: no ho acaba de veure clar. - Enric, segur que fem bé? No t’has fixat en aquests monitors, com n’estan, de verds? - Què vols dir? -No te n'has adonat? Però si tenien unes pintes! Aquell de les ulleres estava tota l’estona movent la cama: semblava que tingués un tic. La noia més gran i que s’ha presentat com a responsable semblava que s’ho tingués estudiat...- Dona -diu l'Enric-, no veus que són molt joves, tots plegats? No són pas professionals, com a les reunions de l’escola! Però es veuen capaços de fer activitats de tota mena, representacions, sortides, colònies temàtiques... Ja veuràs que contenta es posarà la Marina quan sàpiga que el tema d’aquest trimestre són les fades i els follets.