Divendres
Quin dia m’espera! El viatge d’anada i tornada a Bilbao, la compra i, com si no n’hi hagués prou, la reunió d’escala. I encara més: el nen, on el deixo? Ja ho sé, el deixaré amb la iaia, que, gràcies a Déu, encara se’n pot fer càrrec.

- Un petó, fill meu, que avui et quedes a dormir amb els iaios perquè el papa i jo vindrem molt tard. Demà passarem el dia junts a la neu amb els esquís i el trineu que tant t’agrada.

Dissabte
- Què, Pol, t’ho estàs passant bé? Mira quants nens, per què no jugues amb ells mentre el papa i jo estem aquí? No deies que tenies moltes ganes de venir a la neu? Saps què, Xavi, que ens en tornem cap a casa, el nen al final agafarà fred si no es mou.

Diumenge
Quin avorriment! Amb aquesta pluja no podem sortir. I ara què farem? Em fa l’efecte que ens tocarà passar el dia a casa. Bé, què hi farem!

- Pol, què fas? Oh, quina torre estàs muntant! Vols que jugui amb tu? Molt bé. Aquesta peça la posaré aquí, aquesta allà. Mira, Pol, quin dibuix he fet jo. Bé, i amb això hem deixat tot ben recollit. Ui! Què content que estàs!

Xavi, crec que he vist el Pol més content avui, no sé per què?