A l'hora de la sortida del col.le, a la tarda, el Manel surt tot enrabiat per la porta, on l'espera el Lluís, el seu pare.
-No hi ha dret! Ja estic fart! Quina merda!
Obviant per un moment l'exabrupte, el Lluís l'aparta una mica de la resta de mares i pares que esperen els seus fills, li posa la mà a l'espatlla i s'ajup a la seva alçada:
-Se't veu molt disgustat. Et sembla que em pots explicar què ha passat?
-És que el Brian sempre s'està ficant amb mi, i ens pren la pilota al pati, i ens pega...
-Ja ho has explicat a la mestra?
-Sí, però no em fa cas. I a sobre, avui, quan el Brian m'ha donat un cop jo li he clavat una empenta i la senyo m'ha vist i m'ha castigat demà sense pati i m'ha posat una nota a l'agenda..!
No és la primera vegada que el pare del Manel ha sentit el nom del Brian... i mai per a bé. El Lluís respira a fons mentre pel seu cap passen tot de possibilitats d'actuació: esperar que surti el Brian dels nassos i dir-li que no s'acosti més al seu fill, parlar directament amb els pares del Brian a veure com carai eduquen el seu nen, entrar i demanar per la directora, escriure una nota de resposta a l'agenda que deixi clar a la professora que no sap fer la seva feina... Torna a respirar i parla al seu fill:
-Ara entenc que estiguis enfadat. Fins i tot -somriu- entenc que se t'hagi escapat una paraulota, perquè et deu haver semblat molt injust, tot plegat. Crec que el millor que podem fer és anar cap a casa, berenar, i després, amb la mama, ja ens mirarem aquesta nota. D'acord?
Més tard, el Manel i els seus pares estan mirant la capsa de sabates on el Manel hi té uns capolls de cucs de seda.
-No estan trigant molt en obrir-se? -pregunta la mare.
-No... És el temps normal -respon el Manel, posant-se en "mode expert".
-Vols dir que no sortirien abans si obríssim una mica el capoll -pregunta el pare.
-I ara! No! Llavors no estarien prou fets i no sobreviurien..! -assegura espantat el Manel.
La mare li diu:
-Tens raó, fill. Deu ser millor que se'n surtin per ells mateixos, no? -li pica l'ullet al seu home, que diu:
-Ah, sí! Ja t'hem signat la nota conforme l'hem vist. Què pots fer amb aquest nen tan plasta? Sembla que tornar-li l'empenta no ha acabat de funcionar...
El Manel fa cara d'haver-hi pensat:
-Li diré a la senyo que ho sento, i al Brian que no em torni a donar cops. A més, la veritat és que no té amics, i quan estem tots junts el màxim que fa és intentar treure'ns la pilota, però s'acabarà cansant, i anirà a molestar algú altre...
El Lluís i la seva dona es miren. Potser no és la solució que ells haurien triat... però és el Manel qui ha de trencar el seu capoll des de dins!