Aquesta és una pel·lícula d'animació per a adults que tracta, de manera agredolça, el tema de la vellesa i les conseqüències que poden tenir les malalties degeneratives, com l'Alzheimer. El protagonista, Emilio, director de banc jubilat, arriba a una residència de gent gran quan la seva família ja no pot cuidar-lo a casa. La trista realitat d'aquest lloc se li fa una mica més entretinguda gràcies al seu company d'habitació, en Miguel, un argentí cínic i divertit que coneix tot i tothom, i que sobreviu intentant aprofitar-se de cada situació. Aquest dos personatges representen la lluita per no deixar-se engolir per la sensació de buidor d'acabar la vida en un geriàtric. La filosofia de vida d'en Miguel, tan realista i de sentit comú, és "pots seguir pensant que tot va bé (i no veure el que passa) o pots afrontar la realitat". Per a ell, això suposa, no només resignar-se, sinó actuar.
Inspirada en personatges reals, aquesta història plena de tendresa, i també molt dura, ens apropa el drama que suposen les demències en general i la pèrdua progressiva de la memòria i com, paral·lelament, es va esvaint pròpia identitat.
Enmig d'aquesta realitat, l'únic que pot donar sentit a la vida és la generositat i l'amistat com a autèntica estimació. Miguel representa especialment aquests valors: és capaç de fer feliços els seus companys amb petits detalls i, per amistat, ajuda a l'Emilio fins al final, quan aquest ha de pujar a la temible planta superior, que és el pis dels malalts assistits, perquè ja no sap ni menjar sol.