Avui els noies de 3r de l'ESO han entrat esverats, ja de bon matí. En Carles tenia classe de mates amb ells, però ha hagut de parar i preguntar què passava.
S'ha fet el silenci i tots es miraven l'Àlex, que feia cara de contrariat.
- Digues-li, Alex. Ho acabarà sabent tothom si venen els teus pares a parlar amb la dire.- li ha dit la Gina, que és molt amiga seva.
- Doncs, que ahir, en sortir de bàsquet, uns...- (i canvia la paraula que anava a dir, en veure la cara del professor)- uns... imbècils em van atracar i em van robar el mòbil!
- Caram! Et van fer mal? Et van amenaçar?
- No, però eren tres, em van rodejar i em van posar una navalla al coll. Tot va anar molt de pressa: jo no vaig saber què fer i els vaig donar els quatre euros que portava i el mòbil.
- Ho vas dir a casa, suposo? Ho has denunciat als mossos?
- Sí, sí... quan vaig arribar a casa ho vaig dir i el meu pare em va acompanyar a la comissaria i vam fer la denúncia, però ja ens van dir els mossos que el mòbil no el tornaré a veure, i com que no els vaig poder descriure gaire els.... els que em van atracar, doncs que res! Que cap a casa, i "tranqi, tio", que et fots...i ....
- Sí que em sap greu - El talla en Carles- És una experiència ben fomuda perquè et deixa amb el sentiment d'impotència.
- Com pot ser que els mossos no puguin fer-hi res?!- Interromp cridant el Joel- Doncs ja ho farem nosaltres! Avui quan sortim de bàsquet rastrejarem la zona i si trobem un paio d'aquests li partirem la cara i ...
- Ep, Ep! Joel, tranquil! - Torna a tallar el profe de mates- S'entén que avui ens surti la ràbia i per això és bo parlar-ne. Però ja saps que "del dit al fet..."
- Però, profe....
- Això no és just!
- Doncs els meus pares diuen que...
- El que hauríem de fer....
Tota la classe es posa a parlar alhora, esverats, indignats! Uns proposen venjança, altres només criden insults, altres clamen per organitzar-se... la Gina sembla que és l'única que està per l'Àlex.
En Carles s'apropa al noi i li diu:
- Àlex, m'ha semblat sentir que els teus pares en venen a parlar amb la directora, no?
- Sí...
- Estigues segur que tant l'escola com els pares t'ajudarem en tot el possible.- I adreçant-se a tota la classe, diu:- I vosaltres, ara us tranquil·litzeu, si us plau, i continuem la classe. Segur que en podreu parlar amb la tutora aquesta tarda.