La Maria és mare de dos fills: en Xavier i la Núria, de 10 i 8 anys, respectivament. Ara fa dos anys, la seva parella i pare dels seus fills va morir en un accident de cotxe. La Maria, després de passar per aquest tràngol tan trist, ha volgut continuar venint a les trobades FEAC de l'escola. Per a ella és "irrenunciable". Quan li demana ajuda a la seva mare, l'àvia d'en Xavier i la Núria per venir a casa a fer de cangur dels nets, la bona dona li diu amb tota la bona intenció...

- Maria, vols dir que et convé anar a una altra reunió a l'escola? No és que no vulgui venir a casa teva a ajudar-te. Ja saps que m'encanta sopar amb els meus nets. Però jo preferiria que anessis al cinema, al teatre o a ballar. Et convé distreure't...

- És que no és ben bé una reunió d’escola...

- Doncs si vols que et digui la veritat, tampoc no et convé anar a escoltar una conferència, que serà una llauna.

- No t’amoïnis, mare, que per a mi anar a aquestes reunions és d'una gran ajuda. A l’espai FEAC em sento acompanyada, compresa, i és el lloc on puc buidar el pap quan em sento confosa o desorientada. Tinc plena confiança en l'equip FEAC de l'escola, tant els pares com els professors són capaços de fer-me costat i ara més que mai; això em fa molta falta.

- Noia, si és així, ja pots comptar amb mi tots els cursos -diu l’àvia convençuda. Saps que faré? -diu la Maria a la seva mare-. A partir d’ara, quan torni t’explicaré el tema que haurem treballat, estic segura que a tu també t’agradarà parlar-ne.