El protagonista d'aquesta deliciosa pel·lícula, Tatischeff, és un mag trist que, l'any 1959 a Paris, veu com el món de l'espectacle, que és la seva vida, canvia radicalment quan s'estén la moda dels concerts de rock per a adolescents o dels grans musicals. Aquest és el punt de partida d'una història intimista, amb un argument que va crear el genial director Jacques Tati i que ha estat recuperat per la seva filla i dibuixat de manera preciosa per Chomet.
El protagonista és un personatge entranyable i senzill que, en el seu viatge per diverses ciutats tot buscant feina, tindrà la sort de conèixer l'Alice, una noia pobra que fa la neteja al petit hotel on actua Tatischeff, i que serà capaç de veure el millor d'ell i d'estimar-lo com si fos el seu pare: junts viatgen a Edimburg i allà tindran noves oportunitats de treball i de vida. Ella creu que ell realment té poders màgics i aquesta fe una mica ingènua de la noia fa que el mag recuperi la seva autoestima. El vincle afectiu entre ambdós és entranyable i ple de tendresa.
Al llarg de la pel·lícula es van plantejant temes fonamentals com el pas del temps i la seva irremeiable acció modificadora de la realitat; la reacció de les persones davant d'aquest pas del temps (el plantejament agredolç d'aquesta història, basat en el desencís i una certa impotència del protagonista, que ha d'afrontar la seva decadència física i professional, transmet finalment una mirada innegablement positiva); l'estimació com a força fonamental de la vida i com a energia que fa possible, per sobre de tot, la dignitat de les persones; al capdavall, en el transfons de tot plegat, es presenta un eix temàtic que és l'optimisme profund, la mirada que considera que tot es pot millorar.