La pel·lícula és el relat de com Albert, el duc de York, (que després seria el rei George VI, pare de l'actual reina Isabel) va superar el seu defecte de parla gràcies a l'ajuda d'un logopeda australià, Lionel Logue. Aquesta anècdota real (tot i que conté algunes imprecisions històriques) serveix per fer un retrat molt interessant dels dos protagonistes i de la seva relació.

El duc de York és un personatge complex, amb una infància dura i sense estimació, que comença insegur i que té por a assumir la responsabilitat que li cau a sobre: acceptar la corona anglesa quan abdica el seu germà, el famós Eduard que va renunciar a ser rei per casar-se amb l'americana divorciada Wallis Simpson. Albert, el protagonista, després, representarà la capacitat de superació personal, l'esforç i la perseverança per aconseguir allò que desitja.

El logopeda és un professor que fa servir mètodes poc ortodoxes, però que demostra un profund respecte pels seus alumnes, independentment de la seva categoria o posició social. Intenta esbrinar com és la persona, amb una gran capacitat d'escolta activa: sense forçar-lo, però amb fermesa "educadora", deixa que el príncep vagi fent sortir tot el que porta a dins seu; confia en la seva vàlua (diu que ha fet l'esforç de "tornar-li la fe en la seva pròpia veu") i l'ajuda a construir la seva autoestima ("Vull que s'adoni que no pot governar-lo el temor", "Aquest home podria arribar a ser realment gran: em desespera!").

De fet, passa de ser logopeda a ser psicoterapeuta, i després es converteix en un autèntic amic del futur rei.