Aquesta és la història de dos nens danesos de 10 anys (l'Elies i el Christian, que es fan amics a l'escola) i les seves famílies. El pare de l'Elies és metge, treballa en un camp de refugiats a l'Àfrica i està separat de la seva dona. El Christian acaba de perdre la seva mare (que ha mort per un càncer) i té dificultats de comunicació amb el seu pare.
Els temes que planteja la pel·lícula són molt interessants: d'una banda, el tema de la violència en el nostre món i la possibilitat d'actuar pacíficament de debò; d'altra banda, el tema de la comunicació humana en les relacions i, específicament, les relacions familiars.
Anton, el metge, és un defensor convençut de la no violència i ho demostra fermament, tant a la seva vida a l'Àfrica (envoltada de la crueltat dels "senyors de la guerra"), com davant del seu fill, no deixant-se provocar i intentant que el nen entengui que el comportament agressiu no demostra que dominis la situació ni que siguis millor que l'altre. Però l'Elies pateix bullying a l'escola, i el seu amic Christian el vol convèncer que la venjança és la solució i que no respondre la provocació és una covardia.
Finalment, Anton aconsegueix transmetre als dos nens la idea que l'estimació i el respecte profund per la dignitat humana són les úniques maneres de relacionar-nos que ens fan créixer com a persones i que contribueixen a fer un món més humà.