Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
--Pau a vosaltres. Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
--Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:
--Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas! Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era.
Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres. Després diu a Tomàs:
--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. Tomàs li va respondre:
--Senyor meu i Déu meu! Jesús li diu:
--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Els deixebles tenien les portes tancades... Davant la pèrdua ens pot més la por i l’enuig o la fe en Jesús ressuscitat?
De quina manera ens pot ajudar la fe en Jesús a acceptar la pèrdua dels éssers estimats i superar el dol amb major facilitat?
Tomàs no creia perquè no veia... Per què ens costa tant acceptar els plans eterns de Déu per a nosaltres centrant-nos, la majoria de vegades, en la nostra existència terrenal?