Era un home com tots els altres.

Una nit, de sobte, van trucar a la seva porta. Quan va obrir... es va trobar amb els seus enemics. Eren diversos i venien a buscar-lo. Li van lligar les mans i se'l van endur. I a la presó va començar la seva vida de mans lligades.

Li van dir que així era millor, que amb les mans lligades no podia fer res dolent. I van anar deixant guardians a la porta.

Al principi es va desesperar i va intentar trencar els lligams.

Quan es va convèncer que els esforços eren inútils, va maldar per acomodar-se a la nova situació. A poc a poc va aconseguir sobreviure, fins i tot amb les mans lligades.

I va arribar a creure que, efectivament, era millor viure amb les mans lligades. Gairebé podia considerar-se un home afortunat. Estava ja tan acostumat als seus lligams...

Un dia els seus amics van sorprendre els guardians i van trencar els lligams de les seves mans. "Ja ets lliure", li van dir. Però havien arribat tard: les mans de l'home estaven totalment atrofiades i mai podrien ser ja unes mans lliures

Carlos Giner  (webdepastoral)