Fa uns anys vaig llegir aquest article a la web de Jorge Bucay. Avui la web de l'autor ja no existeix, però per sort he pogut recuperar i traduir el text que ara us ofereixo.

Moltes persones tenen un amant i d’altres voldrien tenir-ne. També hi ha qui no en té perquè no el vol i qui en tenien i el va perdre, o decidí perdre’l. Misteriosament són, normalment, aquests dos darrers grups els que més venen a la meva consulta per dir-me que estan tristos o que pateixen diferents símptomes: insomni, manca de voluntat, pessimisme, crisis de plors o els dolors més diversos.

Expliquen que les seves vides transcorren de manera monòtona i sense expectatives, que treballen només per subsistir i que no saben en què ocupar el temps lliure. En definitiva, estan realment desesperançats. Abans d’explicar-m’ho ja han visitat d’altres consultoris, on varen rebre la condolença d’un diagnòstic segur: depressió; sempre acompanyat de la recepta de l’antidepressiu de torn.

Jo, després d’escoltar-los atentament, els dic que no necessiten un antidepressiu, que el que realment els cal és un amant. És increïble veure l’expressió dels seus ulls quan reben el meu veredicte. N’hi ha que pensen: com és possible que un professional ens deixi anar alegrament un suggeriment tan poc científic? Fan un silenci decorós, miren el rellotge esperant la fi de la consulta i es retiren per sempre. També n’hi ha que, escandalitzats, s’acomiaden en aquell mateix moment i tampoc tornen mai més.

Als que decideixen quedar-se, els facilito la següent definició: «Un amant és qualsevol cosa que ens apassioni, que ocupi el nostre pensament abans de quedar-nos adormits i també allò que, a vegades, no ens deixa dormir. El nostre amant és allò que ens distreu del nostre entorn, el que ens fa saber que la vida té motivació i sentit.»

Un amant pot ser la nostra parella, si ens animem a trobar-lo en ella. En altres casos és algú que no és la nostra parella. També el podem trobar en la investigació científica, en la literatura, en la música, en l’esport, en la feina quan és vocacional, en la necessitat de transcendir espiritualment, en l’amistat, en la bona taula, en l’estudi o en el plaer obsessiu d’una afició que ens monopolitza cada moment lliure. En fi, és algú o alguna cosa que ens pertorba la consciència fins al punt de dibuixar-nos un somriure apartant-nos, encara que només sigui per un moment, del trist destí de sobreviure.

Sobreviure és durar, i en el fons està governat per la por a viure de veritat. És dedicar-se a espiar com viuen els altres, és prendre’s la pressió, deambular per consultoris mèdics, prendre remeis multicolors, allunyar-se de les gratificacions, observar amb decepció cada nova arruga que ens torna el mirall, amagar-nos del fred, de la calor, de la humitat, del sol, de la pluja i de les emocions fortes. Durar és postergar la possibilitat de gaudir avui, servint-se de l’incert i fràgil raonament que, potser, ho puguem fer demà.

Si us plau, no t’esforcis a sobreviure, busca’t un amant! Sigues tu mateix l’amant d’algú o d’alguna cosa. Sigues el protagonista de la teva vida. La mort arribarà; al capdavall, la mort té bona memòria i mai s’ha oblidat de ningú. Mentrestant, i sense dubtar-ho, busca’t un amant! La tragèdia no és morir, la tragèdia és no animar-se a viure. La psicologia, després d’estudiar molt, va descobrir quelcom de transcendental: per viure feliç, actiu o satisfet cal tenir un motiu. A aquest motiu jo l’anomeno un amant. Cal anar de parella amb la vida i cal estimar-la amb la passió dels qui estan autènticament enamorats.  

Jorge Bucay (blog d’en Jordi Canals)