Un grup de vint-i-cinc joves, nois i noies estudiants de batxillerat que participen en les activitats de formació de la seva parròquia, acompanyats dels seus catequistes, ha viscut tres dies de convivència en una casa de colònies, amb alguns moments forts que s’apropaven al format d’un recés. La trobada oferí tres espais d’experiència religiosa que permetien un aprofundiment en la pròpia vivència espiritual, afavorint alhora un apropament a Déu. El primer va ser una excursió de dos en dos, seguint un itinerari i conversant a partir d’un qüestionari. El segon se centrà en la celebració de l’eucaristia a l’aire lliure, al costat d’una creu falcada amb pedres per ells mateixos, quan el sol es ponia. Trobada comunitària amb Jesús entorn la seva taula, que colpia i no deixava indiferent. El tercer espai va ser la pregària de la nit, a la capella, davant el Santíssim, amb cants, silencis, lectura de la paraula de Déu, pregària... En acabar, cadascú anava marxant amb el bagatge de l’impacte del que havia viscut.
El darrer dia, abans de partir, cadascú va expressar com havia viscut l’experiència i el seu moment espiritual. Ho feia així un dels nois: “He vist com aquests dos anys, al grup de la parròquia, m’han canviat la vida, m’han apropat a Jesús. He après a pregar i a tenir bona amistat amb Déu, a qui experimento com un amic que m’estima sense límit. Aquest cap de setmana torno renovat i renovat el cor. També he fet un reset del meu dia a dia perquè el vull recomençar des del punt de vista de Déu. El grup m’hi ha ajudat força”.
“Mira, soc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi” (Ap 3,20). Cadascú haurà fet el seu procés personal, aprofundint en el coneixement de Déu i en la definició de cap a on porta. Ha estat, també, un temps de pregària, de contemplació activa i bàsicament de vivència de la presència i proximitat del Senyor que, de ben segur, ha fet més dòcils a les seves crides, les petites i les grans. Temps de revisió i de propòsits perquè la vida sigui més evangèlica. Una experiència que tant de bo poguessin viure molts joves. Molts aparells necessiten un reset per funcionar millor. Molts de nosaltres, com el jove de les convivències, també hauríem d'aprofitar l’inici d’un nou any per "reiniciar-nos" i recomençar.
Enric Puig Jofra, SJ
De quina manera sentim la CRIDA de Déu com a pares, mares, educadors, educadores?
Dediquem temps, a nivell personal i com a família, a aturar-nos i posar-nos davant de Déu?
Podríem compartir un moment “d’aturada i trobada familiar” que hagi estat SIGNIFICATIU en les nostres vides? Per què ho va ser? Déu hi va ser present d’alguna manera?