Fa uns moments ha acabat la missa dominical a l’església parroquial. La nau del temple es va buidant. Era plena i només hi resten un matrimoni, encara jove, amb els seus tres fills d’entre sis i tretze anys. Estan pregant. Ho deixa clar la seva actitud de recolliment. Passada una estona, surten i saluden el rector. El pare declara: “Aquesta setmana comença el curs i els nostres fills retornaran a l’escola. Parlant-ne amb ells, vàrem comentar el temps de vacances que acaba i com s’ho han passat de bé ells i tota la família. És per això que vaig suggerir que avui havíem de donar gràcies a Déu, especialment per com hem gaudit aquestes darreres setmanes, per tot el que ha posat al nostre abast i demanar-li perdó per si en algun moment no hem estimat prou o no hem estat a l’alçada dels seguidors de Jesús”.

La vida amagada de Jesús, Fill del Pare, nascut en una família de Natzaret, és un referent per als homes i dones –infants, joves i grans- que l’han seguit i el seguim i que, confiant en la seva ajuda, intentem testimoniar el que ens va ensenyar amb les seves paraules i amb els seus fets, recollits en els evangelis. És el mestratge de Jesús, on podem trobar moments de silenci, de joia i de festa, una manera de fer i de viure, d’acolliment  i conversa, de treballar i de servir, una manera d’actuar nova, també la manera de pregar... El nostre Natzaret de cada dia és una possibilitat de vida i de testimoniatge evangèlics.

La vida de família, com la de Josep, Maria i Jesús, és una possibilitat òptima per conèixer i viure aquests referents de vida plena. Jesús infant es va iniciar en la vida religiosa del seu poble en el marc familiar i en la comunitat jueva a la qual pertanyien. També ho fan els fills del matrimoni esmentat. Resen en família, a partir dels fets de la vida quotidiana. La seva pregària és de lloança pels beneficis rebuts i de petició per l’activitat escolar que s’apropa. Avui resen junts a l’església parroquial –se senten membres de la comunitat-, d’altres vegades ho fan a casa, també quan van d’excursió, fins i tot dins el cotxe. “Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes” (Lc 2,51-52). Que els fills creixin amb el favor de Déu i dels homes: això desitgen confiadament els pares del nostre relat amb els esforços que esmercen i la pregària que els acompanya.

Enric Puig Jofra, SJ