Aquesta història va passar en un poblet de muntanya. La Laia feia dies que no anava a escola. Estava molt malalta i els pares l'havien ingressat en un gran hospital de la ciutat.

La mestra i els companys de classe estaven ben preocupats i volien anar-la a veure, però era molt lluny. Finalment, un dia van decidir d’escriure-li unes ratlles.

Tots n’hi van aportar la seva: l'Aleix va fer un dibuix molt divertit, la Soraia va escriure una endevinalla, en Marc i en Sergi, que eren bessons, van escriure la lletra de l'última cançó de moda i la Sílvia -que era la que tenia més bona lletra- va escriure-hi tot allò que els altres volien explicar.

Al cap d'uns quants dies, la mare de la Laia va telefonar a la mestra per donar-li les gràcies i dir-li que encara hauria d'estar-hi molts dies a l'hospital.

Va passar força temps, però cada setmana els companys de la Laia enviaven un sobre amb escrits, dibuixos, acudits, fotos...

Finalment, un dia, la mare de la Laia va anar a l'escola a parlar amb la mestra i amb tots els nois i noies.

- Tinc una bona notícia, la Laia ja és a casa. Està molt millor.

- Visca! -van cridar tots.

- Avui l'anirem a veure -van dir els bessons.

- Quan vindrà a escola? -va preguntar un altre.

La mare els va dir que encara trigaria uns quants dies i que, de moment, no l'anessin a veure. Es van quedar molt estranyats però, quan la mare va marxar, la mestra els va explicar que el tractament que havien fet a la Laia havia estat molt fort i que li havien caigut tots els cabells. Per això li feia vergonya que la veiessin així. Els nens i nenes van pensar què podien fer i van decidir escriure-li.

Laia, estem molt contents que estiguis millor i ja siguis a casa. Volem que vinguis a l'escola. T'estimem i et trobem a faltar molt. Tots et fem una abraçada i un petonàs molt gran i sorollós.

Van portar la carta a casa de la Laia i la van deixar a la bústia. Després van començar a pensar que el dia que la Laia tornés a l'escola havien de fer alguna cosa especial. La Laia hi va anar la setmana següent. Estava molt pàl·lida i portava una gorra de llana de coloraines. Primer hi va haver moltes abraçades i després van arribar les sorpreses. A la pissarra, unes lletres ben grosses deien "BENVINGUDA LAIA". Al voltant hi havien dibuixat flors, papallones, insectes, globus i fins i tot una sargantana.

L'Àlex li havia portat una baldufa que s'estimava molt. Els bessons li van regalar una capsa de sabates, amb la tapa foradada, plena de cucs de seda i la Sílvia va portar fulles de morera perquè en mengessin. En Sergi va dur una coca que havia fet amb l'ajuda de la mare. Tots havien portat alguna cosa: un conte, una goma d'esborrar en forma d'elefant, un paquet de xiclets...

De sobte es van adonar que la Sílvia no hi era. Va arribar al cap de poc amb una gorra de llana de coloraines al cap.

- Què t'ha passat?

- No res, he estat pensant què podia fer per la Laia i m'ha semblat bé fer-li costat.

La Sílvia es va treure la gorra i tots van poder veure que s'havia tallat els cabells. Quin desastre! S'havia deixat un cap horrible, amb cabells ben curts de totes mides. Després d'un primer moment de sorpresa, tots van esclafir a riure i la van aplaudir. L'endemà la Laia i la Sílvia va seure a classe de costat i totes dues sense la gorra.

  webdepastoral (autor desconegut)