M’explicava un noi d’uns vint anys que la seva mare, quan era infant, l’havia iniciat en una devoció: fer una visita a Jesús a la capella del Santíssim, on es guarda el pa consagrat, l’eucaristia, presència de Jesucrist entre nosaltres. Anar a passar una estona davant el sagrari de l’església parroquial o d’alguna altra església que es trobessin en algun desplaçament o passeig per la ciutat per fer companyia el Senyor durant una estona. “La mare”, em deia el xicot, ”m’indicava que em senyés com ella m’havia ensenyat, que el saludés com a un amic, que fes una estona breu de silenci per sentir-lo a prop i que després parlés amb Ell, que fes pregària i que acabés amb el Parenostre. La mare em deia que allò era com anar de visita, però una visita important. Anar a veure Jesús. A vegades hi anava sol o amb algun amic, quan sortíem de l’escola. Més gran, a l’adolescència, vaig deixar de fer-ho. Ara he tornat a anar-hi, a vegades amb la noia amb qui surto, a la parròquia o a l’església d’un poble o a alguna ermita, quan anem d’excursió.” “Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos” (Mt 26,26). El culte a l’Eucaristia, reservada perquè pugui ser venerada pels fidels, és una bona possibilitat per apropar-se a Jesús. La visita al Senyor en el sagrari, anar a trobar Crist, és una devoció antiga i arrelada. L’adoració silenciosa a la presència misteriosa de Jesús entre nosaltres -enmig nostre perquè ens estima- continua significant el reconeixement al seu lliurament a nosaltres per Amor. Acollir Jesús en l’Eucaristia és acollir-lo a Ell mateix. Fer companyia a Jesús en l’Eucaristia és fer-li companyia a Ell mateix. Anar a trobar Jesús en la contemplació, en l’adoració, és un reconeixement de la presència real de l’Amor de Déu entre nosaltres. Una presència dinàmica, que actua en les persones, les transforma, les referma en la missió de fe, de ser testimonis, les enforteix en l’Amor i les impulsa al servei, especialment entre els més necessitats, perquè la visita freqüent fa més natural veure en els altres el rostre de Jesús per tal que esdevingui realitat que “tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.” (Mt 25,40)  

Enric Puig Jofra, SJ