Un centre universitari promou diferents accions de voluntariat. Una d’aquestes accions és amb interns del centre obert d’una penitenciaria. Són interns que ja gaudeixen del tercer grau i que, per tant, surten a treballar, per bé que han d’anar a dormir al centre. Alguns són analfabets i són molts els que tenen greus mancances educatives i culturals. Els universitaris els ensenyen a llegir, escriure, multiplicar, etc. En el cas dels estrangers, els ensenyen castellà i català. Els educadors del centre valoren molt el temps que gratuïtament dediquen aquest nois i noies als interns, perquè els fan experimentar que algú es preocupa d’ells de forma totalment altruista i, de retruc, millora molt l’autoestima dels interns. Tenen en gran consideració aquesta col·laboració, i no s’han estat de manifestar-ho al professor de la universitat, encarregat dels voluntaris, en acabar el curs. Ultra valorar i agrair aquest servei al grup concret que l’ha desenvolupat i manifestar el desig que segueixi l’any vinent, assenyalen la bona relació establerta amb els interns i la força amb què transmeten l’entusiasme i l’esperit que els motiva. “La tasca del voluntariat és molt important, en el centre. Ho valorem moltíssim i els interns ho agraeixen molt. No estan massa acostumats a trobar persones disposades a donar generosament el seu temps, capacitats, il·lusió i coneixements. Es modulen conductes i es transmeten valors”.

Cada anada d’aquest grup de joves al centre és una alenada d’aire fresc i posa uns rostres concrets al text de l’Evangeli i a les paraules de Jesús: “Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè (...) era a la presó, i vinguéreu a veure'm. Llavors els justos li respondran: Senyor, (...) ¿Quan et vam veure (...) a la presó, i vinguérem a veure't? El rei els respondrà: Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu” (Mt 25,34-40). Ensenyar, acollir i estimar als joves interns perquè creixin, fent present el “aixeca’t i camina” (Mt 9,5). Pels joves universitaris: aprendre, sentir-se acollit, estimat i, també, créixer. Tots embolcallats per l’amor de Déu.

Quan moltes veus insisteixen en les tenebres del futur per als nostres joves, és bo recordar que, mentre hi hagi gent que estimi, el món està salvat. I ara el temps de vacances pot ser temps de propòsits per al curs que s’acosta. Molts  serveis esperen voluntaris. Voluntaris de l’Esperit. Per créixer ajudant a créixer i ajudant a fer créixer l’esperança.

                                                                                               Enric Puig Jofra, SJ