Matí d’un dia feiner del temps de vacances escolars. Estació del metro. Un grup nombrós d’infants d’uns sis i set anys es concentra davant les portes  mecanitzades d’accés a les andanes. Els acompanyen un monitor i una monitora. Agrupen els infants de tres en tres. La monitora porta la targeta de transport públic a la mà i, cada vegada que l’introdueix en el lloc adequat i les portes s’obren facilitant el pas, insta un dels grups d’infants, amb veu comminatòria, a passar corrents. L’operació dura força estona i la infracció es reitera unes quantes vegades. L’actuació d’aquests monitors fa pensar. I sabeu el més trist? Que molt possiblement estan convençuts que el que fan no està mal fet, i fins i tot trobaran arguments per justificar-ho perquè, segons com, està “ben vista” la transgressió d’una norma tan senzilla com pagar el bitllet, i acaba formant part d’un estil de fer aparentment “espavilat”, quan en realitat és profundament insolidari. Ben segur que en els cursos de formació que han seguit els han parlat de la seguretat dels infants, del monitor i la seva actuació com a referència exemplar, de l’educació en valors, del civisme... Quina llàstima perdre una oportunitat tan bona com la que tenien a l’abast amb aquest desplaçament en transport públic! L’educació descansa en darrer terme en la figura de l’educador, que posa rostre concret a uns valors i esdevé referència i model a imitar.

Arribat a l’estació de destinació, en sortir de la boca del metro, un altre grup d’un casal esperava per creuar el carrer. El semàfor estava en vermell, no venia cap vehicle. Un adult travessava, algun dels infants s’inquietava. Els monitors, amb les paraules i l’actitud, encarnaven paciència i respecte a la norma. Quan l’indicador es posà verd, travessaren de pressa, però sense atropellar-se. Es va reforçar un aprenentatge ben positiu. Hi ha molts monitors i monitores que treballen bé.

“Recomana als joves que tinguin seny. Sigues en tot un model de bones obres: de doctrina íntegra, de dignitat, de paraula sana i incontrovertible” (Tt 2,6-8). Els monitors també tenen models als quals referir-se: els monitors que els acompanyaren quan eren infants, els que han adquirit ja una experiència reeixida... Els monitors cristians poden girar la mirada vers Jesús, bon monitor i bon mestre.                                                                                                              

Enric Puig Jofra, SJ