La lectura de l’Evangeli de la Missa del gall recull el relat senzill i alhora sublim del naixement de Jesús. Relat, també, dels pastors que viuen al ras, guardant les ovelles. Són els humils, de cor obert i amb espai per acollir la notícia, acollir l’Infant i acollir els altres. El seu Advent, esperant el Messies, ha acabat. Reben amb esglai l’anunci de l’àngel i, coneguda la gran nova del naixement del Salvador, es posen, diligents i amb alegria, en camí. Per ells, no quedarà pas.  

Molts de nosaltres hem oblidat la pobresa, o volem ignorar-la, i ja no sabem què és viure al ras. Malgrat que ben a prop nostre hi viuen força persones. No ens posem en marxa amb prou diligència i entusiasme per trobar Jesús, per trobar l’altre amb prou joia i confiança. Tenim el cor molt ocupat per coses supèrflues o per falses seguretats. Tal vegada hem perdut la senzillesa que ens permetria meravellar-nos, o ens l’hem deixat prendre per esperances fugisseres i per miratges enlluernadors. Escoltant falses profecies, hem relativitzat els ensenyaments rebuts i, fins i tot, hem fet riota del misteri, de la pietat, de les devocions. Pensem que ho sabem i ho tenim tot: res no ens pot sorprendre. En moments d’enyor i d’absència de sentit ens excusem en el context, en les circumstàncies, en els condicionaments externs. La buidor ens corseca encara que visquem en l’opulència. D’altres, però, encara tenen capacitat de viure al ras, de posar-se a caminar i de viure amb austeritat i senzillesa. Treballant cada dia per viure amb dignitat, ells i els seus; comprometent-se per una bona causa de servei, amb els propers o amb els qui són lluny; sent fidels als compromisos adquirits, personals, familiars, socials; en la fidelitat a les persones sigui en el matrimoni, la família, la vida social o política... Sempre construint el Regne.  

Voleu dir que en el que veiem al nostre entorn, en el que ens diuen els mitjans de comunicació, darrera de les moltes informacions que rebem, no hi ha l’àngel que ens anuncia que ens ha nascut el Salvador i ens convida a posar-nos en camí per arribar a ser homes i dones de bona voluntat, dels qui estima el Senyor? “A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum” (Lc 2,8). En aquestes festes de Nadal, deixem-nos envoltar per la llum de la seva glòria. Buidem el nostre cor del que sigui superflu, encara que sigui lluminós, i així el podrem omplir de la Llum veritable... i serem dels primers en arribar a la cova!

Enric Puig Jofra, SJ