En una conversa amb un professor d’Educació Secundària, comentàvem la pluralitat de referents que incideixen en els infants i joves que cada dia omplen les aules dels centres educatius. Els joves, conscientment o inconscient, busquen referents. En el seu entorn persones properes, o que casualment s’hi introdueixen en el cercle més habitual, esdevenen referents. També els mitjans de comunicació o la xarxa ofereixen possibilitats. I llavors ens fem la pregunta: els professors podem esdevenir referents?  

Una pregunta a la qual segueixen d’altres: els podem ajudar a tenir un cap ben estructurat? Els podem ajudar a educar la intel·ligència amb sentiment? Els podem ajudar a veure com és d’empobridora la postura d’abandonar-se i seguir el que sembla que fa tothom? Els podem ensenyar que sense els valors instrumentals (com el treball ben fet, la constància i la disciplina) tots els altres valors més “elevats” (autenticitat, solidaritat, honradesa, lleialtat, generositat) no van enlloc ni tenen futur? La resposta és sí. Sí des de l’actuació personal del professor, del mestre, de tots els educadors –s’hi poden afegir aquí els catequistes, els monitors, els caps... i també els pares- quan aspiren a ser un model positiu, engrescador, digne de ser emulat. És a través dels rostres d’aquests educadors amb autoritat moral que s’encarnen els valors al servei del bé i llavors esdevenen virtuts. És llavors quan es pot treballar a l’aula amb rigor i exigència per després poder avaluar amb rigor i exigència.  

En acabar la conversa, el professor em digué: “Som en un context en què l’escola s’hi juga el seu prestigi. I els professors, el prestigi professional i personal, perquè el problema no és perdre el prestigi davant els altres; el problema seria perdre’l davant de mi mateix”. També Simó, quan Jesús li diu que cali les xarxes, li respon: “Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.” (Lc 5,5) Dubtes i cansament, però confiança en Nostre Senyor. Confiança recompensada perquè “van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven” (Lc 5,6). I una proposta plena d’il·lusió: “D’ara endavant seràs pescador d’homes” (Lc 5,10).        

Enric Puig Jofra, SJ