Diada de Reis. Tal dia com avui, l’any passat, una nena de deu anys i el seu germà de set es llevaren de bon matí i anaren de dret cap al lloc on els Reis els deixen habitualment els regals. Observaren que la galleda amb aigua per als camells era buida i la caixa de galetes que havien deixat per als Reis i els acompanyants, mig buida. S’endugueren, però, una sorpresa en trobar una carta signada pels tres reis que, entre d’altres coses, deia: [...] “Ens ha agradat molt l’escrit que lliuràreu al patge. Ens expliqueu que estudieu força, que no us baralleu i que feu cas als pares. Veiem que sou mesurats a l’hora de demanar coses perquè us han explicat els pares i a l’escola que hi ha famílies que no tenen prou menjar perquè els pares s’han quedat sense feina. Comenteu també que a la parròquia han recollit aliments, i que amb el vostre germà gran, que ja té setze anys, hi portàreu unes bosses de queviures [...] Nosaltres us hem escrit per dir-vos que us hem deixat unes quantes coses -potser no totes les que demanàveu-, perquè ja sabeu que hem d’arribar a tots els nens i nenes i perquè aquest any tenim menys diners. Confiem que us faci contents el que us hem pogut deixar. Quan acabin les festes de Nadal, seguiu ajudant les famílies que passen dificultats. No demaneu més del que necessiteu, aprofiteu el que teniu, no sigueu exigents i seguiu ajudant els que ho passen malament”. El germà gran, de setze anys, somreia amb satisfacció mentre llegien la carta...  

Déu ha fet brillar un estel durant les festes de Nadal. Cadascú sap quan l’ha vist i què ha sentit en el seu cor. És l’estel de Jesús infant que ens convida, a petits i grans, a seguir caminant, a ser millors, a compartir, a estimar, a donar, a viure amb més plenitud, a sortir de la mediocritat, de la vida sense al·licients... “Hem vist com s’aixecava la seva estrella” (Mt 2,2). Convé fer com els mags, no abandonar, superar entrebancs, seguir l’estel i, com ells, donar estimant.      

Enric Puig Jofra, SJ