Els fills d’uns amics –tres- han anat acceptant regals durant tot el dia. Els reis dels pares, dels avis, dels tiets, dels padrins, d’aquella veïna amb la qual tenim tanta relació, de l’empresa del pare... i segueix la llista. A la sala d’estar hi ha trenta-un paquets. Disset estan oberts. La resta, sense desembolicar. Alguns d’aquests aniran a la lleixa alta de l’armari en aquesta condició. Potser a l’estiu tornaran a mans dels infants per ser descoberts, o potser no. Reclosos perdran la seva novetat. Tal vegada els petits destinataris els aportin a la propera campanya de recollida de joguines o potser portaran alguns dels que estan en actiu, ja una mica atrotinats. Voleu dir que aquest és el sentit de la festa del Reis d’Orient?

La festa cristiana de Reis, recordant la visita dels Mags a l’Infant Jesús i els regals que li oferiren, ha esdevingut la festa dels infants, d’antiquíssima celebració. A casa nostra posar les seves figures al pessebre i anar-les avançant cada dia vers el portal, escriure la carta, lliurar-la a algun dels patges, anar a veure la cavalcada... forma part d’un ritual presidit per la il·lusió, la innocència i la tendresa, que ens abasta a tots perquè molt serà que als adults no ens deixin una corbata, un mocador per al coll o un llibre.

Però... en aquesta festa, com en d’altres, la nostra societat ha descobert i desenvolupat una sèrie d’estratègies adreçades al sector infantil i juvenil, al qual considera més com un mercat de consum que no pas com un sector al qual cal ajudar a créixer i madurar equilibradament. És formatiu rebre tants regals alhora? Es crea una situació assumible? Educa en l’austeritat? Els ajuda a valorar les coses que tenen al seu abast?...

Situats en la perspectiva solidària, és una manifestació d’opulència innecessària i ofensiva per als més desafavorits, propers i llunyans? Afavoreix un coneixement lúcid de la realitat? Augmenta les diferències entre les persones, els infants i adolescents en aquest cas, segons les possibilitats econòmiques familiars? Desvetlla actituds favorables a compartir?...

Una darrera reflexió: davant d’aquestes constatacions, no defugim la nostra responsabilitat d’adults, la necessitat de revisar les actituds, els criteris personals i els criteris educatius, la dimensió solidària... Cal tornar al veritable sentit de la festa: “Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es postraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra” (Mt 2, 11).    

Enric Puig Jofra, SJ