En una conversa suscitada en un grup de persones implicades en la vida parroquial es parlava de la dificultat que comporta testimoniar la fe. S’escoltaven, entre altres, aquestes frases: “Les famílies dels infants que vénen a la catequesi són d’origen divers, de nivells culturals heterogenis, de variades economies, de religiositats diferenciades segons la formació rebuda i les experiències viscudes. No és fàcil trobar la manera d’apropar-se a pares i infants”, (una catequista). “No ens podem quedar en el poc interès i poc convenciment d’alguns. Un bon nombre, a més dels que són practicants, dels qui s’acosten a l’hora de les comunions, bateigs i matrimonis tenen una certa inquietud religiosa”, (un membre del grup de preparació al matrimoni). “Ens caldria, però, més decisió per part nostra per escampar la Bona Nova arreu: a la parròquia, a la família, entre els amics i coneguts, els companys de treball, de lleure, d’estudis,... Com ho feien els apòstols amb jueus i pagans d’arreu del món conegut, cercant el diàleg amb les persones”, (una mare de família que col·labora amb la Caritas parroquial). “Per fer-ho de debò, és imprescindible una formació adequada. Necessitem una base suficient, una vida espiritual activa i una actitud propera i senzilla” (directora de cants de la missa d’onze). “Sovint callem, per un fals respecte o per por a ser mal interpretats, a l’hora de manifestar la nostra opinió com a cristians”, (una altra catequista)...
Potser heu escoltat frases com aquestes i fins i tot participat en converses en les quals les heu o s’han formulat. Les qüestions descrites se susciten en múltiples ocasions i en grups diversos. Convé tenir presents les paraules de Jesús: ”Els digué: Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat” (Mc 16,15). Els cristians som testimonis del Crist arreu del món. La nostra vida ha de fer present la manera d’actuar de Jesús i ser-ne un bon exemple i referent, malgrat les febleses i limitacions personals. Les nostres paraules comunicant el que deia, esdevindran anunci. Aquesta és la dimensió missionera de la nostra fe. Parlar-ne sense por sempre que sigui possible i convenient, en especial als infants i joves. L’Esperit actua en nosaltres.
Especial interès mereix la nostra formació que ens donarà les paraules adequades, la vida interior i la pregària que apropen al Qui hem de testimoniar i els sagraments que ens enfortiran davant les pors i dificultats. Per sobre de tot, estimar l’altre, reconèixer-hi la germana o el germà. Som-hi!
Enric Puig Jofra, SJ
És fàcil apropar-se als mestres, pares, nois i noies... a les nostres escoles?
Som capaços de compartir i testimoniar allò que és fonamental per a nosaltres?
Parlem de tot amb llibertat o hi ha temes “tabú” en les nostres vides (religió, política, sexe...)?