Un jove universitari de vint anys ha participat en una tanda d'exercicis espirituals amb altres joves, tot aprofitant cinc dies de les darreres vacances de Nadal. Recollint l'experiència, escriu: "Em vaig trobar fent exercicis perquè una amiga de la colla me'n parlà. Un cert interès ja el tenia, perquè feia més d'un any que em sentia força buit. Missa alguns diumenges -que s'anaven espaiant-, pregava esporàdicament i amb certa rutina, feia un voluntariat amb persones de la tercera edat... però em faltava alguna cosa. En determinats moments em preguntava pel sentit de la meva existència, veia que la meva vida cristiana estava aturada en la catequesi de confirmació i no sabia què fer, veia que els dubtes sovintejaven i no m'inquietava massa... Per altra banda, em sobtava el testimoni de fe d'algunes persones més grans que jo -el meu avi, per exemple- i alguns joves que conec i que s'ho prenen seriosament.

Arribo als exercicis i, en la primera sessió, ens diuen que Déu ens busca i que obrir-se a Ell és fonamental... Tot va bastant rodat. En un ambient de silenci, la família i els amics segur que no es creurien que he estat cinc dies callat- les xerrades, com a fil conductor, introduïen el tema a reflexionar i donaven pistes per al treball personal i facilitaven texts del Nou Testament i algun de l'Antic. Després, temps personal llarg -més d'una hora!- per pensar, reflexionar i pregar. Jo anava a una petita capella, d'altres a l'habitació... Posar-se davant Déu, demanar una bona estona de pregària, resseguir els apunts i els textos bíblics, pregària i acabar amb el parenostre. M'hi vaig posar a fons i no me'n penedeixo. Al vespre parlava, cada dia, una curta estona amb una persona de l'equip que donava els exercicis, el meu acompanyant, per contrastar el dia; aquestes converses m'han anat molt bé. Abans de sopar, la celebració de l'eucaristia recollia el dia. Tot plegat ha estat una molt bona experiència.

Em queda clar que Déu, perquè ens estima, crida a seguir Jesús i a descobrir i discernir, deia el meu acompanyant, com ho ha de fer cadascú. Sóc ara en aquest interrogant. Aquest jove, seguint el mètode dels exercicis espirituals, ha viscut una experiència que l'ha ajudat a descobrir l'Amor de Déu i el que d'Ell l'allunya: el mal del món i el pecat personal. Aquesta experiència l'ha portat a conèixer més a fons qui és Jesús, el que deia i el que feia. L'ha fet estimar-lo perquè ens ha estimat fins a donar la vida i l'ha obert a descobrir la seva voluntat i a acceptar-la. "Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar" (Mt 11,28-30). Enric Puig Jofra, SJ