Darrere nostre hi ha un seguit de persones que ens ajuden a ser. Des del pare i la mare -que ens han donat la vida, ajudat a créixer i a esdevenir adults-, fins a aquells altres que incideixen en nosaltres des de l’exercici professional o des del voluntariat: els mestres i professors, els monitors, els caps, els catequistes, els consiliaris... D'altres es creuen en la nostra vida exercint, també, un veritable mestratge d'intensitat diversa: familiars, companys, amics... Són tantes les persones que ens han ajudat i ens ajuden a ser... sense negligir la influència de les lectures i dels diversos mitjans de comunicació.

El mestratge ajuda a créixer en tots els àmbits de la vida i ens humanitza si ens fa créixer en la virtut, si ens presenta valors que, assumits, ens fan més virtuosos. El mestratge és convenient en totes les edats perquè el nostre procés de creixement, de ser, acaba en la darrera estació del recorregut de la vida. El mestratge personal, intencionat i continuat, però és especialment necessari en l'adolescència i la joventut, en les etapes d'especial recerca. Convé buscar un bon acompanyant o director espiritual.

Un acompanyament és més que una successió de trobades d'amistat. Compartir l'itinerari personal interior per anar a fons i arribar a descentrar-me. Deixar de ser el centre de la pròpia vida, de fer girar el món al meu voltant. Aprendre a centrar la vida en Crist i en el seu seguiment. L'acompanyament ha d'ajudar a gestionar els sentiments interiors, desolacions i consolacions, a discernir en les petites decisions, les de cada dia, i en les grans, les que marquen la vida. Què vol de mi el Senyor? Ajudar a avançar en el manament de l'amor: Com? Des d'on? A qui?

Un acompanyament evangèlic ha d'ajudar a descobrir i mantenir la proximitat de Déu. Ha d'animar a cercar formació, a aprofundir en la fe -les lectures, els cercles d'estudi, els cursets, etc-, a la vivència interior -la pregària senzilla però constant, la reconciliació, l'experiència de Déu...- i a la vivència que porta el testimoni a les obres, en la catequesi d'infants, a l'agrupament o en el centre d'esplai, amb la gent gran o en d'altres voluntariats- i en la celebració comunitària -l'eucaristia dominical setmanal, la pregària comunitària-. Esdevenir membre actiu de la comunitat eclesial, membre actiu en la construcció del Regne.

Cercar un acompanyament que, com als deixebles d'Emmaús, ens apropi al Mestre: Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell (Lc 24,27).

Enric Puig Jofra, SJ