Dies després de l'elecció del papa Francesc, un jove manifestà en la reunió del grup d'universitaris cristians del qual forma part: "Els pares sempre m'han acompanyat pel camí de la fe; d'ells vaig aprendre a estimar Jesús; ells m'ensenyaren el parenostre; de la seva mà vaig anar a la catequesi; han estat al meu costat en el moment de la primera comunió i de la confirmació. És cert que en la meva vida he passat per moments en els quals he experimentat dubtes, moltes vegades provocats pel que veia i escoltava al meu entorn, o en què m'he sentit allunyat dels ensenyaments de Jesús per la meva actuació poc coherent. També he qüestionat les meves activitats, derivades del desig de servir i estimar, de manifestar la fe en les obres. He afrontat crítiques sense fonament i d'altres de fonamentades, somriures compassius per ser creient procedents de companys i d'adults, i en ocasions de persones properes i estimades. Sempre, però, he tornat, gràcies a la pregària, als sagraments, a algun recés i, sobretot, després de fer els exercicis espirituals, a recuperar el seguiment actiu de Jesús, la pregària personal i el testimoni en el meu entorn". >> Em sento content, des de fa temps, de ser fill de Déu, germà de Jesús, compromès amb el Regne. Fa, però, unes setmanes que, a més, em sento satisfet de ser catòlic. Tot començà amb la renúncia del sant Pare Benet: quin gest d'humilitat i senzillesa personal, model per a tots els cristians i per a tots els qui tenen responsabilitats! I ara l'elecció del papa Francesc, que anava en autobús o en metro i que, en la seva primera intervenció, ens va convidar a pregar, a pregar per ell, i que dies després ens ha dit: "Ah, com m'agradaria una Església pobra i per als pobres". És per tot això que fa unes setmanes que, a més de viure la joia de seguir Jesús, em sento satisfet de ser catòlic, amb una satisfacció que em compromet. >> Al gest del sant Pare emèrit Benet XVI, s'afegiren uns dies després les paraules i els fets del nou bisbe de Roma i pastor de l'Església universal, el papa Francesc, que vol estar a proa dels pobres, dels necessitats, i que convida al testimoni i al compromís. Quantes famílies devien dir: "Fem un moment de silenci, car el papa Francesc ens demana que preguem per ell". Quantes persones van rebre, emocionades, la benedicció del Sant Pare i van fer el senyal de la creu allà on eren: a casa, davant el televisor, en el cotxe escoltant la ràdio. "Simó, fill de Joan, m'estimes? Ell li respon: Sí, Senyor, tu saps que t'estimo, Jesús li diu: Pastura les meves ovelles" (Jn 21,16). Els dos sants pares han obert un horitzó d'esperança a l'Església perquè esdevingui més universal i testimoni veritable de l'amor de Déu a la humanitat. Així ho ha copsat el jove universitari i moltes altres persones. Enric Puig Jofra, SJ