Un pare de família, universitari capacitat i ben considerat en la seva professió, ha coordinat la catequesi d’una comunitat cristiana durant quatre cursos. En acabar el seu servei, escriu aquesta pregària: En tot servir i estimar. Quantes vegades he escoltat aquestes paraules de Sant Ignasi? Moltes des d’aquell recés, sent adolescent, en què les vaig descobrir per primera vegada. Però, la veritat sigui dita, fins no fa massa no em deien gaire cosa. Fins i tot, em semblaven una mica cursis. Ara, però, comencen a cobrar sentit per a mi. Potser perquè durant uns anys he intentat servir, aportant a la comunitat cristiana alguna de les meves capacitats, i m’he adonat que servir t’apropa a estimar.

I què deu voler dir servir? Faig un intent de definició propi, com si jugués al joc del diccionari jo sol. Deu voler dir posar a disposició del proïsme aquells dons o aquelles capacitats que un hom té per tal que altres en puguin treure profit. Imagino, també, que els dons són innats, mentre que les capacitats o els coneixements han estat apresos a partir de dons d’altres que els han volgut compartir amb nosaltres. No intentaré definir estimar. És massa difícil. Però sí sé, per pròpia experiència, que estimar pot ser egoista. En canvi, quan s’arriba a l’amor mitjançant el servei, aquest amor no és mai egoista. I el que és més difícil: en tot... Si ja és difícil servir, si ja és difícil estimar, no m’imagino servir i estimar en tot. Deu voler dir que no només ho hem de fer a la comunitat, amb la família... També a la feina (on hi ha aquell cap dèspota i aquell amic seu tan desagradable), a la comunitat de veïns (on hi ha la veïna que llença la brossa al pati interior), al partit polític (on hi ha un trepa que només pensa a arribar a la cadira), a la universitat (on el que seu al meu costat només ho fa per poder copiar)... Allà imagino que hem de servir a través de la justícia, del joc net, de la transparència i de la predisposició a estar al costat de qui ho necessiti. Així hi acostarem una mica el Regne.

Estimeu-vos afectuosament com a germans, avanceu-vos a honorar-vos els uns als altres (Rm 12,10). Quatre anys, setmana rera setmana, treballant pel Regne sense negligir la reflexió ni la pregària, ni la vida comunitària al voltant de la taula de Jesús en l’eucaristia dominical. Acaba la pregària amb una petició: Senyor, ajudeu-nos a estimar a través del servei i a deixar copsar alguna cosa del Regne a través de tot el que pensem, de tot el que diem i, sobretot, de tot el que fem. Només caldria afegir: Perquè tots arribin a Vós.

Enric Puig Jofra, SJ.