"- Carles, t'he apuntat a la catequesi de Confirmació. Les reunions comencen dilluns. La mare d'en Jordi m'ha dit que també l'ha apuntat.
‑ Com que m'has apuntat? Mare, no vull que t'enfadis, però aquesta és una decisió que voldria prendre jo. Ni tan sols he tingut temps per pensar-hi. Em sembla que ja sóc gran per plantejar-me aquest pas. Voldria que no m'apuntessis perquè toca, sinó perquè ho he decidit."
Escoltem la paràbola que ens proposa Jesús:
«Un home havia plantat una figuera a la seva vinya; va venir a cercar-hi figues, i no n'hi va trobar. Llavors, digué al pagès: "Mira, ja fa tres anys que vinc a cercar fruit en aquesta figuera, i no n'hi trobo; au, doncs, talla-la d'una vegada. Per què, a sobre ha d'empobrir la terra?" Però l'altre li va respondre: "Senyor, deixa-la encara un any més. Mentrestant, hi cavaré al voltant i la femaré. Qui sap si d'ara endavant fruitarà ... Si no, ja et vagarà de tallar-la"». Lc 13, 6-9.
Jesús ens anima a deixar temps perquè les coses, els processos, donin fruit. Tanmateix ens anima a tenir-ne cura, estar per elles, "adobar-les". Ens cal respectar les opcions dels nostres fills/alumnes, siguin quines siguin, i no deixar mai d'estar atents a les seves inquietuds. Acompanyar-los en el seu creixement personal i espiritual, permetent la seva autonomia i els seus processos de presa de decisions. En una paraula: Respectar-los.
Què promovem amb la nostra manera d'actuar? Quin és el nostre testimoniatge com a pares i educadors? Coherència de vida... El dia a dia... Les actituds... Les expressions... La presa de decisions...?
Quan les opcions de fe dels fills, nois i noies no coincideixen amb les nostres, quina és la nostra actitud? Se'n ressenteix la comunicació amb ells? Distingim el què ens fa patir? La manca de comunicació o bé que no segueixin la nostra fe?
Com acompanyem els nostres fills / alumnes? De quina manera estem al seu costat?