*De quina manera es pot posar el cristià al servei de l'altre, al servei del món? En l'últim sopar, el mateix Jesús ens indica el camí del servei en el lavatori de peus:
· Un servei que comença per abandonar la indiferència que amara la nostra vida i ens apropa al clam de tants germans que viuen en la misèria i la desesperança.
· Un servei que suposa aprendre a veure la cara de Déu en cadascun dels meus germans, preferentment en els més pobres i afligits, perquè és en ells on Déu es fa més present i des d'on ens crida amb més urgència a construir el Regne.
· Un servei que suposa haver descobert que som Estimats per Déu i en virtut d'aquest Amor hem de donar resposta a una missió en què descobrirem que la nostra vida no ens pertany i que només té sentit en el lliurament gratuït als altres.
· Un servei en què els nostres actes testimoniïn que Déu és un Pare bo i misericordiós i que el seu Amor porta la felicitat i la justícia als oprimits.
· Un servei en resposta a una crida d'un Déu que, confia tant en nosaltres, que no té suplents per a la missió que ens ha encomanat, un servei conscient i responsable perquè "el que nosaltres no fem es quedarà sense fer".
· Un servei que es tenyeix d'alegria en l'última de les benaurances (Jn 13, 14-17).

Des de les actituds de Jesús, el nostre servei adquireix una nova dimensió de lliurament als que pateixen; la nostra resposta a aquest dolor es transforma en molts casos en proximitat amb els febles i en recerca de la justícia. "Aquestes víctimes poden ser persones individuals, davant les quals la misericòrdia pren forma d'amor i de tendresa, i poden ser les majories populars, els pobles crucificats, majoria en el nostre món, davant les quals la misericòrdia pren necessàriament la forma de justícia" (Jon Sobrino, "Els pobres ens evangelitzen").
Mt 20, 28 «no va venir a ser servit sinó a servir i a donar la seva vida...»

* Text extret del Formap nº 34 de les Escoles Pies d'España, Tercera Demarcació"