S'ha incorporat un alumne nou a la classe. No sabem ben bé què li passa, però pensem que n'hi ha passat una de grossa. Diuen que ve d'una altra escola. Sembla més gran que nosaltres. Mostra una actitud ... ens sobta! Sembla com si tot el que es refereix a l'escola no el preocupi gens: ni els professors, ni les matèries, ni els llibres, ni els companys...!

- Fa dies que no me'n parles d'en Fèlix. Segueix igual?
- No, d'ençà que el van expulsar tres dies, es mostra diferent.
- Què vols dir?
- Quan va tornar, la setmana passada, em van posar al seu costat. El tutor em preguntà si em semblava bé i jo li vaig dir que sí. Ningú no vol asseure's amb ell. Diuen alguns companys que pares i mares de la nostra classe, han protestat al tutor, per haver posat aquest alumne amb nosaltres...
- De debò? No m'ho havies dit, això. I com us va estant de companys?
- No va malament. A vegades li explico com em faig els resums, com m'organitzo la feina i cada dia li faig memòria dels deures que ens posen.
- I com et tracta?
- A mi molt bé! Amb mi sempre és molt amable. Els altres Ara els que no em tracten tant bé ara són alguns dels altres companys, que no entenen que em relacioni amb en Fèlix sense problemes...
- I tu, com et sents?
- D'una banda, em fa ràbia que els companys reaccionin així; d'altra banda, veig que en Fèlix necessita que algú el tracti sense prejudicis. A mi em fa feliç que ell confiï en mi.

»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. (Mt 5, 8- 12)