Les persones som com les lletres gregues. Tenim cos i ànima, cos i esperit. Si les lletres de l´alfabet grec no gaudissin del privilegi de tenir els seus esperits, és a dir, els seus accents per donar-los forma, sonoritat, contingut, plenitud, esssència, l´autèntic sentit de les paraules no hauria sobreviscut el pas del temps.
Ens cal tenir cura del nostre esperit per tal de poder viure en pau.
Epictet, filòsof estoic grec del segle I, resumeix aquest desig amb una pregària que, posteriorment, Sant Agustí va cristianitzar tot dient:" Senyor, concediu-me la serenitat per acceptar les coses que no puc canviar, el valor per canviar les que sí puc canviar i la saviesa per establir aquesta diferència".
Dedicar temps a aprendre a escoltar-nos ens portarà ben segur al retrobament amb mi mateix i amb els que estimo . Saint- Exupéry diu: "El temps que vas perdre per la teva rosa fa que la teva rosa sigui tan important".
Jesús posà la seva atenció i escoltà totes i cadascuna de les persones que s´acostaren a ell. No va fer diferències i va fer de la seva vida tota una pregària. «Vosaltres estigueu alerta: que l´excés de menjar o l´embriaguesa de la vida no afeixuguin el vostre cor (...) Vetlleu , doncs , i pregueu en tot moment». Ll, 34-35. Ben segur que la nostra pregària ens conduirà pel camí bo, el de la pau, el de l´autèntica pregària i el de la fe.

Anna M. Rifà i Sais
Departament de Pastoral