La Clara i en Joan tornen cap a casa comentant el tema de la tutoria de 2n d'ESO. Han fet un debat sobre el canvi climàtic i l'hora s'ha fet curta! La polèmica més forta ha sorgit quan alguns companys han rigut i han qüestionat la proposta que ha fet la Marta, la tutora, per sumar-se a la iniciativa d'algunes ONG d'aturar el consum elèctric durant una hora com a gest contra el mal ús que fem de l'energia.
- Així, tu també penses que fer aquestes coses no serveix de res? -diu en Joan.
- No, no és ben bé això: només serveix per fer campanya i crear consciència! Però si tot s'acaba aquí, no val. El nostre planeta està patint, i hem de canviar ja moltes de les coses que fem per no acabar amb la vida!
- Però aquestes coses depenen dels governants. Nosaltres només podem reciclar papers, llaunes i poca cosa més.
- A veure, Joan, tu apagaràs els llums aquesta nit?
- Suposo que sí que ho faré. La veritat és que a casa sempre participem en aquestes coses.
Al portal de casa es troben el pare de la Clara, que arriba amb la bicicleta.
- Hola, Clara! Hola, Joan!
- Hola, pare! Estem parlant de si farem allò d'apagar els llums pel tema del canvi climàtic i la Terra.
- Ah, molt bé! -diu el pare de la Clara-. Sí que ho farem, oi, Clara? És una manera de protestar contra l'abús a la Natura, i és aportar-hi el nostre granet de sorra. Nosaltres, com a creients, estem convençuts que Déu ens n'ha responsabilitzat de la Creació.
Els nois es miren i somriuen.
- Hem de tenir cura de la Terra i les seves criatures com a germans nostres, com deia Sant Francesc, oi? -fa en Joan, posant-se en sintonia.
"Déu digué encara:
Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment.
I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia." (Gn 1,29-31)
Ser cristià vol dir també sentir-se responsable de la Creació que Déu ha posat en les nostres mans. Som conscients d'aquest fet? Quines actituds de defensa i protecció de la Natura manifestem? En fem partícips als altres, especialment als nostres fills i alumnes?
En el relat que us presentem es comenta un fet concret: "l'hora del planeta". Participem en aquestes propostes normalment? En fem difusió? Creiem que té sentit fer-ho? "Val la pena intentar-ho"?
La defensa de la Natura està cada cop més lligada a mantenir un estil de vida auster i no consumista. Viure amb el necessari i amb senzillesa s'ha convertit en una de les estratègies més útils per conservar el nostre planeta. A més, lliga plenament amb l'estil de Jesús. Eduquem els nostres fills i alumnes en aquesta línia? Ho vivim nosaltres mateixos?
