Els alumnes de l'ESO visiten algunes esglésies durant unes convivències que fan cap a finals de 3er. L'objectiu de la visita és fonamentalment prendre unes dades que els serviran per a un projecte de treball sobre l'art i la història d'una època determinada de la historia del nostre país. Però els dos tutors que es responsabilitzen de la sortida no deixen passar l'ocasió per convidar els seus alumnes a "recollir-se" uns moments quan són a l'interior de la cripta o caminant pel claustre.
A alguns alumnes els costa i d'altres declinen fer-ho, però els que ho han fet en parlen al vespre amb els companys i els professors.
Els ha impactat el "silenci en un lloc tan fred com és una cripta cavada a la pedra o un claustre".
Els ha agradat la sensació de silenci, però no de soledat.
Els ha cridat l'atenció com costa caminar a poc a poc
S'han sorprès alguns, recitant el Parenostre, que feia temps que no resaven...
Han sentit ressons, han tancat els ulls, han respirat fons, s'han avorrit o s'hi haurien estat una estona més...
Els tutors escolten, acullen i finalment els conviden a "tornar a posar" aquestes sensacions, pensaments, oracions dins seu. Aquesta vegada, en un petit oratori de la casa on es troben, a la nit, asseguts a les catifes o en els petits banquets o coixins de pregària, amb una llàntia davant d'una creu. I resten amb ells.
Quan el darrer alumne s'alça i se'n va a dormir, els tutors es miren i junts donen gràcies a Déu pels alumnes, per l'oportunitat tan preciosa, pels monestirs romànics... i per la feina d'educar!

Mateu 6,
I quan pregueu, no sigueu com els hipòcrites, que els agrada de posar-se drets i pregar a les sinagogues i a les cantonades de les places perquè tothom els vegi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. En canvi, tu, quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t'hi amb pany i clau i prega al teu Pare, present en els llocs més amagats, i el teu Pare, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.