No se que pretenia avui el Pere quan ens ha proposat aquella activitat de "Reli". S'ha ben flipat portant-nos a la classe dels petits, aquella que te un mirall gros a la paret i dient-nos que ens asseguéssim al davant i ens poséssim còmodes. Ha baixat les persianes, ha posat una música molt suau i ... Encara recordo les preguntes com si les estigués escoltant ara:
Què hi veus? Què estàs mirant? Et quedes per sobre, o ets capaç de traspassar la teva pròpia mirada? Què et transmet? Què t'estàs dient? Pots endinsar-te cap el teu interior?
A alguns de nosaltres se'ns escapava el riure, però al cap de pocs minuts tothom semblava concentrat, tothom... menys jo.
Alhora de compartir l'experiència amb el grup, m'he quedat bocabadat. Fins i tot n'hi havia que havien vist la seva història personal, altres havien connectat amb el batec del seu cor, i uns quants havien experimentat un silenci interior.
En Pere també ha dit la seva i ens ha parlat de la Pasqua. Alguna cosa ha dit sobre que ens ajuda a veure i a viure la vida d'una manera més autèntica (Com si no fos prou autèntica la meva vida!). Que si em de trobar allò més essencial que ens defineix com a persones; descobrir les preguntes que estan al fons de cadascú; trobar allò més genuí de nosaltres mateixos...
Jo, aquí ja m'he començat a posar massa nerviós, no m'agrada parlar de mi mateix davant de tothom. En Pere, s'ha olorat que em passava alguna cosa i en sortir de classe, m'ha dit en veu baixa:
- De què tens por? No et resisteixis, no et neguis a escoltar-te; permet-te el luxe de descobrir-te. Ja saps que pots comptar amb mi. I també saps que Jesús és amb tu.

De l'evangeli de Marc Mc 8, 27-29

Jesús, amb els seus deixebles, se'n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava:
--Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li respongueren:
--Uns diuen que ets Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, algun dels profetes.
Llavors els preguntà:
--I vosaltres, qui dieu que sóc?
Pere li respon:
--Tu ets el Messies.