Aquest trimestre s'ha incorporat un alumne nou a la classe. No sabem ben bé què li passa, però ha de ser alguna de grossa, segur! Diuen que ve "rebotat" d'una altra escola. Que el van expulsar per no sé què. Diria que és força més gran que nosaltres. El que més ens ha sobtat és la seva actitud ... Sembla com si res l'afectés, està com al marge de tot el que passa a l'escola, no el preocupen gens ni els professors, ni les matèries, ni els llibres, ni els companys... res!

- Fa dies que no me'n parles, d'en Fèlix. Segueix igual?
- No, d'ençà que el van expulsar tres dies, que està diferent.
- Què vols dir?
- Quan va tornar, la setmana passada, em van posar al seu costat. El tutor em va preguntar què em semblava la idea i jo li vaig dir que sí. Ningú no vol asseure's amb ell. Diuen alguns companys que alguns pares i mares han protestat al tutor, per haver de tenir-lo a classe.
- De debò? No m'ho havies dit, això. I com us va?
- No va malament. En alguna classe li he ensenyat com em faig els resums, com m'organitzo la feina i cada dia li faig memòria dels deures que han posat.
- I com et tracta?
- A mi molt bé! Amb mi sempre és molt correcte. Els que no em tracten tan bé ara son alguns dels altres companys, que no entenen que em relacioni amb en Fèlix sense problemes...
- I tu, com et sents?
- D'una banda, em fa ràbia que els companys reaccionin així; d'altra banda, veig que en Fèlix necessita que algú el tracti sense prejudicis. A mi m'agradaria que els companys confiessin en ell, com ell confia en mi.

»Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
»Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!
»Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit. (Mt 5, 8- 12)